Escoles de Zapotitlán i Jutiapa

Canvi de plans fins el darrer segon: és la tònica que va regir la segona sortida. La idea era sortir dilluns cap a Ixcán i passar tota la setmana fora, les plujes però, ho van impedir. Ens plantàvem dimecres encara a les oficines de l'ONG quant ens van avisar que marxàvem això si, cap a una altra part del país, on l'estat de les carreteres no havia patit cap entrebanc. En cinc minuts motxilla a punt i trobada amb en Juventino, en Sebastián i l'Olga Lídia al parking,  pick-up plena i en marxa cap a Jutiapa.

El viatge d'una hora i mitja va estar amenitzat per diferents converses: desde les que trenquen el gel entorn el temps, el trànsit, passant pels costums, menjar, horaris, política, economia...ens entra ja gana, parem a dinar i de cop i volta ens trobem al Pollo Campero parlant de religió. Una estampa ben curiosa, tots sis ben grandets en un establiment tipo McDonals però on l'estrella era el pollastre arrebossat...de nou "junk food"! No ens ho podiem creure, un altre cop això, però hi ha massa llocs on s'han perdut, si es que n'hi havien, els restaurants de menjar local i tot el país ha estat envaït per milers de franquícies d'aquest tipus. Si un no es vol deixar una fortuna per dinar, i necessita una factura per justificar la despesa, com és el cas, l'unica opció lluny de les paradetes del carrer i els menjadors de les cases que obren al públic, són les franquicies que alternen pizza, hamburguesa, fregit i tacos. Així que ens deixem guiar per les recomanacions i ens jalem un tros de "pollo campero"; afortunadament a Guatemala les racions de menjar són molt petites a comparació amb les nostres, sinó els índex d'obessitat i colesterol serien escandalosos. Els hi comentem que allí un menú de migdia està composat de dos plats, postre i cafè, riuen!, no s'ho poden creure.
.
Un altre cop en ruta; arribem a l'hotel de Jutiapa on passarem la nit, l'endemà començarem les visites a les escoles. Seguim amb les nostres converses, compartint històries d'allí i d'aquí, aprenent tots sis moltíssim: ens interessem mútuament per la política, pel govern, per la corrupció i per tantes altres coses que desmitifiquen visions d'arreu i intenten traslladar l'occident a la posició que li pertany, tantes vegades idealitzada de forma equivocada.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Al dia següent a les sis del matí comença la ruta. La primera escola està situada a Zapotitlán, una aldea propera a Jutiapa. La "seño Glória" ens obre les portes de la seva escola, El Tablón, una escola multigrau en la que exerceix de directora i de mestra. Al seu "saloncito" com ella li diu, té alumnes de 3er, 4rt, 5è i 6è de primària, tots ells distribuïts per files segons el grau. Certament la "seño" és tota una mestra, malgrat la complexitat del grup d'alumnes, a la seva classe té organitzat un govern escolar i quatre comissions que s'ocupen de les tasques comunitaries: "refacción" (preparar l'esmorzar de mig matí que es composa de "atol de alote" (puré liquid de panís)  i de "alote asado o cocido" (una panotxa de panís), neteja, decoració i hort; almenys tot ha d'estar al seu lloc.

Les escoles multigrau es donen arreu del país, on la població en edat escolar és poca i d'edats diverses. Per poder garantir l'accès a l'educació, els mestres han de realitzar grans esmorços i concentrar tots els alumnes en una classe, en els pitjors dels casos. La "seño" Glòria ens explica els seus inicis a l'escola El Tablón, l'única escola en la que ha treballat i porta ja més de 20 anys exercint. Ara mateix l'escola està composada per tres "saloncitos", però va començar amb un de sol i només ella com a mestra i directora. A base de molts anys de pressió a l'inspector de l'àrea, va aconseguir que li enviessin una altra mestra per dividir la primària en dos i fins i tot obrir els pàrvuls, un nivell educatiu poc atès en moltes comunitats. Després de les construccions dels dos "saloncitos" i la dotació de mobiliari per atendre els alumnes, va arribar la lluita per construir el tancat de l'escola d'obra (abans només hi havia un mallat i donada la situació de l'escola, es produïen molts robatoris) I és que l'escola es troba en un camí inmersa en la dispersió del territori, donant atenció a les families que no viuen dins de cap nucli poblacional. Per entedre aquesta complexitat i poder localitzar a les famílies en cas de necessitat, a l'escola van pintar un mapa del territori on donen abast.

Després de les introduccions i presentacions de rigor, els alumnes des de 3er fins a 6è comencen a realitzar els exàmens de comprensió lectora i pensament lògic. Anem resolent els dubtes de rigor, observant com intenten donar el millor i comencen a entregar.

Amb la prova finalitzada arriba el passeig per l'escola i les ganes de mostrar-nos els seus treballs d'expressió artística al comentar que un de nosaltres és profe de plàstica. Al "Venga, venga seño que le enseñamos" despleguen tot de cartells realitzats sobre les festes patries de la setmana vinent; el dia 15 de septembre celebren la independència d'Espanya i les escoles es sumen amb actes cívics (concursos, decoracions, balls floklòrics, marxes...) Després de compartir amb ells la "refacció" sortim cap a Jutiapa on ens dividirem per visitat dues escoles més.

Aquest cop ens dividim, uns aniran cap a l'escola Federal en la versió vespertina, on els alumnes només són nois, i els altres cap a l'escola de control el Cóndor, també en la versió vespertina i amb només nens en aquesta versió, les nenes van pel matí (suposadament per qüestions de seguretat perquè quant surtin de classe no sigui fosc..) El procediment és el mateix, passar les proves i l'enquesta a l'escola Federal que ha participat del programa. A l'hora de realitzar les avaluacions, més enllà d'avaluar les escoles que propiament pertanyen al programa s'avalua a una escola similar anomenada escola control. Aquest procés es realitza tant a l'inici per tenir la línia de base, com al final, per comparar quantitativament quina ha estat la progessió dels alumnes havent participat del programa o sense fer-ho.

Els alumnes realitzen les proves amb més inquietud que en altres escoles, sobretot a l'escola control. En aquesta, en sentir com es presentava "la profe convidada", se'ls han il·luminat els ulls. Es sent un murmuri general "viene de dónde es el barça, uau..." i ja sigui per això o pels dubtes reals que tenien, vinga a atendre mans alçades: primer mentre feien l'examen i després, més relaxats i ja de peu, infinites qüestions en un primer pas futbolístiques, i després sobre la quotidianitat de Barcelona. Converses molt interessants i engrescadores, que permeten agafar alè per empendre, de nou, la requerida feina d'oficina a Guate. I com encara no havíem tastat els embussos típics, només triguem 2h en creuar la capital!