divendres, 20 d’agost de 2010

San Juan del Sur

Passats uns dies a Granada, ens vam dirigir a San Juan del Sur. Per poder marxar se'ns va presentar "l'oportunitat" de tastar el transport nicaragüenc. A les 5 del matí matinavam per pillar un "chickenbus" fins a Rivas i allà vam fer el canvi a un altre bus, igual de "chicken" que l'anterior i igual que tots els que pillarem a partir d'ara.

San Juan del Sur és un lloc curiós, és un dels petits oasi que hi ha a Nicaragua. Un poblet petit, força tranquil, en aquesta època, i literalment plagat de yankis.
L'altra cosa que caracteritza al poble són les espectaculars platges on es practica surf. Fins hi tot ens han dit, que hi ha una platja del nord en la que estan rodant ara un documental de surf, serà veritat perquè aqui aquest esport està a l'ordre del dia. Tot el poble està ple d'escoles de surf, llocs on lloguen taules i 4x4 pick-up que et fan de taxi per arribar a les platges.

Respecte als yankis, realment han colonitzat el poble, i no d'una forma molt agradable. Els americans que ens estem trobant aqui, no fan gaires esforços per parlar castellà i els locals s'adapten al seu anglès que porta annexat molts dòlars. Això fa que la vida dels locals "sembli" més fàcil que a altres llocs, ja que la feina afortunadament sembla que no falti. Segons un home de negocis nicaragüec (l'amo del hostel on estem): "Aquí qualsevol negoci és rentable, no com ara a Espanya", quina gran veritat.

Després de fer una ràpida volta de reconeixement i adaptació per San Juan, vam anar a veure una d'aquestes platges surferes, Playa Maderas. Ens vam muntar en una pick-up i vam gaudir del camí que passa pel mig del bosc, que ara en època de plujes, més semblant a una selva que no pas un bosc. Després de 7km de cami de terra i tolls enormes, arriba la desitjada platja: increible. Un lloc força salvatge i amb unes onades que són de poca broma. A la platja, tan sols un petit hostel de fusta i quatre surferos. La immensitat del lloc, les onades, les roques i la fauna local purul·lant tranquil·lament: crancs, caragolines, hermitanyos...
De camí a la platja vam passar per alguna urbanització, on els preus de venda de les cases i terrenys estan en dòlars i algun que altre complex hoteler luxós, que mai podriem pagar viatjant així. La tornada a San Juan després d'estar a Playa Maderas va estar presidida per la posta de sol al Pacífic, pocs cops vista pels que vivim al Mediterrani!

Avui, segon dia a San Juan, hem passejat amb la càmera pel poble, després de fer-li una visita al Pali, l'única cadena de supermercats que hi ha en tot el país, de moment. Respecte als preus, parlarem en un altre post, perquè és un país relativament barat, però no tan com ens pensavam en segons què.

La platja del propi poble està envoltada per xiringuitos construïts com abans es devia fer, de forma molt intel·ligent pel clima. Els sostres estan fets de fulles de palmera seques lligades amb cordes a l'estructura de fusta. Aparentment sembla massa lleuger per resistir vent, plujes però el fet és que ara estant recuperant aquests tipus de construcció i fan hotels luxosos fins i tot, com el Pelican Eye's, pel que ens han deixat donar un tomet...impressionant! A 350$ la nit ja pot ser-ho. Aquesta és un dels "avantatges" que tenim per ser guiris aquí, normalment se'ns permet tafanejar en llocs que allí se'ns vetaria l'entrada per les nostres pintes de motxileros.

El nostre sostre aquí ha estat el hostel Casa Oro, que té de propietaris una canadenca del Québec que avui feia anys, i un nicaragüenc. Amb un preu una mica més elevat que fins ara, però amb algunes sorpreses agradables com els esmorzars gratis que fan 3 vegades a la setmana; el dimecres al arribar van ser panqueques (crepes) i demà... gallopinto, plat típic que es composa d'arròs amb frijoles negres tot bullit junt i que està de muerte! Els amos i treballadors són molt amables i amb uns espais per sentir-se com a casa genials, sobretot a la gran terrassa de la coberta!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada