divendres, 24 de setembre de 2010

San Lucas Tolimán i el Comité Campesino del Altiplano

Després de negociar fins la sacietat un bon preu, per una barca que ens porti a San Lucas Tolimán, aconseguim que un dels pirates ens rebaixi el preu, i marxem amb ell. El viatge en barca pel llac és realment espectacular. Parlem d'un llac de 130 quikòmetres quadrats, envoltat de volcans, muntanyes i pobles mayes que es van anar assentant al voltant. El llac està considerat com un dels més bonics del món i no només per la població guatemalteca. Però aquesta mateixa meravella orografica, fa que els humans pateixin les conseqüències, el llac en dies de tempesta es torna una trampa. En l'època de plujes, tota l'aigua va riu avall i provoca esllavissades importants a les pendents de les muntanyes on es situen moltes vivendes. Les esllavissades no entenen de carreteres, ni de pobles, però si les constructores que estafen al límit i no inclouen en les seves partides res que les eviti. I es així com arriben foraden la muntanya i la deixen tal qual, per així seguir-se assegurant futures actuacions cada cop que plou i cal sortir a retirar la terra caiguda; i així en tot tot el país!

Entre bromes i moments de silenci per l'aclaparador paisatge, arribem a San Lucas, anem amb el Carlos i el Javi, que ens van proposar passar uns dies amb ells.
San Lucas Tolimán és un dels pobles del llac més petits i poc visitats pels viatgers. Allà agafem un bus que ens porta a la Cruz de Quixayá, una comunitat allunyada de San Lucas. Pel camí observem el mal que va fer la tempesta Agatha, el primer huracà de la temporada del 2010. Aquesta va irrompre amb molta força a finals de maig i en aquesta zona va ensorrar tot un poble, tan sols quedant en peu l'esglèsia. Arribem a Quixayá i busquem les oficines del Comité Campesino del Altiplano (CCDA). Els nostres companys de ruta, estan fent un documental sobre projectes locals, que proposen alternatives al sistema capitalista i neoliberal, sembla que el CCDA pot ser interessant a simple vista per coneixe'l. Ens rep el director i comencem la conversa.

El CCDA és una organització que recolza els camperols de la zona de l'altiplà i pretén estendre's a altres zones del país. El CCDA agrupa els camperols en cooperativa i els ofereix fertilitzants naturals per obtenir una producció orgànica de café, hortalisses i sobretot gra bàsic (blat, frijol, blat de moro). D'aquesta manera, es fa un ús de la terra més sostenible i es consciencia als camperols l'ús de fertilitzant químics els genera dependència de transnacionals monstruoses com Monsanto. El CCDA ofereix cursos de capacitació als camperols i recolza en la lliuta d'obtenció de terres propies, normalment en mans de terratinents. També fa de mediador amb organismes públics com el ministeri, per tal de defensar els interessos locals i aconseguir una reforma agrària justa.

Al CCDA creuen que la reforma agrària és l'únic camí viable per a que les comunitats puguin subsistir per elles mateixes, amb un repartiment just de les terres de conreu. A Guatemala l'índicador Gini, sobre el control de la terra, diu que el 65% de terres agrícoles està en mans d'un 3% de la població. Aquesta xifra aberrant provoca que els petits agricultors no puguin conrear els que necessiten per subsistir. Per això han de treballar a les finques dels grans terratinents, perpetuant així els latifundis. Latifundis que molts cops s'abandonen per part dels terratienents, anulant els pocs llocs de treball. Quant això passa el CCDA intervé de mediador i busca solucions per a que les terres canvïin de mans i es treballin de forma justa.

Un altre dels problemes que generen els latifundis, és que els petits agicultors han de conrear terrenys perillosos on els pendents de les muntanyes són màxims. Això provoca que la terra es desfragmenti i que aquestes parts de les muntanyes estigui molt exposades a l'erosió, essent punts febles de cara als aiguats, permetent les esllavissades facilment.

Per finançiar-se, el CCDA rep ajuda d'organismes internacionals i també a través de l'exportació de cafè. En molts del terrenys de la zona, no es pot cultivar gra bàsic degut a les caratecterístiques de la terra, però en canvi, aquestes mateixes característiques són les idònies per produir un cafè d'alçada, un cafè de molta qualitat orgànic. El projecte es diu "Café Justícia". Ells mateixos, produeixen i processen totalment el cafè i després l'exporten a Canadà. Venen el cafè a preus justos i així poden seguir produïnt, pagant als camperols jornals justos, fent millores a les terres i a les comunitats. Han aconseguit arribar a un punt en que ells mateixos són els que fixen el preu del seu cafè i no han de caure en mans de transnacionals com Starbucks que imposa el preu al que el compra. Amb aquests guanys i l'ajuda que reben poden construir vivendes pels camperols, (unes 15 per any); equipaments per les comunitats com escoles i hospitals i així anar millorant la qualitat de vida a de les comunitats.

Ens crida l'atenció com el CCDA fa una crítica al comerç just i introdueixen el concepte de "comercio justo plus". Creuen que el comerç just no tan sols ha de cumplir uns estàndars de producció, salari dels treballadors i altres aspectes tècnics de certificació sinó que també ha de cumplir certs requisits de ideologia, consciència i compromís social. Diuen que no entenen com Starbuks per exemple, ha obtingut la certificació de comerç just quan no deixa de ser una gran transnacional i amb ideologia neoliberal i capitalista, que no mira pel desenvolupament òptim i just dels caperols ni per l'ús sostenible de les terres. Aquest és un debat obert des de fa un temps. A Occident podem trobar articles de comerç just a Carrefour o a Caprabo, és coherent que una certificació que recolza al petit productor local, entri en el circuit de venda d'empreses transnacionals? És potser és una contradicció? No serem nosaltres qui resolguem el debat ni qui donguem respostes, però si que val la pena reflexionar al respecte i preguntar-nos quins camins de venda són els més idonis per afavorir la subsistència dels petits, i com podem influir nosaltres amb les nostres compres diaries.

Acabada la conversa amb el director, ens presenta a dos tècnics de la cooperativa que ens acompanyaran al "beneficio" del CCDA. Allà tenen la planta de processament del cafè que es recolza amb un sistema de reaprofitament i neteja de les aigües residuals del tractament d'aquest. Després de passar per diversos filtres aprofiten l'aigua de nou per a les diferents fases del processament i pel regadiu de les terres properes. Les restes de les pallofes del cafè les converteixen en adob a través d'un procès de lombricultura (les barregen amb terra i llombrius, les tapen i les llombrius ho transformen en abob amb el pas dels dies) El "beneficio" és un espai laboratori, realitzen estudis de millora pels horts, una reserva de plantes medicinals mayes i ara estan construint sales per realitzar capacitació, un taller d'artesania tèxtil i un bungalow d'ecoturisme, investigant entorn la construcció sostenible. 

Tota una experiència d'un col·lectiu de camperols en lliuta constant, que ens mostra com un model alternatiu a les grans produccions en grans extensions de terreny, és possible i que els petits productors es troben en una situació molt difícil en un món globalitzat, on només les xifres comptades en tones i en milers de mil·lions de dòlars sobreviuen. On el petit camperol és explotat, marginat i pressionat per a què les seves poques terres formin part dels grans latifundis que controlen el país i la producció agrícola.

1 comentari:

  1. Eis!! Torno a estar per akí! Sóc abonada jajajaja
    Si torneu per Antigua, en el carrer de l'arc hi ha una entrada a una botiga que et porta a moltes botigues més, crec que està abans d'arribar a la botiga aquella tan gran de souvenirs. Pos entrant per allà (al fons de tot a mà dreta) vam anar a parar a la botiga d'una senyora ecantadora que venia productes de comerç just. Ens va explicar amb quins col·lectius treballaven i el què venia. Tenia des de mil tipus de xocolatines, cafè, fins a mocadors, bolsos i tot de coses fetes amb tints ecològics. Gairebé tots els suvenirs que vam comprar de Guate els vam comprar allà! Li vam dir que era genial que des del mateix país es promoguessin organitzacions així. Vam tenir converses genials també amb aquesta dona.
    Ale pués!! Més petonets!!! MUAKS

    ResponElimina