dimarts, 17 d’agost de 2010

Els inicis: Granada

Ara si, ja estem a Centre Amèrica!
Des de que vam arribar dissabte, hem tingut molta sort. Un taxista molt majo ens va portar fins Granada, passant així de la ciutat de Managua, no gaire recomanada.
A Granada el Carlos, un amic de Bcn, ens va presentar a la gent amb la que treballava a l'ong i hem passat tres dies (procés d'adaptació al medi) molt ben acompanyats. No és el mateix descobrir com funciona un país tu sol, que tenir grans amfitrions que t'obren portes.Va ser arribar i moldre: ens vam trobar amb els carnavals i al dia següent l'hipica, una desfilada dels millors cavalls i gent guapa de la zona. Com arreu, contrastos i exhibició opulent de diferències socials. I com era d'esperar, hi ha diners per alcohol i festa, aqui guaro (aiguardent) o flor de canya (rom), i alguns no en troben per vivenda, salut o educació...viure al dia, és igual l'endemà.

Avui dilluns, la Leti i el Jaspi ens han portat al projecte en el que estaven treballant. Ens hem endinsat a la Prusia, el barri marginal on es desenvolupen projectes de salut, educació, construcció, ràdio, costura, etc...i mil més que es podrien fer, on res hi ha tot hi cap, però caldria veure quina és la capacitat de gestió de l'ong i el més important la implicació de la comunitat.

Malgrat això els voluntaris que hem conegut han fet una tasca molt gran, entre d'altres han aconseguit motivar a un parell de joves que porten la ràdio. Hem vist com emetien i fa molt goig veure'ls motivats i veure que la tasca que porten fent ells des de principis d'anys els ha donat alguna alegria.

De la seva tasca queda pendent acabar la caseta on anirà la radio ubicada, ara tenen la seu en un racó d'una aula de l'escola. El projecte constructiu de la caseta és molt interessant, han aixecat murs amb ampolles de Cola plenes de terra compactada. Cada ampolla és col·loca horitzontalment fent
una filada i es reomple de ciment com si de totxos és tractés. A nivell d'acústica i aïllament, que és el que busquen, els hi pot donar bon resultat. O això esperem, perquè el temps que han invertit en aquesta, tenint en compte que omplir cada ampolla i compactar-la són 20min i hi han més de 1000 ampolles, és molt!
Després de passejar i conèixer el projecte hem marxat
d'excursió a la laguna Apoyo, un paissatge espectacular que encara ho hagués estat més sinó ens hagués pillat la pluja a mitja baixada i la boira s'hagués ficat al llac. Apartir d'aquí hem fet una molt bona immersió en l'època de plujes que viu el país, unes 5'5h caminat, de les quals 4 sota la pluja!!
Ni paraigües, ni capelina, tota una prova de resistència, per nosaltres clar, per ells és la seva quotidianitat.

Respecte al menjar hem tastat alguns dels millors llocs populars: les fritangas dels puestitos, les hamburgueses del Keruba's, el cafè al pati de la gran casa colonial que regenta el Eurocafe i el plat de tajada (platan fregit), pollastre, arròs i frijoles del buffet de Isabella.

El nostre sostre en aquesta ciutat: el hostel La Libertad. Com tenien plena la casa central ens van portar a una altra i hem tingut una casa colonial per nosaltres sols casi!

3 comentaris:

  1. Pero bueno vosaltres heu anat a una ONG, o a unes vacances, que es això de una casa colonial!!

    Molt be!! No vaig poder venir a despedir-me de vosaltres, pero us seguire atentament a veure com us va per allí!!
    Miki

    ResponElimina
  2. Tot arribarà home!Ara també mereixem uns dies de vacances no?jeje

    ResponElimina
  3. Hola companys desde el primer dia que segueixo el vostre blog amb il.lisió,estic a Castelldefels i s´ha convertit en un ritual per mi i per els meus fills després de sopar ens conectem per veure les vostres novetats,és per això que us animo a seguir aportant les vostres experiències.
    Fins aviat!!!!

    ResponElimina