León, ciutat en moviment

Per poder sortir d'Ometepe, de nou, periples amb els transports. Tot començà amb un bus a les 7h del matí, aquest cop no era un "chickenbus" sinó una furgoneta que, on caviem 15, hi anavem 25, des de el professor, les alumnes i les mares amb els bebés...tot s'hi valia! Després d'aquest trajecte, canvi a el Quino on pillavem el primer "Chiken" cap a Moyogalpa i d'alli el ferry, després d'esperar 1'5h a que surtís. Del ferry al "chiken" directe a Managua, al arribar un taxi fins a l'altra estació de busos de Managua, i després d'una hora i una llarga cua, pillavem el "expresso" a León! Les darreres dues hores anant ja dins el "expresso", van ser molt dures, feiem compte enrera dels quilòmetres que restaven, i anavem passat el temps xerrant amb uns gallecs amb els que vam compartir el curt viatge des d'Ometepe, deu hores en les que vam combinar infinitat de tipus de transport! I per si ens deixavem el anar caminant, a l'arribada a León ens esperava una següent prova: no hi havia lloc al hostel que teniem previst anar...
A les 17h començava la nostra recerca de lloc per dormir, amb un petit inconvenient...els casi 20 quilos de les motxilles....va ser molt dur veure antros i estar completament desorientats per culpa dels mateixos "nicas" que tenen un nul sentit de la orientació i poca facilitat de paraula....

Malgrat tot a les 18h aconseguiem un bon lloc per dormir, el Lazybones, un hostel amb unes facilitats diferents: no tenim dret a cuina, però tenim bon cafè tot el dia i piscina!!!
.
Un cop fent el primer bany de rigor i la més que necessitada dutxa, ens vam desprendre de totes les possessions i vam anar a sopar al parc central de León, al restaurant Sesteo, on un bon "chancho con yuca" i un "nacatamal", dos plats típics, ens esperaven per recuperar forces.

Al dia següent tot era diferent, com més d'una vegada comentem, a la llum del dia, les coses canvien foça. Vam anar descobrint la moguda ciutat de León, un lloc on ens hem trobat molt agust.
León és una ciutat universitaria, plena de hostels, restaurants, esglèsies i temples varis, gimnasos, zones verdes, escoles d'espanyol, un bon mercat i tres grans supermercats. Observant el tipus d'establiments, equipaments i urbanisme de la zona, et dóna indicis del tipus de vida que es porta en una ciutat i hem constatat que aquí els nivell de vida, en general, és molt més elevat que a la resta de llocs que hem visitat. Els restaurants estan plens a les nits i el cine i el teatre funcionen a ple rendiment.

Respecte als supermercats, hem trobat menjar d'importació a preus escandalosos però si hi són, és que algú els compra...(no pas nosaltres que ja ens hem acostumat a moure còrdobas i negociem els preus com ells on es pot)

Un altre equipament que ens ha semblat molt interessant és el viver d'empreses que es troba al costat del parc central, un espai on es donen cabuda a cooperatives tèxtils, turístiques, dissenyadors i arquitectes que comencen els seus negocis, des d'allí se'ls dóna formació i recolçament, ens hem passejat i feia molt bona pinta. Tot investigant, hem trobat que és el resultat d'un projecte de cooperació de la AECID (Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament), la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Barcelona, de tant en quant els nostres diners serveixen per fer quelcom aparentment decent...

També hem visitat la primera escola que hem trobat d'una de les congregacions que ens és familar, la Salle. Quant hem vist al mapa de León la indicació de l'escola, no ens podiem imaginar l'extensió real: tota una "cuadra" com li diuen aquí a les illes de cases, amb un patí espectacular i un edifici que moltes de les nostres escoles envejarien!

L'altre espai educatiu amb identitat a la ciutat és la universitat, amb un patí molt fresc on s'aplegaven tots els estudiants amb els seus portàtils. Va ser aquí, a la Universitat de León, on els estudiants van tenir un paper important en el triomf de la revolució. León va ser la primera ciutat que va caure en mans del FSNL i els estudiants universitaris van tenir gran culpa.
.

.
.
.
.
Si els temps ens hagués fet més bondat i els transports no fossin tan ferragosos, haguessim anat a la platja, però com demà ens esperen unes altres dues hores a Matagalpa, avui hem preferit acabar de gaudir d'aquesta ciutat, de la piscina del hostel i fer una mica de relax. Aquest dia també ens ha servit per a esbrinar com hem d'anar a Guatemala, així ja ens podem començar a mentalitzar de les moltes hores de bus que ens esperen. Això si, abans de pujar a l'etern bus, passarem per Matagalpa, al nord, a visitar unes conegudes que treballen al Colectivo de Mujeres.

Comentaris

  1. Anna Iglesias Estelles24 d’agost de 2010 a les 21:03

    que wai! yo tmb quiero!!

    ResponElimina
  2. Ei wapets!!!
    Ara que des de barna us puc nar seguint amb calma veig que moltes coses em recorden a Guate!! Serà que són països veïns...?! jajaja
    Els ChickenBus, la boira, les pluges, els horaris, les furgos repletes de gent, les hores i hores de viatges...
    En el Tikal li vaig preguntar al guia qui havia finançat el "desenterrament" de piràmides mayas i em va dir l'AECID i que havia ajudat molt Catalunya cap al 1998 si no recordo malament. Pa que luego digan que los catalanes son agarraos. Quan li vam dir que érem catalans li va fer gràcia!
    Wenu nenets, que tot i la distància us segueixo de prop!!! Un petonàs per tots 2!!! Gaudiu moltíssim!!! I ens veiem a la vuelta ja que aquest cop no ens hem pogut veure allà!! MUAKS

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada