Guatemala city. Zona 1, el centre històric

Per fi és "Sant divendres" i donem per acabada una setmana, on la nostra feina ha anat agafant una mica més de cos. Amb la sortida a dues escoles més i la reunió per concretar temes sobre l'estudi que hem de fer, anem encaminant les nostres passes a Prodessa. Les carreteres segueixen sense estar al 100% i la llunyania d'alguns dels llocs que volem visitar, ens fan quedar-nos a la capital aquest cap de setmana. De fet, la capital en sí no l'hem trepitjat gaire, tan sols hem fet una escapada ràpida al cinema del centre cultural espanyol. Per això, ens dirigim al centre històric de la ciutat a passar el cap de setmana.

El trajecte en bus, una mitja hora sense trànsit, ens deixa al mateix centre. L'estructura urbanística del centre, respon, una vegada més, al de les ciutats colonials del nou món (com es va anomenar aquests continents a l'època de Colón). Al gran parc central, es situen els edificis del estaments polítics i religiosos, entorn aquest neix la xarxa viària i les illes d'habitatges endreçades a mode d'Eixample. Passem el matí passejant per l'avinguda principal, la Sexta, on la gent es distreu mirant les botigues de  banda i banda del carrer i menjant en alguns dels locals de menjar ràpid. Hi ha molt ambient, de fet a Guate, fa anys va nèixer el concepte "sextear", que respon a l'activitat de passejar i comprar a la Sexta avinguda. El carrer ens recorda el c/Major de Lleida o al Portal de l'Àngel de Barcelona, un carrer ple de botigues on abunden les sabateries i les botigues de roba, barrejades amb altres que venen des d'una nevera fins a una moto. Els aparadors però són d'una altra època: els colors, la rotulació, la manera d'exposar...tot ha quedat tal i com era, només els grans centres comercials que inunden la capital han adoptat estètiques més actuals.
No falten tampoc els locals per poder menjar, alguns d'ells perennes des de fa anys i altres més nous on regnen, per variar, els locals de menjar ràpid: pizzes, hamburgueses, hot dogs... La dosi de menjar escombreria és altíssima i tots els locals estan plens a vessar de gent apassionada per aquests tipus de menjar. Per desgràcia, si vols menjar a preus raonables no hi ha moltes opcions, més enllà dels omnipresents frijoles amb ou i pollastre. I realment és una llàstima com s'han envait les ciutats d'aquests tipus de locals. Si els esforços anessin en una altra direcció, gaudirien de locals amb molta varietat de menjar, per què als mercats no falten ni fruites, ni verdures, ni peix!

Seguint passejant per la Sexta i trobem un cinema com "els d'abans". No està a un centre comercial, no té 10 sales i no està allunyat del centre; és un dels antics teatres reconduït a cinema. Després de mirar la cartellera i els preus raonables (1'8€ la sessió de la tarda), decidim entrar i veure una pel·lícula per passar una estona. "Chance" és el títol de la pel·lícula, una comèdia d'actors mexicans amb algun punt que evoca l'èstil d'humor àcid de Tarantino. Al principi apuntava maneres, però a mida que anava avançant... res, pel·lícula de dissabte tarda, per passar l'estona i riure sense grans pretensions.

Sortim i l'ambient de la ciutat va in crecento a mida que es fa fosc. És dissabte nit, la gent surt a sopar, beure i ballar, com arreu. Aquí però se li suma que dimecres següent, dia 15 de setembre, és la festa nacional i les celebracions comencen ja el cap de setmana. De fet, durant tota següent setmana (del 13 al 19 de setembre), l'activitat laboral i sobretot l'escolar, disminueix la seva intensitat ordinària i tot es concentra en els preparatius de les festes patries. Al llarg de la Sexta, s'estan muntant escenaris, i el carrer es va engalanant per acollir les desfilades del dia 15 de setembre, dia de la independència.

Arriba l'hora de sopar i anem recomanats a un dels locals que s'han mantingut al llarg del temps, el restaurant El Portal, un lloc que frequentava entre d'altres el Che Guevara. A l'entrar observem moltes al·lusions al món de la tauromàquia i comprovem que amb cada beure et porten una tapa (boca li diuen aquí). Aquest bon costum i la decoració ens fa pensar que algun andalús devia estar present a l'hora de muntar el local!

La "saturday night fever" ens esperava a la zona de marxa del centre: las Cien puertas. Las Cien puertas és un passatge tancat ple de locals, que ens havien descrits com, "alternatius" i d'ambient bohemi. El nom respon al fet que al passatge, teòricament, hi ha cent portes, però no pas cent locals diferents!, són uns set o vuit només. Després d'observar-los i veure on trobem un foradet per seure, arribem a La Luna, un local amb música en directe al ritme de Sabina, Ricardo Arjona (com no, sent guatemalteco), Aute... El lloc és força recomanable i l'ambient molt agradable. Conforme avançava la nit, més gent esperava per a que el segurata de la porta del passatge els donés pas, previ a un petit escorcoll. Els locals teòricament tanquen a la 1h del matí, però ens hem de fiar del que ens van dir, a les 23h arreplegàvem veles. Abans però fent una ullada als diferents estils dels locals: des de rock fins a altes que arrencaven la gent a ritme, de reggaeton i bachata!


Arriba diumenge matí i amb la panxa plena, anem al mercat. El mercat central és quelcom semblant a un laberint, ple de carrers i pisos on es pot trobar pràcticament de tot: des de menjar, fins a records per a turistes, passant pels espais on es pot dinar. Ens perdem pel seu interior i aprofitem per comprar el sopar i variar així la nostra dieta a base de frijoles i pollastre. Ens havien dit que el mercat és un lloc on cal anar amb quatre ulls, en fi com als mercats de qualsevol lloc! Hi ha gent que va amb algú de Guate que li fa de guia....res! tot forma part de la paranoia esquizofrènica en la que viuen, induïda per les mateixes empreses de seguretat. I gràcies al sentit comú i a Hunab (Déu maya), no ens passa res i podem comprar i voltar sense cap sensació d'inseguretat. El tema de la seguretat, és tema motiu de reflexió i en un altre moment ja explicarem com funcionen els "condominios", els llocs on viuen tancats amb murs i amb "seguretat".

Abans que es faci fosc, agafem el bus de tornada a Prodessa, aconseguim un i "només" en tres quarts d'hora, estem a casa. Al bus, ens cobren 2 quetzals alegant que els caps de setmana costa dos i no pas un quetzal. Nosaltres, molt obedients, li donem dos. Al cap d'una estona, passa un dels ajudants del conductor i torna un quetzal a cada persona. Tothom murmureja, riu i comenta el fet. Tothom estava estranyat que els haguessin cobrat dos quetzals però ningú s'havia queixat. El motiu del retorn del quetzal va ser que van aparèixer uns revisors, al veure'ls, l'ajudant del conductor va còrrer per a que no els multessin! A l'arribar al revisor aquest cridava des del carrer als passatgers "¿Cuánto les cobraron?, una estampa molt curiosa! El més fotut és que el bus estava custodiat per dos vigilants de seguretat, si no hagués estat pels revisors aquell conductor i el seu sèquit haguessin fet l'agost!

Comentaris

  1. Ei wapets!!!
    Que wai anar-vos llegint!! :)
    Jops...veient la capital amb els vostres ulls m'arrepenteixo i tot de no haver passat per allà...Però és que ens ho van pintar taaaaaaan perillós i xungo i de tot menys bonic...
    Espero que fareu un post sobre la celebració de la independència no??? ;) Una que heu pogut viure de moment...val la pena!!
    Un petonàs enorme!!!! MUAKS

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada