dilluns, 27 de desembre de 2010

Palenque i Tulum, ruïnes Mayes i platja

Tot i que ens va costar, havia arribat el moment de deixar San Cristóbal de las Casas. va ser un comiat extrany, d'aquells comiats que un estar segur que no és per sempre, com aquelles vegades que t'acomiades d'algú sabent del cert que la tornaràs a veure. Amb un molt bon sabor de boca, ens vam pujar al bus cap a les ruïnes mayes, les restes de la civilització que tant ens ha impressionat durant la nostra estada per terres centreamericanes. Ens dirigiem a Palenque.
 
Palenque és un municipi de l'estat de Chiapas on s'ubiquen unes de les més importants ciutats mayes. Al arribar a l'estació d'autobusos, passem el temps de rigor per ubicar-nos i esbrinar de quina manera podem arribar al lloc on dormir, sense picar l'am dels taxis i deixar-nos un munt de pesos. Busquem l'anomenat Panchán, una zona enmig la selva, on diferents llocs per dormir es disputen la millor fama. El primer intent és fallit i  hem de buscar un altre lloc del previst. Al final casa nostra aquells dies són les cabanes Margarita & Ed. Costa d'imaginar dormir en un enclavament semblant: selva, plena selva, i algunes cabanes amb sostre de palma repartides amb gràcia. Un parell de bars i un munt de curiosos.

Al matí ens encaminem cap a l'antiga ciutat maya. Com a "bon turista", paguem per tot. Paguem per atravessar una valla que delimita el parc nacional, paguem per la furgoneta que ens porta fins la porta, paguem per l'entrada al que són les ruïnes en sí, i paguem per a que un guia ens expliqui les coses. En certa manera, és normal pagar per les coses, però el sentiment amb el que pagues, és el que no és normal. Ens sentim com màquines escurabutxaques, et fan sentir que pagues sense sentit i "perquè toca". És difícil fer entendre a alguns guies, taxistes i demés persones abocades al turisme, que no tots els turistes són iguals, que no tots estem disposats a gastar-nos un dineral en només 15 dies, i que no tots transformem el preu a dòlars o euros per tal de creure'ns que tot és barato. Així després de negociar molt amb el guia i intentar fer un grup fallit amb uns mexicans per abaratir costos, entrem a les ruïnes.

Palenque és una de les ciutats mayes que més importants, va ser fundada sobre l'any 100 a.c. i a l'actualitat, només està descoberta un 10% del total, així que encara queda molt per descobrir d'aquestes ruines mayes. El guia ens explica gustosament el significat i la història de tots els edificis. Hi ha temples, hi ha panteons, hi ha palaus..... En certa manera és com quan visites Roma i les seves ruïnes, però per a nosaltres tenia un sentit especial. Els romans que van fer el Coliseu ja no existeixen com a tals; en canvi, els mayes que van fer aquestes ciutats, continuen amb part de les seves tradicions, són el poble amb qui hem compartit a Guatemala, el poble que ens ha fascinat. Com a tot arreu, en aquest tipus de restes, t'adones que no tot és tan bucòlic i que també, les classes i el poder estaven molt presents en aquella mil·lenària civilització. Caminem per les ruïnes amb cara de fascinació. Els edificis són alts la majoria en forma de piràmide, tot meticulosament proporcionat segons el seu cànon, el del dibuix de la pell de Kann (serp). Les escales representen els anys de mandat dels reis allí enterrats i els gravats que poc han perdurat estaven fets a ple color.

Una de les gràcies de la ciutat és la seva ubicació. Palenque està enmig de la Selva de Chiapas, envoltada de rius, arbres quilomètrics i una vegetació exageradament tupida com per permetre als micos aulladors, passejar-se de branca en branca. Aquest enclavament, augmenta la màgia, et fa sentir molt aprop de la natura i multiplica la magestuositat dels edificis. Després d'un temps de contemplació silenciosa i deixant volar l'imaginació per fer-nos la pel·lícula de com era la vida fa milers d'anys, baixem dels núvols i tornem a la nostra cabana. La tarda de relax ens serveix per agafar forces pel viatge fins a Tulum, tota una nit, arribant de bon matí ja al Carib i on hi ha unes altres ruïnes.

La nit passa com en qualsevol viatge en un bus, parades, pujades, baixades i per fi arribem a Tulum. Com sempre, la mateixa escena de totes les estacions de busos: "Taxi, amigo?", "No, gracias". Intentem agafar un colectivo que ens porti al hostel, però no ens volen pujar la motxilla. Benvinguts al Caribe. Aquí el fet de ser un dòlar amb cames, pren més sentit que enlloc. Sabem que aquesta part de Mèxic és cara, però no ens resignem a que tot turista tingui un únic cercle: pagar en dòlars, anar sempre en taxi, beure sempre begudes amb alcohol i portar una pulsera de color llampant al canell del seu "resort todo incluido".

La nostra casa aquest dies será el hostel Lobo Inn, refugi de tots els motxilers que arriben a Tulum i que, com nosaltres, busquen un lloc on cuinar i amb bon ambient. Ens deixen unes bicis i així podem moure'ns ja que el hostel està lluny de casi tot. Com és aviat, ens anem a una platja que ens han recomanat. Està una mica lluny, però el trajecte valdrà la pena. Arribem a Ukumal i ens plantem a la sorra amb la intenció de fer snorkel per poder veure tortuges marines gegants nedant. No cal cap barco, cap tour, cap.... només cal ficar-se les ulleres i el tub (que duem arrossegant tot el viatge). Els que s'han decidit a pagar un tour ens serveixen de guies i ens marquen on estan les tortugues. Anem cap allà i...bingo! La natura ens torna a regalar un altre espectacle. Alla mateix, al seu hàbitat, al natural: tortugues gegants nedan tranquil·lament i fent la seva vida. Per nosaltres és quelcom extraordinari que ens deixa bocabadats de nou. Tornant a Tulum, gaudim de les increïbles platjes, segons l'amo del hostel, estan dins el top-ten mundial de platges. No sabem si és cert això, però realment són espectaculars: sorra blanca, aigües transparents i palmeres tortes, típic de postal.

Al dia següent decidim anar a veure les ruïnes amb dos catalans que trobem pel camí. La suposada gràcia de les ruïnes és que estan a la mateixa platja, però no totes les coses són com les imaginem, ni com surten a les fotos. Paguem religiosament l'entrada al recinte (després de veure que no ens podem colar com ens han dit) i només entrar ens enduem la gran decepció: ens trobem amb una combinació entre un camp de golf i una secció dels mayes de Port Aventura i tot ple de gent que han deixat anar dels "resorts". És cert que el fet que estigui a la mateixa platja, li dóna a les ruïnes un encant que no li treu ningú, però potser va ser perquè el nostre l'antecedent era Palenque, potser perquè no estavem acostumats a veure desembarcaments de turistes del "resorts", potser perquè el recinte és força petit....sigui pel que sigui, no ens va convèncer la visita. El que si que començavem a veure era que havíem de canviar el xip; ens havíem de mentalitzar que el Carib és un "altre país", que la massificació "yankee" seria el més habitual i que la butxaca se'n ressentiria un xic a partir d'ara, però estavem convençuts que les platjes s'ho valien tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada