tag:blogger.com,1999:blog-50125929264237021412024-02-19T15:55:58.351+01:00fent un tomb...pel món.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.comBlogger68125tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-8765081992950573442021-08-12T00:33:00.008+02:002021-08-12T00:33:54.009+02:00Mauricio. Blue BaySeguimos camino al norte y volvemos a recuperar un coche para movernos estos días. Nuestro destino final hoy es la Blue Bay pero antes le sacaremos partido al coche, ya que esta vez se ha retrasado una hora y media y no tenemos tiempo que perder.<br />
Nuestra primera parada es el cabo Malheureux, famoso por ser el punto de llegada para intentos de conquista de la isla y por ese motivo, también es punto de barcos hundidos al chocar con el arrecife. El en cabo a destacar un punto conocido, la famosa iglesia de Notre Dame Auxiliatrice, tamién conocida como red church, por su tejado rojo. <div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8GuUei2E2TK7pEAZcA2wiSjBZDce8e3TVed9TCK3pWXNOJHZPqLvWonWk-PbnUDq16lDUzzRlhNIJuGMhfxLr7TR50LcOXRd5LKqUVE6lBcbPBS9oCQGXBxsyjNi0Tu6eany53Q5WJ78/s3024/1628720815136.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8GuUei2E2TK7pEAZcA2wiSjBZDce8e3TVed9TCK3pWXNOJHZPqLvWonWk-PbnUDq16lDUzzRlhNIJuGMhfxLr7TR50LcOXRd5LKqUVE6lBcbPBS9oCQGXBxsyjNi0Tu6eany53Q5WJ78/s320/1628720815136.jpg" width="320" /></a></div>El encalve es reamente alucinante: iglesa con paredes blancas, tejado rojo, rodeada de césped verde y el azul turquesa del agua. No hay filtros en instagram para conseguir tal contraste así que la gracia del sitio viene de serie. Cerca de la iglesias y como ejemplo de la total conviciencia entre religiones en la isla, el templo hinduista de Temoul, en tareas de pintura el día que fuimos.<br />
Ya más al sur y hacia el centro de la isla, visita obligada al Jardín Botánico de Sir Seewoosagur, más conocido como el jardín de las Pamplemousses. El jardín es espectacular y es un oasis de naturaleza dentro de una zona bastante "urbana" y de interior. Centenares de especias de árboles, la antigua casa colonial, estanques con también diferentes espécies acuáticas como la flor del Oto, pero la estrella del jardín, sson los Lirios Gigantes del Amazonas, fores acuáticas parecidas a un nenúfar gigante que, puede llegar a medir hasta 3 metros de diámetro en verano. Esas increíbles flores estan dispuestas en una laguna rectangular y las flores van ocupando toda la superfície de agua. Es un espectáculo bonito de ver realmente.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglEBH_yjUKh2r1XLMKgWqkCbq8yRhZ8bbrMjdgv4mnx9Pmvak4L8gvxqPwC43HrM2Pq0vmAyS0mBSzeprUP2wTxFH2vpWiydLcO15R0SaFNEfINoqbY_weognsaOl-rj6d6ZP9Xh9kuXE/s3024/1628720815132.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglEBH_yjUKh2r1XLMKgWqkCbq8yRhZ8bbrMjdgv4mnx9Pmvak4L8gvxqPwC43HrM2Pq0vmAyS0mBSzeprUP2wTxFH2vpWiydLcO15R0SaFNEfINoqbY_weognsaOl-rj6d6ZP9Xh9kuXE/s320/1628720815132.jpg" width="320" /></a></div><div>Llegamos por fin a nuestra casa en la Blue Bay. Estos días será el Chantauvent Guesthouse, un pequeño homenaje a pie de playa para no hacer demasiado nada en dos días.</div><div>
Al día siguente en la Blue Bay, nos esperaba una de las mejores sorpresas. La Blue Bay es una reserva marina y una bahía que queda protegida de los vientos del este. Nos animamos pues a cocger un barco que nos llevara a hacer snorkel y esa fué la gran sorpresa. Un espectáculo difícil de olvidar: barracudas, diferentes tipos de coral, peces de colores de los que piensas que sólo salen en las pelis de disney y un regalo poco común en la zona de una tortuga gigante nadando a sus anchas. Los tres cuartos de horas más imnóticos de todos los días, disfrutando como niños pequeños por primera vez en un acuario, pero esta vez, era al natural y con la naturaleza a un palmo.</div><div><br />
Al día siguiente, de camino a Flic en Flac, otro regalo. Un párquing pequeño con un embarcadero, anunciaba que la entrada a la playa para los peatones, estaba a 200 metros adelante y allí fuimos sin saber de qué playa se trataba. Bendita decisión.... Calle abajo desdel acceso, llegamos a uno de los rincones escondidos y paradisíacos de la Isla, se trata de la playa de Pointe d'Esny.</div><div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4P8VdwCVnBSutohAKz1DUeKkSFYd14LDGjohznDiM5kaQyjMyMhZhuX6TZNXw1GFNx-rDOkdvLLV4ksbJaRcguFCzrSC_oVdMk0iECsGe3fxWMyJX2qBtsaYnrNAXGHIpmfqLKyzsTPA/s3024/1628720815117.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4P8VdwCVnBSutohAKz1DUeKkSFYd14LDGjohznDiM5kaQyjMyMhZhuX6TZNXw1GFNx-rDOkdvLLV4ksbJaRcguFCzrSC_oVdMk0iECsGe3fxWMyJX2qBtsaYnrNAXGHIpmfqLKyzsTPA/s320/1628720815117.jpg" width="320" /></a></div></div><div>Una playa salvaje y con arena blanquísma que entra bastante en el mar, provocando el agua turquesa con el sol. Ningún hotel, esa playa estaba reservada para casas particulares, la grn mayoría en alquiler, que tiene el privilegio de tener la playa como jardín, pero todo muy sostenido, cuidado y nada invasivo. No pudimos resistir la tentación de quedarnos y pasear por esa joya escondida. Ya comidos con ese telón de fondo, nos dirijimos hacia el último destino antes de irnos, y esta vez repetimos destino como ya dijimos. Volvemos a los rotis, volvemos a la playa quilométrica, volvemos... a Flic en Flac!</div>.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-83831169323619908002021-08-12T00:17:00.003+02:002021-08-12T00:17:36.952+02:00Mauricio. Trou aux Biches i Grand BaieNos decidimos a movernos un poco al norte y llegamos a Trou aux Biches para explorar esta zona esta vez sin coche, lo que significa que nos moveremos en el bus local, cosa que nos advierten que es toda una aventura. De echo, aqui ya hemos llegado en bus desde Flic en Flac, habiendo hecho transbordo en Port Louis para cambiar de bus. El breve rato por las calles de la capital, fue suficiente para hacernos decidir que no íbamos a volver allí. Tráfico de locos, humo y nada que prometa hacer pasar un día agradable visitando Port Louis, así que con una vez ya tuvimos suficiente. Todo y con eso, la estacion de intercambio de bus en Port Louis, de gran comodidad y facilidad.<div><br /><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHLMXtOW2Ewdvx-PBQ2Fl_94ioSjhP-27PPcuCDTB1NaBZ9Hd2k3sM1GHeQdmMd0lk_m-GGUGuTgXOxc5ZbiOgWNDRz5Z5E_SY0l7k8e_KKNPhQUeQJ6OWJuCmbsQ39REPhId9dcIvgM/s2976/IMG_20180802_115720.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJHLMXtOW2Ewdvx-PBQ2Fl_94ioSjhP-27PPcuCDTB1NaBZ9Hd2k3sM1GHeQdmMd0lk_m-GGUGuTgXOxc5ZbiOgWNDRz5Z5E_SY0l7k8e_KKNPhQUeQJ6OWJuCmbsQ39REPhId9dcIvgM/s320/IMG_20180802_115720.jpg" width="320" /></a></div></div><div>De nuevo, el buen carácter y la amabilidad mauriciana, hacen estos momentos muy fáciles para los viajeros ayudando en todo momento a orientarte y diciéndote qué bus necesitas. El total del trayecto en bus fue de unas 2 horas y el precio total fue de 1,5 euros más menos. Sobre la supuesta gran aventura de moverse en bus, cabe decir que no nos sorpendió tanto. Es cierto que nuestro vagaje nos ha hecho vivir grandes momentos de bus en Latinoamérica, así que los buses mauricianos nos parecieron totalmente comunes y sin gran cosa que contar. Eso sí, hacen más paradas de las que nadie se pueda imaginar.<div>
<br /><div>
Nuestra casa estos días en Trou aux Biches, es el Sannyasa Villa, una casa espectacular que tenemos la surte de habitar solos estos días. Vishal es un gran anfitrión que nada más llegar, nos sube al coche y nos da una vuelta por el pueblo para enseñarnos los básicos para estos días: el supermercado, los sitios de comer baratos, las diferentes playas y un poco de historia de la isla y de él mismo. </div>
<div>
<br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioNnqNaVBtuOg8DTDbQMSh6KS7f88MWNzRBjTs77Tf1sw7zoZM6oVenDKuXd5WsbSvDkiW_jJ5bLmCOJSg2aZcHBzPKQ4zEQoEgtGkBAE7zT3_8jduxL6e87HXjGM-8QT-wV-AafESjug/s2976/IMG_20180802_174659_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioNnqNaVBtuOg8DTDbQMSh6KS7f88MWNzRBjTs77Tf1sw7zoZM6oVenDKuXd5WsbSvDkiW_jJ5bLmCOJSg2aZcHBzPKQ4zEQoEgtGkBAE7zT3_8jduxL6e87HXjGM-8QT-wV-AafESjug/s320/IMG_20180802_174659_1.jpg" width="320" /></a></div><div>Trou es una villa tranquila y más aún estando en invierno. El largo paseo de 15 km del primer día hasta Mont Choisy, nos enseñó la larga y salvaje playa. Como ya comentamos de Flic en Flac, el modelo se repite, unas pláyas que les llaman públicas y otras zonas de costa sónde están ubicados los grandes resorts, practicables como ya comentamos en las otras entradas. Las zonas de llegada y aparcamiento de las playas, también como siempre, una zona que da gusto ver. Grandes y largas zonas arboladas dónde familias y grupos pasan los días y comparten comida, cena, fiesta y lo que haga falta. Nos encanta ver cómo la gente usa la playa como lugar de socialización y pasar el día. Y como no puede ser de otra manera, en esas zonas de aparcamiento, no faltan las camionetas y caravanas de comida que nos salvan la vida a bajo presupuesto y gran calidad. El lugar dónde hemos repetido estos días ha sido la Cabanne des fruits de Mer. Somosas espectaculares y grandes platos de noodles o arroz con pescado cocinados la momento y riquísimos y con 2 euros por personas estás más que servido y comiendo a primera línea de mar con unas vistas impagables.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4nvHYxESTYdt5F5JGxf-rCp3aydqML8mLg3VXBllM8K5E_93wGU3jbkygpUv0GN9aau5cTJyjd_IVg8amyFHtRr75JOED6yfWb42p7opinXSfqCtEsBGf5pzyK3FbsQvZaWsxK4x4P1s/s2946/IMG_20180803_225433.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2946" data-original-width="2946" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4nvHYxESTYdt5F5JGxf-rCp3aydqML8mLg3VXBllM8K5E_93wGU3jbkygpUv0GN9aau5cTJyjd_IVg8amyFHtRr75JOED6yfWb42p7opinXSfqCtEsBGf5pzyK3FbsQvZaWsxK4x4P1s/s320/IMG_20180803_225433.jpg" width="320" /></a></div>El segundo día, fuimos a conocer uno de los hotspot de esta zona y el bus nos llevó a la Grand Baie. Es el lugar de referencia de esta zona, con más habitantes y más servicios y hasta con una gran centro comercial con Pizza Hut i Mc Donal's incluido, acompañando un gran hipermercado. El resto del frente marítimo, restaurantes, bares, pub nocturnos y operadores turísticos que venden todo tipo de actividades. En un extremo de la bahía, un oasis de paz en un templo hinduísta, pequeño pero con el colorido habitual y éste en concreto, con unos pósters muy ilustrativos de calendarios, xacras, y consejos varios. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiraksnrO5HyzqPyWgp0cnY6hrfbMETuDPJSp5HC9OoWpoQPLugI16uO4kHds9YIZaxfJUEb-PaFz-x1Mcoq39SlDMAtkTW0JYp-IsnZvt9XHESxdHHwrpGw74g_mXOxMcYHnJYwphpGYs/s2894/IMG_20180804_115608.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2894" data-original-width="2894" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiraksnrO5HyzqPyWgp0cnY6hrfbMETuDPJSp5HC9OoWpoQPLugI16uO4kHds9YIZaxfJUEb-PaFz-x1Mcoq39SlDMAtkTW0JYp-IsnZvt9XHESxdHHwrpGw74g_mXOxMcYHnJYwphpGYs/s320/IMG_20180804_115608.jpg" width="320" /></a></div></div><div>Gastamos el último día por aquí haciendo honor al día de la semana, hoy es domingo y los domingos toca hacer un poco el vago. Dormir hasta tarde, desayunar lentos, bajar a la playa casi al mediodía, comer tarde, etc..... Al final del día las zonas de vida social de Trou, siguen aún llenas de gente negándose a aceptar que es domingo tarde y que mañana es lunes, cosa que no extraña porque la puesta de sol en este lado de la isla no tiene precio. Mañana de nuevo volveremos a tener coche e iremos hacia el norte al cabo más al norte y luego cambiaremos de lado y nos dirigiremos a la costa este a pasar algún día.</div>
</div></div>.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-90634919741323546042021-08-12T00:09:00.000+02:002021-08-12T00:09:49.608+02:00Mauritius. Flic en FlacLlegar a Flic en Flac viniendo de la costa opuesta, es empezar a entrar en la Mauricio de más turismo y atracciones varias. Lo bueno que nos encontramos es que es temporada baja ya que aquí es invierno en agosto y eso hace que las pulsaciones sean mucho más bajas para la zona en genera y que para nosotros sea un desahogo al evitar aglomeraicones, colas y sobretodo calor extrema. Seguimos en las noticias que en casa se cuecen a 28 grados por la noche, mientras nosotros nos tapamos con el edredón. <span face=""helvetica neue light" , , "helvetica" , "arial" , sans-serif">Nuestra casa esos días, un apartamento de la encantadora Anne Marie que alquila su apartamento con piscina en Airbnb.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio3fZQPPcNiSkYqwYd2px5dkWtu1jXYRW29JqAHIEUsiqoGYfERQ7qo1njkmUouIfeUjixNYkOxxFEh4LeLUQNfZpXkURvFYUM72U0pfo-360nisiaKJJCy5zDpvmUv-DE-AaTK2RMu8w/s1600/IMG-20180730-WA0010.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1488" data-original-width="1488" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio3fZQPPcNiSkYqwYd2px5dkWtu1jXYRW29JqAHIEUsiqoGYfERQ7qo1njkmUouIfeUjixNYkOxxFEh4LeLUQNfZpXkURvFYUM72U0pfo-360nisiaKJJCy5zDpvmUv-DE-AaTK2RMu8w/s320/IMG-20180730-WA0010.jpg" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiARS7m9t-uVEFKXpQwY1V7UGVDznoGVCNyDlx9qmCGo_NFJiZYdF1Z5GfQfuLXdGiSfBW_QtKELF9VckmG7nKruE6smjM6vdLKDZ3ONJCkq7cabc2ujavuVYaMuKzs5B4LdNzBsrqMk4o/s1600/20180730_202836.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<span face=""helvetica neue light" , , "helvetica" , "arial" , sans-serif">Flic en Flac cuenta con una playa larguísima que empalma con Tamarín al norte y que está flanqueada en la parte del pueblo por una enorme zona de árboles y hierba. Lo que supone eso, es que la playa es el luegar perfecto para pasar el día al sol o a la sombra, comer con los amigos, ir a cenar, ver la puesta de sol, etc.... Es decir, se repite ese uso del espacio público de la playa que tanto nos gusta, la gente va a la playa a hacer vida social! Cuando se acaba la zona arbolada al norte, empieza una retaíla de resorts espectaculares que, como ya dijimos, no impiden poder disfrutar de las playas donde están con toda tranqulidad y amabilidad de clientes y trabajadores. En esas zonas hoteleras, hay realmente playas espectaculares que convierten en postales recurrentes cualquier foto que hagas. </span>Gastamos el primer día entero paseando por la playa hasta Tamarín y disfrutando del agua y de una novedad hasta el momento, las camcionetas de comida en la playa. Son la opción económica de comer y la comida está buena y preparada al momento. Patatas, burguers, shwarma, kebab, somosas, noodles, arroz, pesaco fresco..... y así mil combinaciones. Destacamos dos lugares que nos recomendaron: el Roti Aka Vinoda dónde hacen rotis que son una especie de "crepe" rellena de lo que quieras a elegir entre verdura, pollo, pescado o una mezcla. Cada roti cuesta entre 25 y 40 rupias, que vienen a ser entre 0,55 céntimos y 1 euro. Con un par de ellos, estás más que servido. El otro lugar a destar son las famosas hamburguesas de Jeanno Burguers.<div> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioSuIwm_UbRu5ARjQyrAWlyrrxcLIVbMpnxvoxFPPxbfR8TSKp87Jm9rGqWObGj7nbyNQQblaecgIXZd5MAfiKjYrNAyex0FjFnXtld4jhUN0CXdPHu9CeduzMzS0mQguE51uLYsknXzY/s1600/20180801_153838.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioSuIwm_UbRu5ARjQyrAWlyrrxcLIVbMpnxvoxFPPxbfR8TSKp87Jm9rGqWObGj7nbyNQQblaecgIXZd5MAfiKjYrNAyex0FjFnXtld4jhUN0CXdPHu9CeduzMzS0mQguE51uLYsknXzY/s200/20180801_153838.jpg" width="200" /></a></div>
Otra camioneta de comida con autético espíritu food truck que hace hamburguesas espectaculares de diferentes tipos y con diferentes salsas. Todo ello artesanal y cocinado al momento. Aunque haya cola, hay que esperar. Los precios, entre 150 y 225 rupias.<div><br />
<div>
Al día siguiente, un poco de aventura acuática y nos enrolamos en una excursión para ir a ver los delfines, hacer snorkel junto a centenares de peces rayados en aguas cristalinas y hacer una buena bbq en la Ile aux Benitiers, totalmente deshabitada. Una experiencia dentro del circuito turístico que vale la pena para ver los delfines en el mar todo y que creemos que alguna barca debe tener más delicadez a la hora de acercarse. Por suerte, fuimos con una gentemuy legal y que encima nos ayudaba en el agua cuando estás nadando con los delfines, eran la buena gente de Villas Caroline. 1500 rupias por persona con la comida y bebida, incluido ron sin fin! <div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
</div>
</div><div><br /></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA4frFgZkT8uRLcgzY0oMt2FamZSVOOiCqmxICDRZ4xGmr3pgmEG1eaiTIOmNyU5b1M7TPyqZEUEEqcYJNtWqnfGuMnTv-6g3ikhJ85DmrA8rqv4whEp4wB7YNgQv38MF2ElfynSU8SUQ/s1600/20180801_133926.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA4frFgZkT8uRLcgzY0oMt2FamZSVOOiCqmxICDRZ4xGmr3pgmEG1eaiTIOmNyU5b1M7TPyqZEUEEqcYJNtWqnfGuMnTv-6g3ikhJ85DmrA8rqv4whEp4wB7YNgQv38MF2ElfynSU8SUQ/s200/20180801_133926.jpg" width="200" /></a><span face=""helvetica neue light" , , "helvetica" , "arial" , sans-serif">Decidimos al día siguiente que con esa playa no podía haber mejor opción que volver a disfrutarla y así lo hicimos, con sesión de oceanotípia incluída. Es una técnica que, previa imprimación del papel, te permite "imprimir" el mar mojando los papeles y dejándolos secar con arena encima en alguna parte si quieres y con más o menos agua en el papel también. El resultado es un lienzo espectacular que sabes que contiene el agua de una de esas playas que te han dejado embobado. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
</div>
</div>
<div>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;">
<img border="0" data-original-height="900" data-original-width="900" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUZXVOZxn_Llk7gJCtgjhnMlTXY1oQBw0fivb-JYMuKrUw9hlOyr53TGS0d6wfHUVm4rUacYMPw0PTkmQge8_4mvqu6GdFJH_wzXk43yGFXhbnh9V9FsdfSv9BIIISL9VcJkyi3Hm4_ac/w200-h200/20180730_202836.jpg" style="color: #0000ee; text-align: center; text-decoration: underline;" width="200" /></div>
<span face=""helvetica neue light" , , "helvetica" , "arial" , sans-serif">Se nos acaba el tiempo en Flic en Flac y nos vamos hacia el norte. Hemos decidido por eso una cosa, los últimos días del viaje los volveremos a pasar aquí, en el mismo apartamento, disfrutando las mismas playas y comiendo de nuevo esos Rotis inolvidables, eso sí una escapadita a Le Morne volverá a caer! </span></div>
</div></div>.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-49707020325563721162021-08-12T00:06:00.002+02:002021-08-12T00:06:47.782+02:00Mauricio. Le Morne y el Parque Natural Black River GorgesAl aterrizar en Mauricio, ya se puede preveer que la cosa no va ser demasiado estresante. Aeropuerto pequeño, pocos vuelos a la vez, parquing pequeño justo delante de la salida.... lo que viene a ser un tamaño XS acorde a una isla de 63 km de largo en el mayor de los casos. Bienvenidos a Mauricio!<br />
<div>
Estaremos 17 días en total con la intención de visitar los máximos lugares posibles, huyendo del concepto "boya" que hace la croqueta en la playa día tras día. Para ese cometido, alquilaremos coche diferentes días.</div><div><br /></div>
<div>
Nada más llegar, la empresa de alquiler de cohces nos espera con uno de los sueños de cualquiera, un cartel con su nombre en la puerta de salidas del aeropuerto, eso sí, escrito a mano y pintado en rojo. Apariencias a parte, está resultando ser una gente encantadora que nos está poniendo fácil todos los alquieleres y los cambios que estamos haciendo. La empresa en cuestión, <a href="https://www.maki-car-rental.com/rent-a-car/mauritius.html" target="_blank">Maki Rentals Mauritius</a>, 25euros/día con el gps incluído, totalmente recomendable. </div><div><br /></div>
<div>
Coche en mano, nos dirijimos hacia el sur para dar la vuelta a la isla por su parte inferior y llegar a destino. Pasaremos 4 días con el campamento base en La Gaulette, en el sureste para desde allí visitar la península de Le Morne y el Parque Natural de Black River Gorges. </div><div><br /></div>
<div>
De camino a la Gaulette y con la resaca correspondiente del vuelo (hemos llegado a las 7:00 de la mañana, hora local), se nos hace un poco más difícil acostumbrarnos a conducir....conducen por la izquierda y el voltante está a la derecha!!! Invasiones de carril contrario, dudas de cómo entrar a una rotonda..... cosas por las que hay que pasar al principio pero que luego ya se adquieren sin pensar. Antes de llegar hacemos algunas paradas que nos hacen de apertivo de lo que nos espera. Playas salvages con los árboles hasta la arena en Baie du Cap y la parte más agreste de la isla en la playa de Gris Gris en la que está prohibido el baño. Finalmente llegamos a La Gaulette i Jean Pierre nos acoge en su casa. No dudeis que Air BnB funciona perfectamente en esta isla remota. </div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTdwSRlwFB-KSDYpHBgTMQbz8axxhjHa7ahvGRPi3Xct53GbheVPB1b0aZeHXfw6tvcJZej3MwEjcp-RNFv4i5E8D-4_BIhje9PJ6UzU0xOe0-iT7oCkN84E2jw3BXFx3IrSiAm5Z9TPA/s9792/IMG_20180803_111122.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3136" data-original-width="9792" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTdwSRlwFB-KSDYpHBgTMQbz8axxhjHa7ahvGRPi3Xct53GbheVPB1b0aZeHXfw6tvcJZej3MwEjcp-RNFv4i5E8D-4_BIhje9PJ6UzU0xOe0-iT7oCkN84E2jw3BXFx3IrSiAm5Z9TPA/w561-h178/IMG_20180803_111122.jpg" width="561" /></a></div><br /><div>Al día siguiente visita al Parque Natural Black River Gorges. Tener coche es una suerte para poder ir a muchos sitios diferentes del parque. El Parque en sí es sorprendente, más cuando piensas que estás en una isla pequeña, barrancos, cascadas, bosques densos, miradoes.... En la guia Lonely Planet hay un recorrido propuesto para hacer en coche que está muy bien para conocer los sitios más emblemáticos: La cascada Alexandra, el mirador de las gargantas, el mirador de La Gaulette y el lago Ganga Talao o Grand Bassin y la fábrica de té Bois Chery.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTTn9y31WJvryzgPH0GN4b20csIZTVNFpbbDcLJUwGnyqGxCmwL7gyslIH8-NFEUqQrbxDKTDgPLSgWzw8g_YzoZqd2i7O8w4xGzORJqiP4R-k6mEse_2eI_kL3L-6n2igKTvLckenY04/s2976/IMG_20180727_110422.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTTn9y31WJvryzgPH0GN4b20csIZTVNFpbbDcLJUwGnyqGxCmwL7gyslIH8-NFEUqQrbxDKTDgPLSgWzw8g_YzoZqd2i7O8w4xGzORJqiP4R-k6mEse_2eI_kL3L-6n2igKTvLckenY04/s320/IMG_20180727_110422.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div>Seguramente es lo más destacado de esta guía ya que los amigos de la Lonely no se han lucido demasiado en esta edición ya qye han obviado que a esta isla también se puede venir fuera del circuita de hotelazos y con maletas de 30 kg. </div><div>Mención especial para el lago Ganga Talao y la fábrica de té. El lago es un sitio de peregrinación hinduista dónde una vez al año se hace un gran encuentro. El lago está flanqueado por diversos templos y dos esculturas immensas de dioses hindús. Gente rezando en los templos, haciendo ofrendas, visitando el lago...todo ello con un ambiente realmente profundo y dónde se respira algo diferente a una atracción turística cualquiera, y todo eso en medio de la naturaleza. Puedes pasear alrededor del lago y entrar a os templos que te vas encontrando, la entrada es gratuita y en los templos es necesario descalzarse. Por todo el recinto también vas encontrando diferentes esculturas de dioses del hinduismo. Un tesoro espiritual en medio de la isla de las "honney moon", que visitan pocos viajeros y que vale mucho la pena.</div><div><br /></div><div><a aria-label="Foto: Cuadrada, 27 jul 2018 11:04:23" class="p137Zd" href="https://photos.google.com/album/AF1QipO_m4Zl-qCOH9DYEl6STCikKPUgWJc885r7pmnF/photo/AF1QipNiicKy3NJPfZYZtkOq8YTj59WDJmhDkvtZ9LzW" jsaction="click:eQuaEb;focus:AHmuwe; blur:O22p3e;nte41d:mhE3Te;" tabindex="0"><div class="RY3tic" data-latest-bg="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBTQzI9TBC01xB0rjNXLKCPR8NUVLUbPmXbMCRp0QWLSGjFbrhlMQZlYJDHr8IzE9nfUkkhGMP8ruqklvZhZY1r8hp2Ie8CyuEIT2ENFG081Zr54yfRfU1K48yKEHmZIoVaM7ecUzRH58/s183-no/?authuser=0" style="background-image: url("https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBTQzI9TBC01xB0rjNXLKCPR8NUVLUbPmXbMCRp0QWLSGjFbrhlMQZlYJDHr8IzE9nfUkkhGMP8ruqklvZhZY1r8hp2Ie8CyuEIT2ENFG081Zr54yfRfU1K48yKEHmZIoVaM7ecUzRH58/s183-no/?authuser=0"), url("https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBTQzI9TBC01xB0rjNXLKCPR8NUVLUbPmXbMCRp0QWLSGjFbrhlMQZlYJDHr8IzE9nfUkkhGMP8ruqklvZhZY1r8hp2Ie8CyuEIT2ENFG081Zr54yfRfU1K48yKEHmZIoVaM7ecUzRH58/s277-no/?authuser=0"); opacity: 1;"><div aria-hidden="true" class="eGiHwc"></div><div aria-hidden="true" class="KYCEmd"></div></div></a><a aria-label="Foto: Cuadrada, 27 jul 2018 11:04:23" class="p137Zd" href="https://photos.google.com/album/AF1QipO_m4Zl-qCOH9DYEl6STCikKPUgWJc885r7pmnF/photo/AF1QipNiicKy3NJPfZYZtkOq8YTj59WDJmhDkvtZ9LzW" jsaction="click:eQuaEb;focus:AHmuwe; blur:O22p3e;nte41d:mhE3Te;" tabindex="0"><div class="RY3tic" data-latest-bg="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBTQzI9TBC01xB0rjNXLKCPR8NUVLUbPmXbMCRp0QWLSGjFbrhlMQZlYJDHr8IzE9nfUkkhGMP8ruqklvZhZY1r8hp2Ie8CyuEIT2ENFG081Zr54yfRfU1K48yKEHmZIoVaM7ecUzRH58/s183-no/?authuser=0" style="background-image: url("https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBTQzI9TBC01xB0rjNXLKCPR8NUVLUbPmXbMCRp0QWLSGjFbrhlMQZlYJDHr8IzE9nfUkkhGMP8ruqklvZhZY1r8hp2Ie8CyuEIT2ENFG081Zr54yfRfU1K48yKEHmZIoVaM7ecUzRH58/s183-no/?authuser=0"), url("https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBTQzI9TBC01xB0rjNXLKCPR8NUVLUbPmXbMCRp0QWLSGjFbrhlMQZlYJDHr8IzE9nfUkkhGMP8ruqklvZhZY1r8hp2Ie8CyuEIT2ENFG081Zr54yfRfU1K48yKEHmZIoVaM7ecUzRH58/s277-no/?authuser=0"); opacity: 1;"><div aria-hidden="true" class="eGiHwc"></div><div aria-hidden="true" class="KYCEmd"></div></div></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYGjY1N_uxXwrB5zLgI2f5Q28XfKKV_EOhboT-d7Ftt6kSjSD02M_Gh_RqjGeGWJNm6I7OK5wqFpWwkfUFus4aF0aTAbnWxphCaW2m5dS3Xz_X8ZFXpURy0exnks4Gn_5aOGScZjtwa4M/s2976/IMG_20180727_125955.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2976" data-original-width="2976" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYGjY1N_uxXwrB5zLgI2f5Q28XfKKV_EOhboT-d7Ftt6kSjSD02M_Gh_RqjGeGWJNm6I7OK5wqFpWwkfUFus4aF0aTAbnWxphCaW2m5dS3Xz_X8ZFXpURy0exnks4Gn_5aOGScZjtwa4M/w320-h320/IMG_20180727_125955.jpg" width="320" /></a></div>Sobre la fábrica de <a href="https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g2027591-d2047680-Reviews-Bois_Cheri_Tea_Factory_and_Tea_Museum-Bois_Cheri.html?m=19905" target="_blank">Bois Chery</a>, decir que es un tesoro arquitectónico en medio del parque dónde las máquinas de la revolución industrial siguen funcionando y dónde la visita y sobretodo la cata del té, es una experiencia muy recomendable. Visita y cata de tés 10,5 euros. </div>
<div>
Fializamos el día con una cena de comida mauriciana 100% en el Frizzy, un pequeño local de una família que cocina de lujo. Cena, 15 euros por persona con el menú, bebida y postre.</div>
<div>
Al dia siguiente, visitamos la Península de Le Morne con su imponente montaña que la preside, Le Morne Bravant. Esas playas son lo más parecido a un catálogo de viajes. Cuando piensas en alguna playa con arena blanca y palmeras, Le Morne es una de esas. Es una península repleta de grandes y caros resorts pero que, como en toda la isla, tú puedes estar la playa delante del hotel con toda tranqulidad ya que en Mauricio se entiende que la playa es para todos, independientemente del hotel que haya allí construido. Eso es una opción muy seria por el patrimonio local y que se agredece cuando no duermes en esos hoteles. También como en todas las playas públicas que les llaman, hay una zona de aparcamiento gratuito delante de la playa mismo. En esas zonas públicas, es genial ver como famílias y grupos enormes de amigos, van a pasar el día a la playa equipados hasta las trancas: mesas, sillas, barbacoas, comida, música....y al final del día, la zona queda como una patena. En esas zonas hay lavabos y papeleras por doquier, por tanto, luego queda limplio. Visitamos una zona de Le Morne dónde toca el viento fuerte, en el sur, y contemplamos el espectáculo de los precticantes de kite surf entre ellos, decenas de aprendices. </div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcnMuKq4nk-uqpKHUq4FCdksL8JvA6m0H9MD_nrciFUDrSV4AKT6RIEEgMDJXozEEQEP7wYW-b4rrdCMyjiRYsTkvhBgzANcYLY24MtE2_6Te1thvHFtJsxEHr39m-0MHlwZ4A4xVpmns/s9792/IMG_20180728_104802.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3136" data-original-width="9792" height="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcnMuKq4nk-uqpKHUq4FCdksL8JvA6m0H9MD_nrciFUDrSV4AKT6RIEEgMDJXozEEQEP7wYW-b4rrdCMyjiRYsTkvhBgzANcYLY24MtE2_6Te1thvHFtJsxEHr39m-0MHlwZ4A4xVpmns/w486-h154/IMG_20180728_104802.jpg" width="486" /></a></div><div><br /></div><div>La playa de Le Morne nos ha dejado cautivados, un lujo de playa, con sombra si quieres, agua cristalina y tranquila, uno de esos rincones que no olvidar. Para acabar de poner la guinda, un sitio para comer en la misma arena, el <a href="https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g488105-d7023362-Reviews-Emba_Filao-Le_Morne.html?m=19905" target="_blank">Emba Filao</a>, comida local a 10 euros en medio del paraíso de la playa.</div>
<div>
Al dia siguiente, recogemos los bártulos y carretera y manta destino a Flic en Flac, a la otra costa dónde nos esperan más playas largas y más tranquilidad. </div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-47074037112169360412017-08-18T05:50:00.000+02:002017-08-18T05:52:29.579+02:00Puerto Escondido<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A Puerto Escondido ens
allotgem a les cabanes “<a href="http://frutasyverdurasmexico.com/web/?lang=es" target="_blank">Frutas y verduras</a>”, una construcció cuidada fins a
l’últim detall que allotja el restaurant “Café Olé” i un hostel on molts sufers
s’allotjen i treballen al bar o a l’hostal per poder-se quedar llargues temporades
ben a prop de la platja a suferjar. El hostel es troba a Punta Zicatela,
l’extrem de la platja Zicatela, una de les platges de Puerto Escondido. Passar-se
el dia descalç, en banyador i amb un peu entre la platja i la piscina del
hostel són les activitats més habituals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcZyI8ly8O4sZ4ItUUpXJ9jP7DdMTrToat0Rg4ZHfOg6T9cY1VI5LSm4sKCLVYiaaQiJFaQHkd2p9VjQ7x7HRKXBD0x62lUjsrlJh9vgkQqa0g3kpFSf8Oizp03iMbISb9Ciwj7vOCNUM/s1600/IMG_20170810_114634.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="1600" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcZyI8ly8O4sZ4ItUUpXJ9jP7DdMTrToat0Rg4ZHfOg6T9cY1VI5LSm4sKCLVYiaaQiJFaQHkd2p9VjQ7x7HRKXBD0x62lUjsrlJh9vgkQqa0g3kpFSf8Oizp03iMbISb9Ciwj7vOCNUM/s640/IMG_20170810_114634.jpg" width="640" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifDH0iSfFZ0-Yg5h_x6OLxHy7r0zSu8tT-HHQi2N6OOH1Ox_5nXR0gcyZXCn_kWHih52h1ccu-djyI6xlBSNVhcHdqMBOz5kdMlLY0V48ZNTJ8BgyaX2_9VGwd-E1QbY3EYiIIvpNr8rM/s1600/IMG_20170810_185626.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="902" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifDH0iSfFZ0-Yg5h_x6OLxHy7r0zSu8tT-HHQi2N6OOH1Ox_5nXR0gcyZXCn_kWHih52h1ccu-djyI6xlBSNVhcHdqMBOz5kdMlLY0V48ZNTJ8BgyaX2_9VGwd-E1QbY3EYiIIvpNr8rM/s400/IMG_20170810_185626.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El paisatge d’aquesta
platja sense construccions a la vora, quasi verge, és extraordinari, la màgia
del lloc ens atrapa i passem els matins caminant per la platja o meravellats
per les piruetes dels surfers que allí s’apleguen.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Banyar-se al Pacífic és
un esport de risc i no passem dels
genolls per no tornar a donar</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> alguna tombarella. A Puerto Escondido també es
troba la platja Zicatela, més al centre de la bahia, on es dóna l’onada
Pipeline, famosa al món del surf. En aquesta zona el bany està absolutament
prohibit, només els surfers poden endinsar-se a l’aigua.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPyCpTC717F-uM0NMdXNm1QFvYd32s-0mwIdFgY7nt_ksXLw8IkSHY6Mzwya12ffCrvJ5LabtNfvkkrUJys3fsSIh6n3BH4U3MVwhHMmoNg6jXgPve-ngjvGOexhOdyvBBuy4h8C5t6I4/s1600/IMG_20170810_195502.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="902" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPyCpTC717F-uM0NMdXNm1QFvYd32s-0mwIdFgY7nt_ksXLw8IkSHY6Mzwya12ffCrvJ5LabtNfvkkrUJys3fsSIh6n3BH4U3MVwhHMmoNg6jXgPve-ngjvGOexhOdyvBBuy4h8C5t6I4/s400/IMG_20170810_195502.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Tota la bahia de Puerto
Escondido són més 5km de platja que els habitants recorren tot passejant i
corrent per la sorra, gairebé no hi ha passeig marítim, però al centre de la
platja Zicatela si que s’acumulen locals adreçats als turistes, nosaltres però
preferim tornar a la Punta on estem ben tranquils i gairebé sols a la platja,
tot un luxe en plena natura marítima. </span></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-62655576528171900502017-08-15T03:44:00.000+02:002017-08-27T20:39:56.979+02:00Oaxaca i Mazunte<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh62limk83ab9jm5OWEhHdD3YK5-fQVbQWCBzPGdPxXiAYg2wtWxNkg9XqfMRlw326GSKHoBoftqX5ZK2RfNaGYzNxK0uQ5KW95YXaSMmWVclJWzqBxJ1v5tNGqCGmjfmUqgN_3ubioF4Q/s1600/IMG_20170805_191648.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh62limk83ab9jm5OWEhHdD3YK5-fQVbQWCBzPGdPxXiAYg2wtWxNkg9XqfMRlw326GSKHoBoftqX5ZK2RfNaGYzNxK0uQ5KW95YXaSMmWVclJWzqBxJ1v5tNGqCGmjfmUqgN_3ubioF4Q/s320/IMG_20170805_191648.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Amb una visita una mica
accidentada donem la benvinguda a la ciutat de Oaxaca, en la que passegem pel casc
antic on les construccions colonials s’han convertit en locals de moda,
galeries d’art i restaurants rehabilitats amb molta cura. La ciutat va ser
declarada Patrimoni de la Humanitat i es respira un ambient artístic molt
interessant. Per un altre viatge ens queda pendent visitar la zona natural de “Hierve
el Agua” i l’arbre de “Tule” el més gran del món, amb 2000 anys d’antiguitat.
De Oaxaca marxem amb la sensació de deixar-nos moltes coses per conèixer però
el cos necessitava descansar i els dies corren, així que marxem cap a la platja
amb ganes d’aires nous. <o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Arribem a l’aeroport de
Huatulco, un aeroport nou construït seguint l’estil de la zona, parets blanques
i sostres ben alts amb entramat de fusta i coberta de fulla de palmera. Al
sortir d’allí comença l’aventura de transports fins arribar a Mazunte. Primer
agafem una “combi” que ens porta fins al creuament de carreteres a Potchula, d’allí
agafem un taxi col·lectiu, compartit amb sis persones més, si, si...sis persones
en un cotxe, tres darrera i tres davant, una assentada en cada seient i la tercera
sobre del canvi de marxes...tota una experiència que li toca a l’Eric! Després
de mitja hora així, canviem a una pick up amb un remolc cobert amb una lona, on
s’han habilitat uns bancs de fusta per traslladar passatgers, i per fi:
Mazunte!</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkFYl1hO-8rIbWo7zqT3jf4eig46WOFDE6A6KJ6mPONEwKW0YKqphXpBsO-XcEHKumwTQaGahQqHI13M80p4_EYWVygM7HKXZbcdKOxRQpuqQ8NEa5A-y0pgiXbulAv7uvGWgaqmBRrNw/s1600/IMG_20170808_181906.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="902" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkFYl1hO-8rIbWo7zqT3jf4eig46WOFDE6A6KJ6mPONEwKW0YKqphXpBsO-XcEHKumwTQaGahQqHI13M80p4_EYWVygM7HKXZbcdKOxRQpuqQ8NEa5A-y0pgiXbulAv7uvGWgaqmBRrNw/s640/IMG_20170808_181906.jpg" width="640" /></a></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Mazunte es d’aquells
llocs que a mida que passa el temps, més encant guanyen. A primera vista ens
sembla desendreçat i un pel salvatge, els carrers són de terra i les cabanes</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> allotgen
bars i altres locals que a mitja tarda ens reben tancats. Ens arribem fins a la </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">“</span><a href="https://www.posadadelarquitecto.com/" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;" target="_blank">Posada del Arquitecto</a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">” i aconseguim la darrera cabana, estem de sort, altres
viatgers arriben darrera nostre i no n’aconsegueixen, i és que la posada està a
peu de platja i ofereixen petites cabanes amb bany enfilades a la roca. El
complex, tot i que ja té els seus anys i li calen reformes constants per les
pluges i els materials locals amb els que construeixen, té molt encant. Els
llits penjats fan riure a tots els viatgers i dormir en mig de la natura
sentint el mar, té molt encant.</span><br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0EHQlgyQ3MU0YARb_QutvaU52Qdvhw1F0Fa1LI6FlbI3qzvNaQCuPdS3yFSSIHvLQ5Vaz7RnxElXpl3Df_gPkOTZ-MUZglougak3AYMpjtBpCDzs1xRuknWn5_zGQIUyf5MzsGhdjJvw/s1600/IMG_20170808_141305.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0EHQlgyQ3MU0YARb_QutvaU52Qdvhw1F0Fa1LI6FlbI3qzvNaQCuPdS3yFSSIHvLQ5Vaz7RnxElXpl3Df_gPkOTZ-MUZglougak3AYMpjtBpCDzs1xRuknWn5_zGQIUyf5MzsGhdjJvw/s640/IMG_20170808_141305.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Banyar-se a l’oceà
Pacífic és una aventura de risc, les onades són fortes i la bandera oneja
vermella sempre. Pels locals no es pas un problema, s’endinsen a nedar
sortejant les onades i passen la tarda a la platja amb un clima de relax total.
Poc a poc les llumetes dels locals s’encenen i apareixen restaurants que ens
deixen entreveure que hi ha molt estranger que s’ha quedat atrapat per la màgia
i els ritmes d’aquest enclau. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Després de dues nits
màgiques sortim cap a Puerto Escondido, aquest cop només seran dos transports,
estem de sort! La pick up i un bus on sembla que anem surfejant. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b>Llocs recomanats a
Oaxaca: </b><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b>Restaurant “<a href="http://www.cuiles.com/cafe1.html" target="_blank">Los cuiles</a>”:</b>
menjar local, fan unes “tlayudas” espectaculars<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b>Forn de pa i restaurant
“<a href="https://www.facebook.com/Boulenc-534647166618801/" target="_blank">Boulenc</a>”:</b> pa i pastes fetes artesanalment, els menjars estan elaborats amb
productes orgànics i cuiden tots els detalls. Imprescincible!<o:p></o:p></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfd8qZgOCpZklFrA1ufyGzj1NVq65vB8ifnAHfskiVbmxofykliN7CqsmUROoj3zs3QAaaKiDlbpcbVyERAf_XAZbp8XzeCH-zumEOffV-SPI_Zle5qFJm1JbytBBqMppBMAveikMBIYs/s1600/IMG_20170807_105923.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfd8qZgOCpZklFrA1ufyGzj1NVq65vB8ifnAHfskiVbmxofykliN7CqsmUROoj3zs3QAaaKiDlbpcbVyERAf_XAZbp8XzeCH-zumEOffV-SPI_Zle5qFJm1JbytBBqMppBMAveikMBIYs/s400/IMG_20170807_105923.jpg" width="300" /></a></div>
<br />
<br />
<b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Llocs recomanats a
Mazunte:</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b><span style="font-size: 12pt;">“</span><a href="https://www.posadadelarquitecto.com/" style="font-size: 12pt;" target="_blank">Posada del Arquitecto</a><span style="font-size: 12pt;">”:</span></b> cabanes senzilles amb bany i llit penjat arran de platja.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivCqtXUlNAT1_v7W4hLRPluzL_Dr60ZC3s_odpShVcKsCTbLfw0oJJtYRYiVhg2nQ-x2QPgls8XvhCchXXOAQw0c3x1rKaHGWwyu2-16VRWMsib4WgtwtHtGm-V6Rd9jyLn8ZE79Efczs/s1600/IMG_20170807_170020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivCqtXUlNAT1_v7W4hLRPluzL_Dr60ZC3s_odpShVcKsCTbLfw0oJJtYRYiVhg2nQ-x2QPgls8XvhCchXXOAQw0c3x1rKaHGWwyu2-16VRWMsib4WgtwtHtGm-V6Rd9jyLn8ZE79Efczs/s400/IMG_20170807_170020.jpg" width="300" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b><br /></b></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b>Comedor <a href="http://comedorlostraviesos.blogspot.mx/p/menu.html" target="_blank">“Los Traviesos</a>”:</b>
menjar local, molt bones “tlayudas” <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b>Restaurant “<a href="https://www.tripadvisor.com.mx/Restaurant_Review-g658264-d7361847-Reviews-Alessandro-Mazunte_Southern_Mexico.html" target="_blank">Alessandro</a>”:</b>
amb cheff italià afincat a Mazunte ofereix uns plats de pasta boníssims i
altres plats molt ben cuinats</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><b>Restaurant “<a href="https://www.tripadvisor.com.mx/Restaurant_Review-g658264-d9609232-Reviews-La_Empanada-Mazunte_Southern_Mexico.html" target="_blank">La empanada</a>”:</b>
local a la carretera principal, agradable amb bones pizzes i menjar local<o:p></o:p></span></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-61289960517565342812017-08-15T00:38:00.000+02:002017-08-15T00:38:04.119+02:00San Cristóbal de las Casas, ChiapasArribar a San Cristóbal és quelcom molt desitjat en la nostra ruta per Mèxic però el viatge se’ns fa molt molt pesat. Sortim en bus des de Valladolid, canviem a Tulum i no arribem a Sant Cristóbal fins 22h més tard..., només esperem que la visita pagui la pena com set anys enrere. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5vvCt6gbJ0QzF30f8UYS_kQkcQZByilZA7y2SuzNuQJDUmIhyphenhyphen6EO3DDu02P85iimxgaA6rHTx_NVXtqhdc_PstSXwMThGwimEELVWQR9E8i5hzdAKh4meB_jnUYspi_QbXgE-rGkz_WI/s1600/IMG_20170801_130924.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5vvCt6gbJ0QzF30f8UYS_kQkcQZByilZA7y2SuzNuQJDUmIhyphenhyphen6EO3DDu02P85iimxgaA6rHTx_NVXtqhdc_PstSXwMThGwimEELVWQR9E8i5hzdAKh4meB_jnUYspi_QbXgE-rGkz_WI/s400/IMG_20170801_130924.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br />Redescobrir un lloc en el que ens vam perdre casi quinze dies, set anys més tard, ens encurioseix. Passejar per “l’andador”, tornar al mercat, comprar formatge a les “seños” i deixar-nos endur per la màgia del lloc, és el que venim a buscar. <br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBzANWHQU4crLuC_bKaR25YPdTlKDoVhif8jYvG03dbhhGozJovth7Yaywq0yryOQuGZfutjVDpNrD6iix7S6Op3UQ7MVHmMOmkKf2qfqdZa558NpdML4woOm4rOFf0Cgu7s3myuEonf8/s1600/IMG_20170801_133014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBzANWHQU4crLuC_bKaR25YPdTlKDoVhif8jYvG03dbhhGozJovth7Yaywq0yryOQuGZfutjVDpNrD6iix7S6Op3UQ7MVHmMOmkKf2qfqdZa558NpdML4woOm4rOFf0Cgu7s3myuEonf8/s400/IMG_20170801_133014.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
En arribar anem directament a “Casa Carrussel” un pis fantàstic al centre del nucli històric on coneixem a Matías que comparteix vivenda amb viatgers via Airbnb. El Mati és un músic argentí que porta més de tres anys viatjant i ha aterrat fa poc a San Cristóbal cercant una mica de calma. Compartir amb ell casa i experiències és un regal. A les converses s’uneixen l’Ale i la Camila, dos argentins més que fa dos anys que viatgen i fa poc han restaurat una furgoneta Wolsgawen T2 per baixar des de Mèxic fins a Argentina, les seves aventures es poden seguir a les xarxes sota el nom de “Rancho viajero”. <br /><br />San Cristóbal ens ajuda a descansar i tornar a l’equilibri després dels quilòmetres que ja portem fets. Trobem la ciutat plena de turistes nacionals i molts viatgers atrapats en la seva màgia. Els locals al “andador”, el carrer peatonal, s’han multiplicat. Ens expliquen que el govern ha fomentat els locals comercials però comença a ser insostenible per mantenir la gràcia del lloc.</div>
<div>
<br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7mKIXgrvq0ieVqqRcKIRjy4tNLdbBlJrFvap-5muXNHkl-G6lqT4OcwjkOmxqHcxKOhtIBqdwy90RLfaN0JLN6ODKfx8opwOYyQI9qF9gzwt3c8DjJqd3e6zs0wZZGjBMifqe23sY9hw/s1600/IMG_20170802_191138.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7mKIXgrvq0ieVqqRcKIRjy4tNLdbBlJrFvap-5muXNHkl-G6lqT4OcwjkOmxqHcxKOhtIBqdwy90RLfaN0JLN6ODKfx8opwOYyQI9qF9gzwt3c8DjJqd3e6zs0wZZGjBMifqe23sY9hw/s400/IMG_20170802_191138.jpg" width="400" /></a></div>
<br /><br />Més enllà de perdre’ns pel mercat i tornar a tastar el formatge, els pans i una visita obligada al Paliacate, que segueix com a centre neuràlgic de transformació social, ens acostem a la plaça de Santo Domingo per unir-nos a un “free tour” que ens han recomanat. Quatre hores de recorregut per Sant Cristóbal ens endinsen al barrio del “Cerrito” on joves artistes han començat a instal·lar-se i hi ha moltes intervencions de “street art” reivindicant nous models socials. Ens porten a la galeria “Arteria” on més de quaranta artistes exposen el seu art i agafem forces al restaurant “Kokono”, on la cheff trasllada les tradicions més arrelades de la gastronomia de les comunitats als seus plats. Per finalitzar brindem amb Pox, licor de panís, que estan revaloritzant des de la destil·leria “La espirituosa” per complir uns estàndards de qualitat i fer xarxa entre els productors locals. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwX7cOI7sL7DDS5L3p77U1UxSYQOvCSFVhrDmNNAPLgeEdNOEjAUJ7qYnmVeCP2ZZmt8ylk8GcvWxjMDJOLh3IGThclJCpFzJrEZkvde9_nj-hE3OyVtfhGTOhNNUktGIq6htMips5c4A/s1600/IMG_20170801_200610.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwX7cOI7sL7DDS5L3p77U1UxSYQOvCSFVhrDmNNAPLgeEdNOEjAUJ7qYnmVeCP2ZZmt8ylk8GcvWxjMDJOLh3IGThclJCpFzJrEZkvde9_nj-hE3OyVtfhGTOhNNUktGIq6htMips5c4A/s400/IMG_20170801_200610.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
San Cristóbal mai deixa de sorprendre’ns i ens falta temps per seguir voltant i convivint amb el Mati i els nous viatgers que ens anem trobant però hem de seguir la ruta, no fos cas que ens quedéssim atrapats aquí com set anys enrere ja ens va passar! </div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSRrOFZljY0Cl9f3PYm41GINBFnH7lphvZDhBiOME8fX2s8xgRbK-ar0t_8yRP0m-DJdyS_8Zqj3riFTWt1F7B1ypoMim-Sxj40TwJoGPhjOgXxFQpWD2ok1MqLTA6Vl90So5lxEVBHjY/s1600/IMG_20170802_185523.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSRrOFZljY0Cl9f3PYm41GINBFnH7lphvZDhBiOME8fX2s8xgRbK-ar0t_8yRP0m-DJdyS_8Zqj3riFTWt1F7B1ypoMim-Sxj40TwJoGPhjOgXxFQpWD2ok1MqLTA6Vl90So5lxEVBHjY/s400/IMG_20170802_185523.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
<br /></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-52434081008584061992017-08-09T02:56:00.000+02:002017-08-09T02:56:17.077+02:00Valladolid, la tierra dels cenotes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzjd9heMsPo2wKAyH6jDPHpG9tKlf1MNK7rf9xhqSTrCVNnQak4CcwCRAbAT2vqzDsIm_hRNQugaWTeTbtD7FrbibxPDZeIiFoDz46Qga_TeznC5n7Tu5qiI7qzcPR-83xoTd1EAXEoM/s1600/IMG_20170729_205717.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzjd9heMsPo2wKAyH6jDPHpG9tKlf1MNK7rf9xhqSTrCVNnQak4CcwCRAbAT2vqzDsIm_hRNQugaWTeTbtD7FrbibxPDZeIiFoDz46Qga_TeznC5n7Tu5qiI7qzcPR-83xoTd1EAXEoM/s320/IMG_20170729_205717.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Arribats a Valladolid,
la calor i la humitat ens persegueixen, amenitzada amb pluja tropical típica de
les tardes. A més, ens trobem amb una d’aquelles sorpreses que et poden donar
els allotjaments, una mica de caos al hostel “El Pulpo”. No està el jefe, no hi
ha clau, es preveu un ambient fiestero important, etc.... Fem un tomb per la
ciutat i investiguem com anar al dia següent als cenotes i quins són millors i
més fàcils d’arribar. Abans d’anar a dormir, una cita gastronòmica imprescindible
a Valladolid, provar el lomito, un plat de carn desfilada cuinada amb salsa i
ou que ens deixa el cos com a nou. Descansem com podem mentre la música es
torna a encendre a les 3:00 am... </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcJNkTykHiHaQm6D-tSqzQII683I5oNf7nurbCJWe8A9Xph-ueTaNS8t-2IdtXVLZxssMIt-Iw4qxurVbFZHuyN2Ffkye-A5jcLaItPIlXKMivWVeBEGhGWZyDZoTHhgOofMd1hRB42sU/s1600/IMG_20170729_200131.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcJNkTykHiHaQm6D-tSqzQII683I5oNf7nurbCJWe8A9Xph-ueTaNS8t-2IdtXVLZxssMIt-Iw4qxurVbFZHuyN2Ffkye-A5jcLaItPIlXKMivWVeBEGhGWZyDZoTHhgOofMd1hRB42sU/s400/IMG_20170729_200131.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7PgCH9gsbR1OB-sZ2p0xOSEfU4Uz-35PU4Hy4dK2V4YTxm9nogiYMu2jupaJJ-Vf8YZfajp8Ny_9yAV4hErGovY7ByCfkc9vig5Z5cyETJLe3-6a_4oLjC0HX20fta44GlrjC1lvAGqo/s1600/IMG_20170729_185506.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7PgCH9gsbR1OB-sZ2p0xOSEfU4Uz-35PU4Hy4dK2V4YTxm9nogiYMu2jupaJJ-Vf8YZfajp8Ny_9yAV4hErGovY7ByCfkc9vig5Z5cyETJLe3-6a_4oLjC0HX20fta44GlrjC1lvAGqo/s320/IMG_20170729_185506.jpg" width="240" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L’endemà anem al parc X’kekén on es poden
trobar el cenote X’Kekén i el cenote Samula. Els dos cenotes estan dins unes
coves als quals s’accedeix per una estreta obertura. La baixada al cenote torna
a ser una experiència màgica. Un cop dins, un petit forat a la roca, deixa
entrar literalment un raig de llum dins el cenote, cosa que fa uns jocs de llum
i ombra espectaculars. Passem el matí allà i de tornada a la ciutat visitem a
la tarda un cenote que està al centre de la ciutat, el cenote Zací, aquest més
obert i amb més llum. La seva situació al centre, fa que sigui molt visitat. </span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Més tard, traient el cap per l’oficina de turisme, veiem que hi ha un free
walking tour i que al vespre hi ha un vídeo mapping a la façana d’un monestir.
No dubtem en anar-hi, tant al tour que sempre va bé que t’expliquin coses, com
al vídeo mapping de la nit. Aquesta ciutat respira certa modernitat i el fet
que siguin vacances a Mèxic durant un mes, fa que ens trobem les ciutats amb
molta activitat i moviment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjByLU-VoJMVwa-UNMOBY-VYfYlZ6nKHjNRxxvm1sWqmnyKOJXuNJozF8kHGOe6OYs-GGWZa3KhQ25p9mtJYcTdvuqZpTkETyvblXdS427BrThC0zIEZMpK0nRNgfPNMMMySrS-okWFue4/s1600/IMG_20170729_224017.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjByLU-VoJMVwa-UNMOBY-VYfYlZ6nKHjNRxxvm1sWqmnyKOJXuNJozF8kHGOe6OYs-GGWZa3KhQ25p9mtJYcTdvuqZpTkETyvblXdS427BrThC0zIEZMpK0nRNgfPNMMMySrS-okWFue4/s320/IMG_20170729_224017.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">L’endemà ens anem a la
finca San Lorenzo on està el cenote Oxmán, un cenote especial pel seu accés ja
que està molt profund respecte al nivell del terra i perquè el cenote té una
profunditat de 44 metres. Nedar allà dins és molt espectacular tenint al teu
cap el cel blau i als teus peus una foscor certament inquietant. La finca
disposa de piscina i bar així que és fa fàcil passar el matí fent pànxing del
bo. </span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Després del banyet, només ens queda tornar a Valladolid per fer un bon
sopar de comiat al “Conato”, un dels locals amb més solera de la ciutat i on ens trobem un grup de música en directe
i uns dels millors nachos que hem menjat mai! Cal agafar forces per fer el
següent llarg viatge, d’aquells que només fas quan estàs per aquí i mai faries
per Espanya o Europa. Ens enfrontem a casi 20 hores de bus però ho fem amb un
somriure als llavis. Sabeu aquell refrany espanyol que diu “Sarna con gusto, no
pica”? Doncs això mateix ens passa. El motiu? Anem a San Cristóbal de las
Casas, a Chiapas!</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7QT7zH1xZgKG43zWY-uDWUXHDd_LV18gKQk3_8qNEEZc2jk6fnYw9TcWKyX6igNQU0T1kPgBFce9xT8HYOL-xCqjAhyphenhyphenlOKtbMH_H4RMYYbR5r1Z1GqN_0XF_1IIOOq6u2E0SLjKEwYZI/s1600/IMG_20170730_110439.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="1600" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7QT7zH1xZgKG43zWY-uDWUXHDd_LV18gKQk3_8qNEEZc2jk6fnYw9TcWKyX6igNQU0T1kPgBFce9xT8HYOL-xCqjAhyphenhyphenlOKtbMH_H4RMYYbR5r1Z1GqN_0XF_1IIOOq6u2E0SLjKEwYZI/s640/IMG_20170730_110439.jpg" width="640" /></a></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-28731959366323400722017-08-09T02:30:00.000+02:002017-08-09T02:34:33.268+02:00Tulum, 7 anys després<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Arribats a Tulum anem
cap a la nostra casa aquells dies. Només apropar-nos veiem que hem encertat.
Estarem a “Casa Abanico”, una caseta encantadora i ben cuidada on el Matheo ens
acull i ens recorda com molta gent estrangera ha fet de Tulum la seva nova
llar. Ens informem de com arribar als cenotes al dia següent i ens diuen que
ens deixaran bicis per anar i ens ensenyen la ruta. Aquella mateixa tarda però
no ens podem estar i ens escapem en bici a la platja, per veure si segueix fent
honor al seu lloc entre les millors platges del món. Ens trobem amb una escena
que recordem: mar picada, vent i cel nuvolat. Igualment, l’encant d’aquesta
platja és molt i hi tornarem en aquests dies. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRtbE6Y8cW3d509mPxLBXZdWMv8pymDQOjb7B0rrU_0oCj8F9XpEl3cCRY6xX6J2Y63fgeZsP_CnEmH7WPXTfA8RmGmw3f37bXiHjxGMY29lUPg-gI7bTSyq4balX4Ek2mKxpk3Wo8iQ4/s1600/IMG_20170727_162335.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRtbE6Y8cW3d509mPxLBXZdWMv8pymDQOjb7B0rrU_0oCj8F9XpEl3cCRY6xX6J2Y63fgeZsP_CnEmH7WPXTfA8RmGmw3f37bXiHjxGMY29lUPg-gI7bTSyq4balX4Ek2mKxpk3Wo8iQ4/s320/IMG_20170727_162335.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Al dia següent,
bicicleta i cap al Grand Cenote! Arribats allà, una bona dutxa i descobrim la
baixada al cenote que ens va fent obrir la boca al anar contemplant aquella
obra de la natura. Els cenotes són pous d’aigua dolça situats bé a cel obert o
bé dins de coves subterrànies amb una aigua totalment cristal·lina. Al Yucatán
hi ha uns 10.000 cenotes coneguts. Molts d’ells estan comunicats entre sí i són
un element màgic de la cultura maya ja que creuen que són les portes de
l’entrada al que ells anomenen “inframundo” i a les llengües mayes s’anomenen <i>dzonoot</i>. No ens cansem de fer fotos però
per fi ens tirem a l’aigua. Banyar-se allà és una experiència única que et fa
sentir petit i en contacte amb la natura. Si mires per sota l’aigua, veus coves
que s’amaguen i que es poden bussejar i una foscor a l’horitzó realment
intrigant. Quan després parlem de Valladolid, parlarem dels altres cenotes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoa-YeEoDhwq9CbWBw93a1G4ecDuNc2TX-YjumhxSYVFkOhtDK3mDaKGMvRQa_uucCALqYVqjGzqpBCkSVnA_uYfJIOPDR1Dbsp4fI5ekOZVlUPEi1j_U9nPykso4rgAbr5FDdGFjge0c/s1600/IMG_20170727_161851.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoa-YeEoDhwq9CbWBw93a1G4ecDuNc2TX-YjumhxSYVFkOhtDK3mDaKGMvRQa_uucCALqYVqjGzqpBCkSVnA_uYfJIOPDR1Dbsp4fI5ekOZVlUPEi1j_U9nPykso4rgAbr5FDdGFjge0c/s400/IMG_20170727_161851.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcPR2fihVz3-Afet8zSf5PvHUcB6jTHobhnjIbsmfTdyDWsp-pbdX3MQzl2AYf2DP1DrSoVP3GR2b-lUjCUgRoEUAjBZ8N-LV_JaGNpq5kPwPE7cByE5q0J0WAfc-oRw9iqxnBbvYwqxM/s1600/IMG_20170727_204818.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcPR2fihVz3-Afet8zSf5PvHUcB6jTHobhnjIbsmfTdyDWsp-pbdX3MQzl2AYf2DP1DrSoVP3GR2b-lUjCUgRoEUAjBZ8N-LV_JaGNpq5kPwPE7cByE5q0J0WAfc-oRw9iqxnBbvYwqxM/s320/IMG_20170727_204818.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Amb la gana feta
després de la tornada en bici, toca dinar en un dels llocs molt recomanables de
Tulum: “La Barracuda”. A “La Barracuda” es menja peix fresc de la zona i uns
ceviches que treuen la son, tamany petit, mitjà, gran o jumbo. Quan veus la
mida del jumbo, t’adones que hauries de convidar a tots els teus companys de
classe per acabar-ho!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A la tarda i amb ganes
de platja, ens arribem a Akumal en una combi i ens traiem la calor. Akumal és
un lloc ideal per nedar al costat de tortugues i veiem com en 7 anys,
l’explotació turística ha augmentat força i els hotels arran de platja també
han fet de les seves. Tornem i anem a sopar a potser el lloc més carismàtic de
Tulum, la cua que hi ha cada dia a la porta et dóna alguna pista. Es diu “La
Chiapanenca” i fan els tacos més autèntics i baratos de Tulum. Els tacos a 7
pesos (0,35 €), empanades a 10 pesos, tostades a 15... i un no parar
d’antojitos que et deixen tip per 4 duros.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5y4KqySFujAD3OwmbngIWo9MFW6-X8B4amW4kztVQvdgUxLWdzQ4P71edr32ShvXw2Mp7TvB6Z2i1ubqMjFPdnXtYYgXabCgvLMruTuDDuq0h9WBUR-xalBpLWISRY3WOWo25nNAQHSk/s1600/IMG_20170730_191840.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5y4KqySFujAD3OwmbngIWo9MFW6-X8B4amW4kztVQvdgUxLWdzQ4P71edr32ShvXw2Mp7TvB6Z2i1ubqMjFPdnXtYYgXabCgvLMruTuDDuq0h9WBUR-xalBpLWISRY3WOWo25nNAQHSk/s320/IMG_20170730_191840.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A l’endemà ens llevem
amb el convenciment que trobarem la platja com a les postals: cel blau, aigua
turquesa, sorra blanca.... i no fallem! Per fi podem gaudir d’un matí de platja
paradisíaca i descansar de les pedalades d’aquests dies. Ens acomiadem al
migdia de Cancún rumb en bus a Valladolid amb un bon record de Tulum, millor i
tot del que teníem de fa uns anys.</span>.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-69176645887872927192017-08-07T06:38:00.000+02:002017-08-07T06:38:10.900+02:00Marxem de nou, marxem a Mèxic!<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">3 anys eren ja masses
sense sobrevolar l’Atlàntic, així que de nou ens hem posat la motxilla a
l’esquena per fer un nou tomb, aquest any per Mèxic. La tria ha estat una
barreja de motius, en part perquè teníem moltes ganes de tornar a alguns llocs
uns anys després com per exemple a San Cristóbal de las Casas i per altra
banda, perquè el tastet que vam fer fa 7 anys, deixava entreveure que aquest
era un país per passejar-se amb calma i per tornar unes quantes vegades a veure
el que no has vist, sabent segur que sempre et quedaran llocs pendents. Amb
aquesta intenció, marxem un mes cap a Mèxic!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo2L6fEqVyuqPqivvS20DfY-lpfR2_zc2xGhj-p3c4ietYiT81TmE87sa1lYEU-GGnMmZH1JvrHAP2vA_AJi5yH_5fgLVU9J5v-cH2WBYEGSrDfO1XxOA2zXoZ1tC3z2b3s_iJS9mSu1U/s1600/IMG_20170804_175903.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo2L6fEqVyuqPqivvS20DfY-lpfR2_zc2xGhj-p3c4ietYiT81TmE87sa1lYEU-GGnMmZH1JvrHAP2vA_AJi5yH_5fgLVU9J5v-cH2WBYEGSrDfO1XxOA2zXoZ1tC3z2b3s_iJS9mSu1U/s200/IMG_20170804_175903.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El lloc d’aterratge per
motius pràctics, econòmics i (perquè no dir-ho) per ganes de platja, va ser
Cancún. Un dels llocs que volíem repetir era Tulum i visitar els seus voltants
per poder conèixer una de les meravelles que amaga el Yucatán, els cenotes! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A Cancún, poc a dir. De
l’aeroport directe a la terminal de busos de la ADO (empresa de bus que
monopolitza la part sud i oriental del país) i d’allà al pis que hem reservat a
través d’Airbnbn a trobar-nos amb el Rafael que ens acull a casa seva. Sobre la
utilització d’aquesta plataforma, aprofitem per dir que estem totalment en
contra de l’especulació derivada en alguns casos i la gentrificació que provoca
a ciutats com Barcelona però ens mostrem totalment a favor de l’aprofitament de
plataformes que recolzin l’economia col·laborativa i que promoguin l’intercanvi
de cultures i l’ajuda mútua entre persones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8pZ2mc0Kn6172sdC7qA9VmEMML81JhkANJFtx1Pki9VLym3r7CNQFvZoMmCkY_Op-65kOnFssHjlfRglvKocF9VlKT01ttbt0Y-LZi2ucv3MLy7XpTvtiC4vPW5alEMK8I1K2jCgLINw/s1600/IMG_20170726_174152.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8pZ2mc0Kn6172sdC7qA9VmEMML81JhkANJFtx1Pki9VLym3r7CNQFvZoMmCkY_Op-65kOnFssHjlfRglvKocF9VlKT01ttbt0Y-LZi2ucv3MLy7XpTvtiC4vPW5alEMK8I1K2jCgLINw/s200/IMG_20170726_174152.jpg" width="200" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">Intentem acostumar-nos
a la calor infernal que fa. Molts graus de temperatura i una humitat exagerada
ens donen la benvinguda. Passem la nit com podem i ens endinsem en la
gastronomia mexicana amb un esmorzar llatinoamericà d’aquells que ja havíem
oblidat a “Los Bisquets de Obregón”: ous, frijol, formatge, suc i cafè. Al
migdia, autobús cap a Tulum on si que ens fa molta il·lusió arribar de nou. </span>.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-81819781934217030972014-09-01T18:21:00.000+02:002014-09-01T18:21:00.672+02:00Potosí i el salar d'Uyuni<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYWTykSHfg3rIVZQ2cTeaTU41N85tsvlCAcu_spGsNwYs-saU8Gr-Gd2B-Av7QzHnml5-TQVa5PR65H2hzwzTKq-2bEcFdjXujPDNzdogvCTg9X-F_ZSICWeJOIAPl8VGBym8oBIMErwA/s1600/P1100203.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYWTykSHfg3rIVZQ2cTeaTU41N85tsvlCAcu_spGsNwYs-saU8Gr-Gd2B-Av7QzHnml5-TQVa5PR65H2hzwzTKq-2bEcFdjXujPDNzdogvCTg9X-F_ZSICWeJOIAPl8VGBym8oBIMErwA/s1600/P1100203.JPG" height="240" title="catedral Potosí" width="320" /></a>Marxem de Sucre contents i descansats, hem estat una setmana a la capital colonial i les forces estan recuperades per tornar a l'alçada. Ara toca, Potosí amb una alçada mitjana de 3900m està emplaçat sota l'atenta mirada del Cerro Rico, la muntanya del major expoli de plata de Sud Amèrica.<br />
<br />
A Potosí arribem en "trufi", els taxis compartits, un viatge per un paisatge espectacular però a una velocitat de por, els bolivians no són reconeguts per la seva bona i acurada conducció, i avui ens toca patir de nou els seus atreviments a la carretera. Afortunadament l'alçada no ens afecta i arribem ràpid però bé, a la ciutat més alta de Bolivia, després de El Alto.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUP4Z6eYMVrCx6xmPjtI1phAnh1x9U3I6DTanz60KluNH8toGhA4LO_glXcM3SAr09Vj5XB1Hkqg4m8QuVqPNTaMEFTopDKypOCRt065qDLxxDQAH692ikj1GWUti3AKmR9inlh0WOPWI/s1600/P1100218.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUP4Z6eYMVrCx6xmPjtI1phAnh1x9U3I6DTanz60KluNH8toGhA4LO_glXcM3SAr09Vj5XB1Hkqg4m8QuVqPNTaMEFTopDKypOCRt065qDLxxDQAH692ikj1GWUti3AKmR9inlh0WOPWI/s1600/P1100218.JPG" height="240" title="Església-Escola taller restauració Potosí" width="320" /></a></div>
Ens situem al hostel, i descansem, l'altitud requereix que ens aclimatem amb calma per seguir trobant-nos bé i sortim a passejar cap al tard. Una ciutat colonial plena d'esglésies ens espera, són les 18h, l'hora de sortir de l'escola i el centre està ben animat gràcies als joves estudiants.<br />
<br />
A l'endemà visitem la Casa de la Moneda, ara un museu molt interessant on entre les seves parets s'amaga el patiment que els esclaus sota condicions extremes treballaven la plata al forn per donar forma les monedes que viatjarien cap a Espanya i a la resta de colònies, per servir a la reialesa i tota la seva noblesa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgri8S1s4QiyzdjHoudhqTSYTv7UyaKcJtdUNDy3vE1phpkKw4P29tR3cti9M_aoe4bRvcZxY5g7OB8X2WDI9CXafYHQMkFK_nKHLM65WVaoMcRCt7URhES9JqJWNjSM2LVJBIdECYoajE/s1600/cerro.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgri8S1s4QiyzdjHoudhqTSYTv7UyaKcJtdUNDy3vE1phpkKw4P29tR3cti9M_aoe4bRvcZxY5g7OB8X2WDI9CXafYHQMkFK_nKHLM65WVaoMcRCt7URhES9JqJWNjSM2LVJBIdECYoajE/s1600/cerro.jpg" height="320" title="Cerro Rico Potosí" width="320" /></a></div>
El Sumaj Orcko, en quechua Cerro Rico, va donar moltes alegries als colonitzadors que gaudien de privilegis i va suposar el maltractament de molts indígenes que van haver de participar en l'extracció i manipulació de la plata. Aquest material tan preuat primerament viatjava a Lima i cap a altres cases de la moneda en vaixell, però el cerro era tan ric que calia treure el màxim rendiment i no perdre material en els transports. Al 1572 es va instaurar a Potosí la seva pròpia Casa de la Moneda i va estar funcionant fins al 1773 quan es van innaugurar les seves noves instal·lacions, molt més grans i amb tecnologia puntera per l'època. Es deixaven així, enrere les "macuquines" les primeres monedes poc regulars i amb un desgast elevat, la producció es va elevar i les ordres arribaven de molts països, fins al 1953 quan es va tancar la Casa, i el gran país proveïdor de monedes, va passar a encarregar la seva moneda actual (els Bolivians) a Europa.<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlPD2nG1pGr-e_Q482zS4qDYRiF0beVofQIkpUvYC6sZsOEXFGVy6blMO1zNOAoZLxPQyuQ7pQx9kEoLL1_2p4A6t4HRDQOFTVXO-6yuiNTclIC1HxUOWB938lFBDEXCkVWIyxJk4RNNI/s1600/P1100241-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlPD2nG1pGr-e_Q482zS4qDYRiF0beVofQIkpUvYC6sZsOEXFGVy6blMO1zNOAoZLxPQyuQ7pQx9kEoLL1_2p4A6t4HRDQOFTVXO-6yuiNTclIC1HxUOWB938lFBDEXCkVWIyxJk4RNNI/s1600/P1100241-2.jpg" height="240" title="Casa de la Moneda Potosí" width="320" /></a>De Potosí marxem satisfets d'haver conegut la ciutat més rica del món, en un temps passat, un temps de colònies que descriu molt bé Eduardo Galeano al seu llibre "La venas abiertas de América Latina". El nostre següent destí és l'esperat salar d'Uyuni.<br />
<br />
Només tres hores de viatge separen Potosí d'Uyuni, la població a les portes del salar, tres hores que passen molt ràpid gracies a la meravella de paisatge que s'estén entre aquests dos punts, muntanyes, vegetació, sorra de desert, roques enormes erosionades pel vent, "llamas", camps de patata, vicunyes i cases de tova perdudes en la immensitat del paratge. <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIYHE9q68pF0vX817RwIU_8m0ja4gGXdfTpeGfXQJjTUPvyb5LTmvXNxtPUFMhmG9blTiI12-0-ltRS9ocqDALKxy5uhSaQZT6h55OwoGGiZs2BU__Rk0ylIYOPruoZeF_nPdR6wl6so8/s1600/P1100390-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIYHE9q68pF0vX817RwIU_8m0ja4gGXdfTpeGfXQJjTUPvyb5LTmvXNxtPUFMhmG9blTiI12-0-ltRS9ocqDALKxy5uhSaQZT6h55OwoGGiZs2BU__Rk0ylIYOPruoZeF_nPdR6wl6so8/s1600/P1100390-2.jpg" height="480" title="salar d'Uyuni" width="640" /></a>Visitar Bolivia i marxar sense conèixer el salar, és perdre's un dels lloc més espectaculars del món, res a una banda, res a l'altra, només quilòmetres i quilòmetres quadrats de sal amb els seus hexàgons particulars. Del salar no ens quedem només amb la sal i els seus mil colors que pren al llarg del dia. sinó amb la calma que aquí es respira, la immensitat del lloc t'absorbeix i passes a ser un esser ben petit i insignificant, en mig del desert més gran de sal. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8rwOHTanQFYAX_EGKJ5zzf3rhgBe197hQPohgDX_S83bgFx0e6-2xU3K59ZRa7hbbY0m9pVbSB3a6EkvsEDEuhujGkeSkJfCAEyGnWm-Mq3nj4W9ec5EA4pO-9yvDImJRn92t_5nlyek/s1600/P1100495-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8rwOHTanQFYAX_EGKJ5zzf3rhgBe197hQPohgDX_S83bgFx0e6-2xU3K59ZRa7hbbY0m9pVbSB3a6EkvsEDEuhujGkeSkJfCAEyGnWm-Mq3nj4W9ec5EA4pO-9yvDImJRn92t_5nlyek/s1600/P1100495-2.jpg" height="240" title="vista salar des del volcà Tunupa" width="320" /></a>Arribar aquí no és fàcil sense transport o sense una excursió organitzada, centenars de tours surten cada dia d'Uyuni, per visitar el salar i els seus voltants. De tours n'hi ha de molts preus, tot depèn de si un vol voltar un dia o tres; tot depèn de si un vol dormir en un allotjament bàsic, sense calefacció ni aigua calenta o en un hotel de sal amb comoditats; tot depèn... però nosaltres per un cop que venim, ho tenim clar. Tot i que l'hivern dur ja ha passat, ara a la nit no superen la desena de graus negatius, preferim no patir i ens permetem l'únic luxe de tot el viatge, dormir a l'hotel <a href="http://www.palaciodesal.com.bo/" target="_blank">Palacio de Sal</a>. Dormir en aquest hotel té un inconvenient, només un, el preu; però decidim guiar-nos per <a href="http://www.salardeuyuni.net/" target="_blank">Hidalgo tours </a>i dormir en un dels hotels més peculiars del món.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3TJksj7V8KT6vrYcKAspbod4DFohTE4a49DEezxHiQfCSBmY5iEu4naOcVNZtXSqiDEBfV1kbq80eWjeXrZmrrhvfZy2vkfyppzV1TP10i6F9ImZswH2cfo5wCpQzRuQfKKSJjLf2x_c/s1600/P1100478-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3TJksj7V8KT6vrYcKAspbod4DFohTE4a49DEezxHiQfCSBmY5iEu4naOcVNZtXSqiDEBfV1kbq80eWjeXrZmrrhvfZy2vkfyppzV1TP10i6F9ImZswH2cfo5wCpQzRuQfKKSJjLf2x_c/s1600/P1100478-2.jpg" height="240" title="volcà Tunupa" width="320" /></a>A les 10h del matí ens esperaven amb el jeep per començar la ruta, o això ens pensàvem nosaltres. Els horaris i els bolivians són una combinació kafkiana, un mai sap que pot passar, poden ser hiperpuntuals o arribar una hora tard i ni disculpar-se perquè entra dins la seva normalitat. Per sort l'empresa respon i ens compensen amb un dinar! Les negociacions estan a favor nostre i preveiem una ruta fantàstica que acabarem amb un dinar cortesia de l'empresa!<br />
<br />
La nostra ruta començava pel cementiri de trens d'Uyuni, un racó on les maquinàries antigues s'acumulen i formen un paisatge digne d'una bona sessió de fotos, si no fos perquè tots els tours comencen per allí. Uyuni i el seu salar són els punts més visitats de tot Bolivia, al nivell del Machu Pichu a Perú, centenars de turistes cada dia passen per aquí. Ens sorprèn tanta gent, i el guia ens comenta que encara són pocs avui, no hi ha descans pel salar, dia rera dia obre les seves portes a viatgers atrets per la seva màgia.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggyHvucLn0k8QJVtRjnwkvSEJs5NuRj0AcMzuHcBUSsfd46mxK7i2gmCgRsH4WKwvNMwBbYUXjLElA_jvQiFSCHhrsVDRhFE-gesq6qn-Ck5PVuEzihJqjo3nTYyyTzEgy69Z0Zrs3Eks/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggyHvucLn0k8QJVtRjnwkvSEJs5NuRj0AcMzuHcBUSsfd46mxK7i2gmCgRsH4WKwvNMwBbYUXjLElA_jvQiFSCHhrsVDRhFE-gesq6qn-Ck5PVuEzihJqjo3nTYyyTzEgy69Z0Zrs3Eks/s1600/foto.JPG" height="238" title="sessió de fotos amb perspectiva al salar d'Uyuni " width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
Seguim cap a Conqueza, l'única comunitat que té permís per extreure sal i processar-la, afegint-li iode per vendre-la arreu. D'aquí directes a recollir el dinar a l'hotel, que ens queda de camí, i prenem direcció al volcà Tunupa. Quilòmetres i quilòmetres ens separen d'ell, el salar atrapa les nostres mirades, no podem parar de mirar per la finestra, res a una banda, res a l'altra, només sal i el volcà al fons que guia el camí a seguir.<br />
<br />
Diu la llegenda que el desert de sal és el resultat de les llàgrimes de Tunupa, una dona indígena molt guapa, a la que li van prendre la seva filla per enveja. Els plors i la llet materna de Tunupa van cobrir els terrenys i els Déus com a càstig als raptors, van convertir els plors i la llet en sal, cobrint així les terres fèrtils i convertint a la bonica indígena en un preciós volcà, el volcà Tunupa, que presideix el salar i s'imposa amb els seus més de 5000m d'alçada.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU7MIJgtegbShI0uc66NLPiF9TZ28mrw3g6ovnXMK6BK13l3m1FRKRA2vtvBank8bkCoKoWGRllINo54qubkyrEiYT5Uwo75j5qVrja8248bf2G7Mi7c_M8yNyipXGGNHgeMGYEiJ1ho4/s1600/P1100550-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU7MIJgtegbShI0uc66NLPiF9TZ28mrw3g6ovnXMK6BK13l3m1FRKRA2vtvBank8bkCoKoWGRllINo54qubkyrEiYT5Uwo75j5qVrja8248bf2G7Mi7c_M8yNyipXGGNHgeMGYEiJ1ho4/s1600/P1100550-2.jpg" height="240" title="illa Incahuasi salar d'Uyuni" width="320" /></a></div>
Abans d'arribar al volcà, plantem taula en mig de la sal i el conductor i el guia ens munten un dinar buffet amb plats tradicionals, al·lucinem! No ens podíem imaginar dinar entaulats en mig d'aquell espectacular paisatge, sense cap mena de dubte, el millor emplaçament per dinar.<br />
<br />
Després de pujar al mirador del volcà, tornem en direcció Conqueza per conèixer la illa Incahuasi, un dels pocs reductes de vegetació que hi ha dins del salar. La supervivència en aquest indret és difícil i només els "cardones" són capaços de cobrir la petita illa. Una visita al salar sense veure la sortida o la posta de sol, no és una visita completa, el joc de colors ens deleita amb un espectacle que la càmera intenta captar, però la vivència supera qualsevol imatge, el nostre consell, perdeu-vos pel salar! És de les meravelles naturals que cal visitar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiddM_cxDOpnNKF9c2Nn23drsROIc-WCC-k0_8CUnTSpM4jo-G8Pq3gI6PQi4UywZnTOfvG_MnKDEuljY-bfdEB_ifH8VPDJ5JEnuGrdekPGGSQzbjAqpzab0DDl0Bx1PF7kz-EuZU6TJU/s1600/P1100640-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiddM_cxDOpnNKF9c2Nn23drsROIc-WCC-k0_8CUnTSpM4jo-G8Pq3gI6PQi4UywZnTOfvG_MnKDEuljY-bfdEB_ifH8VPDJ5JEnuGrdekPGGSQzbjAqpzab0DDl0Bx1PF7kz-EuZU6TJU/s1600/P1100640-2.jpg" height="480" title="posta de sol al salar d'Uyuni" width="640" /></a></div>
<br />
<b>Dades d'interès:</b><br />
Transport: en bus des de Potosí 25Bo, 3h, surten tot sovint de la "ex terminal"<br />
Allotjament: dormir a Uyuni és car i el poble és molt lleig, només és el punt de sortida dels tours. Els hotels bons són cars, més de 50dolars/habitació.<br />
Tours: Hi ha moltes empreses i un pot negociar a Uyuni mateix el tour, no cal reservar-lo amb gaire antel·lació si és vol fer un tour convencional. Si és vol dormir a l'<a href="http://www.palaciodesal.com.bo/" target="_blank">hotel Palacio de Sal</a> es pot contractar el tour a Uyuni i avisar que quan s'acabi el tour us han de deixar a l'hotel (ve de camí en la ruta) El taxi de tornada pel matí següent del Palacio de Sal a Uyuni costa uns 210Bo. Si es vol reservar amb temps i fer un tour amb totes les comoditats possibles una bona opció és <a href="http://www.salardeuyuni.net/" target="_blank">Hidalgo Tours</a>.<br />
<br />.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-18327612149614164212014-08-18T16:29:00.002+02:002014-08-18T16:47:25.934+02:00SucreLes ciutats colonials sempre tenen el seu encant, tot i que de vegades, aquest encant hagi minvat com en el cas de Santa Cruz, però quan parlem de Sucre amb alguns viatgers o bé llegim al respecte, sembla que no ens decebrà. A més a més, hem contactat amb un projecte interessant amb el que hem de parlar per veure si podem fer alguna cosa que sigui útil pel projecte.<br />
<div>
<br />
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpjN8IdUQgJ1zgSMvWh3-E8Uyd5-HIxarVctgAdVpzxY9LfsM-klbuc5bg129hFiwb1CGHktHtUSAFftYPfcZ_bJA1PLkVTIJFBarEdDjyCNy7XOFIY2jilS3ykBkZDuepSoU2V4zweM4/s1600/P1100051+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpjN8IdUQgJ1zgSMvWh3-E8Uyd5-HIxarVctgAdVpzxY9LfsM-klbuc5bg129hFiwb1CGHktHtUSAFftYPfcZ_bJA1PLkVTIJFBarEdDjyCNy7XOFIY2jilS3ykBkZDuepSoU2V4zweM4/s1600/P1100051+(640x480).jpg" height="240" width="320" /></a>Arribem doncs a Sucre, després d’estalviar-nos moltes hores de bus, gràcies a una ganga de la companyia aèria boliviana que ofereix vols molt econòmics entre les ciutats del país. Arribem a Sucre també coincidint amb la celebració de la festa nacional a la capital del país; ja se sap, desfilades pomposes, places engalanades i visita del president inclosa al qual vam tenir la possibilitat de poder veure molt a prop.<br />
Sucre et fa sentir bé de seguida. Una gran plaça de la qual surten els carrers principals i més transitats. En aquests carrers, cafès agradables, hotels en cases colonials restaurades, menjadors locals i negocis antics que es conserven com un gran lloc per provar el pollastre de diferents maneres, el Doña Lía. </div>
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-c-9NcLUCjWOt2XkiBGpKIyivVXonHQQbL4tSK2GCemC4pvk62ICQ-f4CdBIuUgV-uR7jEnap_k3x7F0Cm-Qlrgos6egZEPM9WMrNp1VMIZTrr2hRnu-VXb27pZASNJjffeztVzZHjcA/s1600/P1100111+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-c-9NcLUCjWOt2XkiBGpKIyivVXonHQQbL4tSK2GCemC4pvk62ICQ-f4CdBIuUgV-uR7jEnap_k3x7F0Cm-Qlrgos6egZEPM9WMrNp1VMIZTrr2hRnu-VXb27pZASNJjffeztVzZHjcA/s1600/P1100111+(640x480).jpg" height="240" width="320" /></a></div>
</div>
<div>
Uns carrers més enllà trobem el mercat, lloc sempre de referència per menjar barato i aquí no és menys, posant un èmfasi especial als quioscos del pis inferior on serveixen uns sandvitxos de “chorizo” molt bons i econòmics, un cop fas la cua de gent que sempre hi ha. Com bona ciutat boliviana, sembla que si no hi ha una mica de desnivell, no és boliviana del tot. Sucre compleix amb aquesta regla i gràcies a això, podem gaudir d’unes molt bones vistes des del mirador de Recoleta, on es preparen per la festa de la nit omplint la plaça d’atraccions i d’una multitud de futbolins petits posats en filera.<br />
<br />
Sucre és una d’aquestes ciutats on molts estrangers van a aprendre espanyol, i això és senyal de ciutat on els estrangers passen molt de temps perquè se senten còmodes i perquè la ciutat acull una sèrie de projectes interessants atractius per passar-hi dies. Un d’ells per exemple és el restaurant<a href="http://www.condorcafe.org/" target="_blank"> El Cóndor</a>, que a part de restaurant és una agència de turisme i on uns quants amics van engegar un projecte social on únicament treballen bolivians per tal de potenciar l’economia local, amb productes locals, vegetarians i amb respecte pel medi ambient. El restaurant ofereix un menjar boníssim i bé de preu. Des de bon matí i fins la nit, el local sempre està ple.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge2JlqwkgJoB4osG7kOVLd0YatncNfDZiJctDpkjm05TCr-EVijUNpRCKsqsJkD9j79aTEYCxPZdWy3kLMFcytLmQ5EccsWOinfxfleVbtw_a5GSkWXcBZTTRtFDC5RtevaYwRLjeZ8tA/s1600/P1100120+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge2JlqwkgJoB4osG7kOVLd0YatncNfDZiJctDpkjm05TCr-EVijUNpRCKsqsJkD9j79aTEYCxPZdWy3kLMFcytLmQ5EccsWOinfxfleVbtw_a5GSkWXcBZTTRtFDC5RtevaYwRLjeZ8tA/s1600/P1100120+(640x480).jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div>
Un altre d’aquest projectes, que és amb el que vam contactar és <a href="http://thebeehivesucre.com/" target="_blank">The BeeHive project</a>. El Beehive és un projecte que busca la promoció de la dona boliviana dins el món laboral, social i cultural. Amb aquest objectiu, el projecte compta amb un hostel que és el motor econòmic del projecte i al voltant del qual s’articulen diferents activitats: pilates, classes d’espanyol, sopars benèfics, gestió de voluntariat a la ciutat i la venda de pastissos fets per dones locals. El projecte el porten 5 dones que en l’any i mig de vida que té el projecte, han aconseguit grans avenços. Tot i això, com tots els projectes, tenen dificultats que s’han de superar per seguir endavant. En aquest sentit, quan vam contactar amb ells i quan ens vam trobar cara a cara, ens van proposar fer una mena de taller per tal de fomentar la creativitat de l’equip i també per fomentar la iniciativa, la presa de decisions i el sentiment de pertinença amb el projecte.<br />
<br />
Durant els dies previs al taller, vam gaudir del molt bon ambient que havia al hostel. Érem un grup de gent que vam connectar i vam passar estones xerrant de viatges i jugant a algun joc de taula. Després d’una setmana al hostel, vam dur a terme el taller amb les noies del projecte i també amb els dos voluntaris que estaven aquelles setmanes allà. El taller va ser una estona de compartir entre el grup i, tot i la sensació de poca productivitat que ens va quedar, va semblar que els vam poder oferir un espai de comunicació entre elles on van sortir coses interessants per tal de seguir tirant endavant el projecte. La primera de les accions que els hi venia al damunt, era el canvi d’ubicació del hostel, a una casa més petita però més pràctica pel projecte. Esperem que el futur sigui bo i els anirem seguint en la distància.</div>
<div>
<br />
Abans de marxar, fem una visita obligada a Tarabuco. Els diumenges s’organitza un mercat gegant visitat <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGGwjRSTEa9yxHHoJSu1CIa29bJeN97zwONvA1FJBWKweljioEQztXcWbtjQrs3Rz8poiUnF04Ht7i9Inb5VQhaCcsxo7TJbp27_GRXXJfqvPtzBYjx6c9EtbU4ldcgVmx37wLLd0LBp0/s1600/P1100157+(480x640).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGGwjRSTEa9yxHHoJSu1CIa29bJeN97zwONvA1FJBWKweljioEQztXcWbtjQrs3Rz8poiUnF04Ht7i9Inb5VQhaCcsxo7TJbp27_GRXXJfqvPtzBYjx6c9EtbU4ldcgVmx37wLLd0LBp0/s1600/P1100157+(480x640).jpg" height="320" width="240" /></a></div>
també per molts turistes. A Tarabuco s’ajunten tota mena de mercaders: els del tèxtil, els del menjar, les bruixes que venen les ofrenes per la Pachamama... Tota una barreja de venedors i compradors que dota al mercat dominical de Tarabuco de curioses confluències. En una part del mercat, podem veure com els petits camperols venen les seves produccions, minses de vegades, i com gent autòctona, troba el que busca en aquests petits llocs. Ens agrada seure una estona i simplement observar, intentant passar desapercebuts, els ritmes del mercat i de les persones, en especial les persones ancianes vestides amb les robes pròpies de la seva comunitat, que van al mercat a fer el que han fet tota la vida i pels qui sembla que el temps s’ha aturat, aliens a ritmes i dinàmiques temporals que sovint ens deboren.<br />
Passa sense adonar-nos una setmana de la nostra arribada a Sucre i ens preparem per marxar. Anem camí de Potosí, espantats per l’alçada i pels efectes que tothom ens adverteix, però ens posem en camí cap a l’antiga ciutat més rica i més gran del món al temps de les colònies.<br />
<b>Dades d'interès:</b><br />
Allotjament: The Beehive hostel, 64 bolivians per persona en dormitori. Hostel genial i molt tranquil.<br />
Menjar: El cóndor café, Doña Lía, mercat central.<br />
Transport: En avió des de Santa Cruz amb BOA, uns 25 euros per persona, 45 minuts. En bus, des de Santa Cruz, 16 hores.<br />
<br />
<br /></div>
</div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-27595481915361053692014-08-14T00:44:00.003+02:002014-08-14T00:44:42.584+02:00Samaipata<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Arriba el cap de
setmana i fem com els “cruceños”, marxem de la gran ciutat en direcció a
Samaipata. A només 3 hores trobem un canvi de paisatge espectacular i un clima
perfecte com per quedar-se a viure tot l’any, de dia calor i sol, a la nit
fresqueta per descansar bé. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPJhDHpjuw6OzshkaRwpL7-jF31NzGvMMO2FR_cdmXmpZpqGi2JIW0wP8Ajy9ujHrlWZCLT-vQAsvYDea0tFCvEHd7uY79YVemUfkPUAjaZJvQC5mshTQiEGXyYJWkVbBHXPSUk2rQFhE/s1600/P1090947+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPJhDHpjuw6OzshkaRwpL7-jF31NzGvMMO2FR_cdmXmpZpqGi2JIW0wP8Ajy9ujHrlWZCLT-vQAsvYDea0tFCvEHd7uY79YVemUfkPUAjaZJvQC5mshTQiEGXyYJWkVbBHXPSUk2rQFhE/s1600/P1090947+(640x480).jpg" height="240" title="Samaipata" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El poble és petit,
l’encant és el paisatge que l’envolta, estem a les portes del parc natural d’Amboró
i a prop de la ruta del Che, on al poblet de La Higuera el mite va ser afusellat.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A només mitja hora
del poble es troba el Fuerte, restes inques declarades patrimoni de la
humanitat, que ens decidim a visitar. Els taxistes i el senyor del hostel, diuen
que la carretera està tallada per obres, i només l’obren a primera hora del
matí. Ens sorprèn molt, és dissabte i és la única atracció propera com per
tenir-ho tallat, però ens resignem. Mentre fem temps per la plaça esperant a
que es faci l’hora per poder anar a visitar les restes, ens trobem a en
Celestino, ens diu que ells ens porta, que no patim, la carretera està oberta,
ens dóna confiança i marxem amb ell. Quin gran encert! La carretera està en
obres però està oberta al trànsit i en Celestino fa que la mitja hora de camí
sigui un plaer, conversem sobre el cost de la vida, la política, els sous...de
tot i més i sense adonar-nos ja hem arribat al Fuerte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdyU1SVB99lzjhmoDXcsQsxBE4Y1JpJzGsFVR1_47fcwNLCiVR3O794EuAwbevCuI4JldlbgNMtDfD-sv_3ylvU6cfR7Z5MudOubrOq1cjsCScy77Zl1JmNUc6qnNZWCPqXjTkmsQt27U/s1600/P1090961+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdyU1SVB99lzjhmoDXcsQsxBE4Y1JpJzGsFVR1_47fcwNLCiVR3O794EuAwbevCuI4JldlbgNMtDfD-sv_3ylvU6cfR7Z5MudOubrOq1cjsCScy77Zl1JmNUc6qnNZWCPqXjTkmsQt27U/s1600/P1090961+(640x480).jpg" height="240" title="El Fuerte-Samaipata" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">La nostra estada a
Samaipata va ser molt curta però ens va servir per desconnectar del transit, la
pol·lució i el ritme ferotge de Santa Cruz. Samaipata és una illa de pau en mig
d’un paisatge paradisíac, calma, pau, sol i aire fresc. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitflKv0h0C9UZJX4umgcg3TbYCmgYKAAF0oMqL98Q6wi_H66nqrDKH4VHbDYuZ7DNHhXlW7oDFoyNHkQu4yxEEiSPDpOXhVpBbyQ1GQMYi6_s04SvPBqB4bYRRzgzVV6pP4Khtu-Fwj0A/s1600/P1090973+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitflKv0h0C9UZJX4umgcg3TbYCmgYKAAF0oMqL98Q6wi_H66nqrDKH4VHbDYuZ7DNHhXlW7oDFoyNHkQu4yxEEiSPDpOXhVpBbyQ1GQMYi6_s04SvPBqB4bYRRzgzVV6pP4Khtu-Fwj0A/s1600/P1090973+(640x480).jpg" height="240" title="vista des del Fuerte-Samaipata" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La Posada del sol
va ser el nostre hostel allí, el pati és perfecte per descansar i prendre el
sol i tenen un restaurant amb cuina de gran nivell, l’únic problema és el preu,
costa el mateix dormir que un dinar per a dos! Però de tant en tant val la pena
gaudir de la bona gastronomia.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvjUZePA8otMxsJc8iTeDtZrZi6TkSylReIeKtWmd4Y1ENqixNvaMqsUbQAAcU9GT8jgXSUV_nurZ8hNIj891B8UQxcjLVEX5-Rj4VP6Nu7dXLS912G3bUzgfHYFbS_2XQ-460cvwSthU/s1600/P1090944+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvjUZePA8otMxsJc8iTeDtZrZi6TkSylReIeKtWmd4Y1ENqixNvaMqsUbQAAcU9GT8jgXSUV_nurZ8hNIj891B8UQxcjLVEX5-Rj4VP6Nu7dXLS912G3bUzgfHYFbS_2XQ-460cvwSthU/s1600/P1090944+(640x480).jpg" height="240" title="La Posada del Sol-Samaipata" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Només vam
poder estar una nit, tot i que la nostra intenció era passar tot el cap de setmana i
visitar les cascades que hi ha a mitja hora del poble, però no hi havia
allotjament. El rally anual de Samaipata feia que el poble es transformés i tots els allotjaments per senzills que fossin, estaven plens. Un dia i mig va estar
bé per oxigenar-nos, descobrir un gran lloc on molt estrangers aterren i ja no
marxen, i tornar a Santa Cruz amb forces per continuar la ruta cap a Sucre. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5MjDW08wO5YxS-3UEj446zMrm9sDWO9phkyki1nG2bRXNL-lBB9R9dvvKDpMzZ0YXU8js7TSAE7Y483TsmkD3MpBDIt3D8PGd11LuKweqLeld_9RF8QmStTATZDumSvuUgGSkzhrLZoc/s1600/P1090952+(480x640).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5MjDW08wO5YxS-3UEj446zMrm9sDWO9phkyki1nG2bRXNL-lBB9R9dvvKDpMzZ0YXU8js7TSAE7Y483TsmkD3MpBDIt3D8PGd11LuKweqLeld_9RF8QmStTATZDumSvuUgGSkzhrLZoc/s1600/P1090952+(480x640).jpg" height="320" title="rally Samaipata" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Dades d'interès: </b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Allotjament: <a href="http://www.laposadadelsol.net/" target="_blank">La Posada del Sol</a>, habitació doble amb esmorzar 150Bo. També hi ha un altre allotjament recomanable dins del poble, el <a href="http://www.andorinasamaipata.com/" target="_blank">hostel Andoriña</a>, la resta estan fora. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Transport: els "trufis" cotxes compartits tipo taxi surten quan estan plens i costen 30Bo/persona fins Santa Cruz. Per visitar el Fuerte cal anar amb taxi, costa 100Bo anar i tornar i allí t'esperen 2h fins que acabes de fer la visita completa. Si es vol anar a les cascades és el mateix procediment que per al Fuerte, no cal pagar un tour per fer les visites. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-44898410629541128942014-08-09T03:27:00.000+02:002014-08-09T03:27:47.206+02:00Concepción, l'antiga missió Jesuïta<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Des que vam arribar a Santa Cruz, investiguem i li donem voltes en com
anar a visitar la zona de les antigues missions Jesuítiques de la part oriental
de Bolívia, a la part de la frontera amb Brasil. Llegim, mirem la guia i
sobretot anem preguntant a la gent quina és la millor manera. Opcions en tenim
moltes: llogar un cotxe, encadenar una sèrie de busos amb horaris totalment
incerts, no anar... Finalment, en Thomas, l’amo del hostel<a href="http://www.losaventureros.net/" target="_blank"> Los Aventureros</a> de
Santa Cruz ens dóna una mica de llum. En Thomas està instal·lat a Bolívia fa
anys i és un gran coneixedor de la zona. El seu fort és la natura i els
recorreguts en kayak pels rius més salvatges i, després de parlar una estona
amb ell, decidim que anirem a Concepción. Esbrinem els horaris de busos i cap
al migdia marxem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpepy94fWJ-aK2E7LxB4NODxqAZDwXejgL-yN5H1chOESyasxyvp2v4XKOZ_J-Tc0g9g_PWLkKqS8ZGHbV8Wt1QM42b2IHwtW4rKK611emDGg9MkHyfsIHfzOgZilHkBFuMDb7ehp4WvI/s1600/P1090798+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpepy94fWJ-aK2E7LxB4NODxqAZDwXejgL-yN5H1chOESyasxyvp2v4XKOZ_J-Tc0g9g_PWLkKqS8ZGHbV8Wt1QM42b2IHwtW4rKK611emDGg9MkHyfsIHfzOgZilHkBFuMDb7ehp4WvI/s1600/P1090798+(640x480).jpg" height="190" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’estona de sortir de Santa Cruz, és horrible pel trànsit desmesurat de
la ciutat, però a la que enfilem camí, el trajecte es fa distret. El paisatge
canvia i ens endinsem en una zona de relleu suau, amb grans extensions de
pastura verda i amb unes vistes idíl·liques de la serra que pertany a la regió
del Matogroso, extensa fins Brasil. El paisatge l’amenitzen centenars de vaques
i alguna que altra mansió, cosa que fa
pensar que estem en terra ramadera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Arribem a <a href="http://www.concepcion.gob.bo/" target="_blank">Concepción </a>de nit i busquem lloc per dormir. De tant en tant,
no va malament un petit plaer i ens allotgem en un hotel a la mateixa plaça, el
<a href="http://www.granhotelconcepcion.com.bo/" target="_blank">Gran hotel Concepción</a>, un lloc espectacular, cuidat al detall i decorat amb
molt gust però vivint una mena de decadència del que va ser, mantenint però la
reputació i les fotos amb governants que es van allotjar allà. La primera
impressió d’un lloc quan és de nit, sovint no coincideix amb la realitat, però
Concepción ens sorprèn amb una bellesa i màgia que rarament es dóna amb
nocturnitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigIOU7LWecVefK-f8ASCuBw4jOTLV7l-pPvioSWknn5zTHnILq7Uz_iCYQmn7xI0hmsoUjiwBCREvfiqe9vtem0DuotP95mzsoAelrjQbZNsM5nkF4pjv_UjAfmBThu-t0aqkIRkSwtC8/s1600/P1090814+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigIOU7LWecVefK-f8ASCuBw4jOTLV7l-pPvioSWknn5zTHnILq7Uz_iCYQmn7xI0hmsoUjiwBCREvfiqe9vtem0DuotP95mzsoAelrjQbZNsM5nkF4pjv_UjAfmBThu-t0aqkIRkSwtC8/s1600/P1090814+(640x480).jpg" height="220" width="320" /></a></div>
<span lang="CA">Les missions que van fundar els Jesuïtes eren a llocs on els militars
colonitzadors espanyols encara no s’havien instal·lat. Els Jesuïtes van voler
d’alguna manera combinar un procés d’evangelització i a la vegada, protegir els
indígenes de les barbàries que feien els colonitzadors, la corona espanyola i
l’ordre jesuïta, no tenien unes relacions gaire fluides que diguem. L’objectiu
dels religiosos, es va traduir en construir assentaments amb tres elements
principals: l’església, la plaça i les vivendes per als indígenes. La missió
sempre es començava a construir a partir de l’església. Davant d’ella, hi ha la
plaça, i al voltant, la resta de construccions. No trobarem mai a les missions
originals, cap edificació construïda darrere l’església, aquesta sempre era el
principi i el fi de la missió. En aquest procés, també hi tenia lloc intentar
convertir els indígenes al catolicisme alhora que formaven la població en
oficis, llengua i ensenyaments musicals. Tot aquest procés altament
qüestionable i discutible, va donar com a resultat tota una sèrie de pobles
anomenats missions i una població convertida i formada que era capaç de fer amb
les mans autèntiques meravelles arquitectòniques, esculturals i objectes útils
com instruments musicals, tot amb fusta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-4RtWVHhyphenhyphenoL4zXVnwdGI97t3kOmDTh_NCfxU3exRiJ7-ebslWGVbXo-DZpSPM_xwXHuO8TuH_CqaD4myXxvPp9gzgG9SeetUQy22W-p2QX1z77Bj463hPHqn9igXLokJfP7iteRoOw_U/s1600/P1090940+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-4RtWVHhyphenhyphenoL4zXVnwdGI97t3kOmDTh_NCfxU3exRiJ7-ebslWGVbXo-DZpSPM_xwXHuO8TuH_CqaD4myXxvPp9gzgG9SeetUQy22W-p2QX1z77Bj463hPHqn9igXLokJfP7iteRoOw_U/s1600/P1090940+(640x480).jpg" height="200" width="320" /></a></div>
<span lang="CA">El poble de Concepción,
no és més que una quadricula perfecta de menys de 10 carrers, tots amb
construccions colonials de llibre. L’encant principal, rau a la gran plaça amb
la seva imponent església. Pels carrers i en algun dels restaurant que hi ha,
es deixen veure els terratinents ramaders de la zona. El 4x4 és quelcom que els
delata i la seva vestimenta també. Per la missió sobrevolen algunes avionetes,
quelcom típic de pel·lícula ambientada en vastes extensions de ramaderia i on
els grans propietaris no faran hores i hores de bus per traslladar-se. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les dimensions de
la plaça són del tot desmesurades en relació al poble, però aquestes
proporcions exagerades, i el color de la terra vermella, aporten una sensació
de pau que no hem vist enlloc. Si parlem d’arquitectura, només ens podem desfer
en elogis. L’església, una de les més boniques de totes les missions segons
diuen, és totalment diferent al que estem acostumats. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAE4DnhtxPNQfwaBB3IRwkg_KW3PQHYN7AX8BgXSoQh19g6oLZ-3vQYz-hl1WptBJvxkmeV2v3cWpufkJ1jJJluTBpzIEVKalkNgVt1asfsUxNomhnruu-brntxmg-J3IQLWz1THrO4OQ/s1600/P1090893+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAE4DnhtxPNQfwaBB3IRwkg_KW3PQHYN7AX8BgXSoQh19g6oLZ-3vQYz-hl1WptBJvxkmeV2v3cWpufkJ1jJJluTBpzIEVKalkNgVt1asfsUxNomhnruu-brntxmg-J3IQLWz1THrO4OQ/s1600/P1090893+(640x480).jpg" height="240" width="320" /></a></div>
La construcció està
formada per una immensa nau amb una
teulada imponent a dues aigües, els pilars i l’estructura de la coberta estan
construïts amb fusta. Durant la rehabilitació, feta per Hans Roth, la teulada
es va ampliar per crear un gran porxo que protegis la façana i convidés a
entrar a l’església. Tota la façana està pintada amb diferents simbologies i els
pilars són unes enormes columnes de fusta tallada que provenen d’un sol arbre,
cosa que converteix aquestes columnes amb quelcom insòlit deixant bocabadat a
qualsevol que les contempli. A l’interior del temple trobem grans bancs de
fusta, tots amb detalls tallats a mà.<br />
La resta del conjunt de l’església el
conforma un claustre amb més estances al voltant.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El conjunt que
conformen les diferents construccions amb la plaça fan d’aquest un lloc màgic,
un lloc on el temps et passa sense adonar-te’n, simplement contemplant i
admirant la calma que transmet l’espai.
La plaça es converteix en el nostre espai d’activitat principal, essent
aquesta el seure, mirar, pensar i gaudir del silenci.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgexDvNGSn5UPJ4kZUFfs-sAmyjgy2lzIz7VkZGQsjuORkx1p8U5wst6gUWimrCl4bGmGyLSplZxWDMEjIjDAx3Qp8tJmtNt9wnxl3FEqyJPP-6fvVdieLpMKDVaBaPKOcsQlTtUl-ELhQ/s1600/P1090932+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgexDvNGSn5UPJ4kZUFfs-sAmyjgy2lzIz7VkZGQsjuORkx1p8U5wst6gUWimrCl4bGmGyLSplZxWDMEjIjDAx3Qp8tJmtNt9wnxl3FEqyJPP-6fvVdieLpMKDVaBaPKOcsQlTtUl-ELhQ/s1600/P1090932+(640x480).jpg" height="240" width="290" /></a></div>
Visitem també el
museu de les missions on s’explica tot el procés de construcció de la resta de
missions, es poden veure figures tallades originals i es repassa el procés de rehabilitació de
les esglésies de les missions, gràcies a un arquitecte suís, Hans Roth, que es
va enamorar de l’indret i al que hi va dedicar la seva vida.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tres dies a
Concepción són el triple del que hi destinen els pocs turistes que arriben a
veure la missió, però crec que encara seríem capaços </span><span lang="CA">de quedar-nos més temps
per empapar-nos de la història de la missió. </span>Tot i això, marxem de Concepción
amb la felicitat d’haver conegut un racó molt amagat del món que ens ha
transmès una pau i una calma difícil de sentir a altres llocs.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>Dades d'interès</b><br />
Transport: Per arribar a Concepción, els busos surten de l'estació "bimodal" a la banda de transports interprovincials, a les 11:30 i 13:30 amb la companyia Transguarayos. Telèfon 346 39 93<br />
Allotjament: hi ha diversos allotjaments a Concepción en cases colonials. El preu del Gran Hotel Concepción és de 300 bolivianos la nit, amb tota mena de luxes, piscina inclosa i famós pels seus esmorzars.<br />
Museus: L'entrada per accedir als museus i a l'església és de 25 bolivianos. </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-6499029248168535092014-08-08T17:14:00.003+02:002014-08-08T17:14:52.538+02:00Cochabamba i Santa Cruz<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwqUD_wMexPW3sAmCttEeAayhQqIwUQ9ImC_RsssqHhH4fh7CGj7ZhIoCv03fmcjIjRqSZF0vL_JTKauLNjWg8nRyFo3sR48ihyQiLmi1Z9Aw4F1L2vokbs98MD7_Tc5pu3UahyShm8Co/s1600/P1090736+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwqUD_wMexPW3sAmCttEeAayhQqIwUQ9ImC_RsssqHhH4fh7CGj7ZhIoCv03fmcjIjRqSZF0vL_JTKauLNjWg8nRyFo3sR48ihyQiLmi1Z9Aw4F1L2vokbs98MD7_Tc5pu3UahyShm8Co/s1600/P1090736+(640x480).jpg" height="240" title="Fira gastronómica boliviana a Cochabamba" width="320" /></a></div>
Marxem de la Paz buscant el calor i arribem, després d'una nit en bus a Cochabamba, per fi ens traiem el polar i ens fiquem en màniga curta. Cochabamba és una ciutat molt més tranquil·la que La Paz, la seva ubicació també ajuda, res de grans alçades. Passegem per la plaça central i per sort ens topem amb una fira gastronòmica, els cochabambinos tenen fama de ser uns grans amants de la gastronomia i ens ho van demostrar amb grans plats cuinats amb productes locals. La estrella sens dubte: el "lechón al horno" amb "oca" (un tubercle semblant al moniato) i varietat de papates.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La tranquil·litat de la ciutat ens facilita passejar per tot arreu, des del centre fins a la zona nord on la riquesa es concentra, grans cases, botigues cares i cafès a l'espera que caigui la tarda i surti la gent a prendre algo o a sopar en algun "patio de comidas", com diuen ells als shoppings on s'agrupen restaurants i fast foods.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDU47KSmZUgjI8AXlFG_8jJxhnjs_T1CgA_N6CDOjylvpAaCpSEOmAjyRJwkhV7y9yU33KJUyawBM3O5JjjBVjDxwrFV5sLxDC29_vNL_bXYCf4yQpG4uEyBq3fDIxwE_LbhWj21vLpaA/s1600/P1090747+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDU47KSmZUgjI8AXlFG_8jJxhnjs_T1CgA_N6CDOjylvpAaCpSEOmAjyRJwkhV7y9yU33KJUyawBM3O5JjjBVjDxwrFV5sLxDC29_vNL_bXYCf4yQpG4uEyBq3fDIxwE_LbhWj21vLpaA/s1600/P1090747+(640x480).jpg" height="240" title="Zona nord de Cochabamba, gelateria Globos" width="320" /></a></div>
L'atracció d'oci més popular és sortir a berenar i fer un gelat en alguna de les sucursals del Dumbo's o el Globos, i el de la zona nord inclou diferents ambients depenen de les necessitats de cada grup: jocs per a nens, màquines, lloguer de videoconsoles i una terrassa més tranquil·la. Els gelats i els "queques" (pastissos) van que volen i nosaltres ens col·lem entre ells i juguem 2Bo a les màquines de ball, tant populars entre els joves asiàtics, fem unes rises i tornem a passejar tot planificant què farem demà.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbrvvgIeCYDtXvXROXOqynZwevKC5hD3yogmWxpNC9rUKFCQk5xdhKwMDQNLhzjy3RaOYTU4S-Iv1VZWJrxVem2Y259MU2mTs2f0WNIZbyZLG8v5LVrlfB8AriiuMJwNpuZoVPyUqr86w/s1600/P1090762+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbrvvgIeCYDtXvXROXOqynZwevKC5hD3yogmWxpNC9rUKFCQk5xdhKwMDQNLhzjy3RaOYTU4S-Iv1VZWJrxVem2Y259MU2mTs2f0WNIZbyZLG8v5LVrlfB8AriiuMJwNpuZoVPyUqr86w/s1600/P1090762+(640x480).jpg" height="240" title="Telefèric del Cristo de la Concordia, Cochabamba" width="320" /></a>Al dia següent el telefèric de la ciutat ens espera, fem cua per pujar en una de les 6 vagonetes que circulen i anem a veure el Cristo de Concordia, el més alt del món, més que el famós de Río. El Cristo de Cochabamba, fa 33 metres d'alçada, un metre per cada any dels que suposadament tenia Jesús al morir. supera en casi mig metre el Corcobado de Río de Janeiro. És cap de setmana i moltes families de la ciutat i dels pobles propers s'acosten a passar el matí gaudint de les vistes i fent-se fotos amb la descomunal estàtua.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tres nits a Cochabamba ens ajuden a guanyar temperatura, dinar bé i seguir la nostra ruta cap a Santa Cruz. Aquest cop no anirem en bus, sinó en avió, descobrim que la companyia BOA (Boliviana de Aviación), té uns preus molt assequibles per volar entre les principals ciutats si un compra el vol en el darrer moment, tenen molts horaris i un molt bon servei així que arribem a Santa Cruz en 1h i poc, amb snack a bord i tot! Ens hem estalviat 12h de carretera dins d'un bus de poca fiabilitat i qualitat. A diferència dels països veïns, Perú i Argentina, a Bolivia el transport en bus és pèssim fins i tot quan es tria la companyia més cara, ens van recomanar Bolivar, i tot i segurament ser de les millors, deixa molt que desitjar.<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-vsJika7vPlTRhVBuZQrvJkDFQ6l2YmJASD0KK188KTpQ8UFWlDGJP8z6C7iRo7Jrnsn3j48-X7Rocz0CUSe4cKfsfTq2IJU_95UAb9fRBxFM819wx3KOXkPpabstGUXY3fP4saQvF6I/s1600/P1090772+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-vsJika7vPlTRhVBuZQrvJkDFQ6l2YmJASD0KK188KTpQ8UFWlDGJP8z6C7iRo7Jrnsn3j48-X7Rocz0CUSe4cKfsfTq2IJU_95UAb9fRBxFM819wx3KOXkPpabstGUXY3fP4saQvF6I/s1600/P1090772+(640x480).jpg" height="240" title="Cristo de la Concordia, Cochabamba" width="320" /></a></div>
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Santa Cruz ens acull amb el seu peculiar caos
de transit per accedir al centre, </span>l’urbanisme d’aquesta ciutat no l’ajuda a
absorbir la quantitat desmesurada de vehicles que intenten entrar. Entre “micros”,
cotxes i camions, el taxi s’obre pas i arribem al hostel, un reducte de pau al
tercer anell intern. La ciutat s’articula en anells viaris concèntrics, sobre
aquestes vies de forma desordenada trobem supermercats, naus industrials,
habitatges, equipaments, de tot sense ordre ni planificació. Santa Cruz és una
ciutat pensada per als vehicles, no per a les persones, excepte al voltant de
la plaça principal el vianant no és gaire benvingut, pocs semàfors i poques
voreres com per aventurar-se a passejar.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9ITmjHphg90x3J_kitJdLf_2Dk5QwcoVQStWSw3YTyb91vLzDSLJU4bEJhfNz1-Kr8eF8L2MgQ_-laINbkIWSdtsFD4v-XnCCHNTABidzfhSh4NagDyixcyodXoQ2lC85JOkaSXCsSaE/s1600/P1100019+(480x640).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9ITmjHphg90x3J_kitJdLf_2Dk5QwcoVQStWSw3YTyb91vLzDSLJU4bEJhfNz1-Kr8eF8L2MgQ_-laINbkIWSdtsFD4v-XnCCHNTABidzfhSh4NagDyixcyodXoQ2lC85JOkaSXCsSaE/s1600/P1100019+(480x640).jpg" height="320" title="Aviari del Biocentro Güembé" width="291" /></a><span lang="CA">La ciutat en si no té cap atractiu lluny de la
plaça, la catedral i alguns edificis colonials que es mantenen al voltant però,
es un bon punt per deixar la motxilla gran al hostel i moure’s per </span>conèixer els
atractius del voltant: Concepción a la zona de Misiones, i Samaipata cap al parc
natural d’Amboró.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per descansar i sortir de la ciutat hi ha una
visita molt recomanable, tot i que un xic cara, el Biocentro Guembé. Un ressort
fet amb prou gust com per integrar biodiversitat i oci en un mateix espai a 8km
de la gran ciutat. En aquest espai trobem un “mariposario” on es poden observar
papallones ben curioses i un aviari molt interessant on el visitant pot fer un
recorregut per lo alt dels arbres gràcies a unes passarel·les i una torre de
guaita. A l'aviari ens barregem entre els tucans, les cotorres, el paó reial i
els lloros de tots colors, tota una experiència per desconnectar una estona de
la gran ciutat. </span>A la zona d’oci trobem tres piscines per descansar i prendre el
sol a ritme de musica a lo Café del Mar i una llacuna on donar un tomb amb kayac. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Al biocentre es barregen famílies que busquen passar un dia a l’aire lliure i
el jovent que mou diners a Santa Cruz. Aquests són fàcils de identificar, tenen
el gest de cridar al cambrer des de l’hamaca molt integrat, i no importa el preu
de la cervesa (22Bo la llauna) o el del mojito (40Bo) per demanar un darrera
l’altre fins acabar ben torrats i ben insolats. El rotllo aquest no ens va gaire
però ens camuflem entre les famílies i d’amagat traiem els nostres entrepans,
entrar menjar o beure està prohibit i una a una miren totes les motxilles que
entren, afortunadament tenim molt estil per entrar menjar en aquest tipus de
llocs i ens estalviem una pasta! Només l’entrada al biocentre són 150Bo/persona
(uns 16€) i els trajectes en taxi són 120Bo, fàcilment ens marxen més de 500Bo
per passar migdia a l’aire lliure, ben car si recordem que és Bolivia i que el
sou mínim aquí està en 1440Bo. </div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM_YJOFuAn3DBXZBkjFQXO8xAvcZ3JQOUPk0MyDZug2tyrDFxYR5SpF-5G6bsDudz7P9XOeTpny3ywsYDLOqjen6mMTwmJmgiVVepNFIjZyaC1v_y-wEd7H2jWN-C3tfdHopahMVyiOXM/s1600/P1090992+(480x640).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM_YJOFuAn3DBXZBkjFQXO8xAvcZ3JQOUPk0MyDZug2tyrDFxYR5SpF-5G6bsDudz7P9XOeTpny3ywsYDLOqjen6mMTwmJmgiVVepNFIjZyaC1v_y-wEd7H2jWN-C3tfdHopahMVyiOXM/s1600/P1090992+(480x640).jpg" height="320" title="Aviari del Biocentro Güembé" width="240" /></a><span lang="CA">El biocentre és un lloc apte per a poques
butxaques, però els rics aquí són molt molt rics; de camí veiem les mansions
dins els “condominios”, urbanitzacions privades amb seguretat, algunes tenen
pistes esportives comuns i hi ha una altra que fins i tot anuncia que té una
meravellosa platja de sorra blanca on prendre el sol als peus d’una llacuna
“natural” amb aigua de color blau turquesa. No sabem què hi haurà del cert en
la publicitat, el que si que constatem és que les desigualtats són abismals,
els blanquets a lo Beverly Hills mouen cash a uns nivells desorbitats, molt
llunyans als ritmes que coneixem. I si, aquests conviuen amb una societat on el
treball infantil està a l’odre del dia i ara fins i tot, amb una llei que lluny
de prohibir-lo, el regularitza. Segons la nova llei els nens entre els 10 i 12
anys poden treballar legalment, sempre que siguin ells els triïn “lliurement”
treballar. Aquest llei aprovada el
passat juliol busca regularitzar i “protegir” als menors, però en cap cas parla
d’escolarització obligatòria, escolarització formal
bastant incompatible si aquests han de complir jornades, en els millors dels
casos, de 6 hores. Així es Bolívia, i tot a un ritme molt seu.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<b>Dades d'interès:</b><br />
Allotjament: <a href="http://www.losaventureros.net/" target="_blank">Hostel Los Aventureros</a> 70Bo/persona en dormitoris compartits està a 20min del centre però és tranquil, té cuina i a prop hi ha un supermercat.<br />
Transport: micro per dins la ciutat 2Bo, taxi a l'aeroport 60Bo<br />
<br />
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-1426978354702012842014-08-04T04:51:00.003+02:002014-08-04T04:51:56.715+02:00Copacabana i la Isla del Sol<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Deixem La Paz amb
l’objectiu d’arribar a la Isla del Sol, un dels bressols de la cultura Inca. Per
arribar, fem un trajecte en bus que ens portarà a Copacabana, no pas a la
platja brasilera, sinó a una ciutat boliviana mullada pel llac Titicaca, a
3.850 metres d’alçada, el llac més alt del món. Una curiositat un xic estranya,
és que ara fa tot just any, estàvem a l’altra banda del llac, a la població
peruana de Puno. A Copacabana trobem viatgers que han arribat des de Perú;
nosaltres en canvi, amb la calma que ens agrada viatjar pels països, hem hagut
de tornar a Barcelona, per un any més tard, tornar casi al mateix indret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjsRtvyK5vbAAZGGsx6n_KmLEO92CWgFzbcNY41-bxbGRMQvCGj01OpWwveu5Xb_5wHWZre8DxmPgNZXaXBZH82Mf5BOpvfNYeiNMUdO_vENbB9m7-4Q8c2tfdEnqyi-PxCo3cP5k7aXU/s1600/P1090592+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjsRtvyK5vbAAZGGsx6n_KmLEO92CWgFzbcNY41-bxbGRMQvCGj01OpWwveu5Xb_5wHWZre8DxmPgNZXaXBZH82Mf5BOpvfNYeiNMUdO_vENbB9m7-4Q8c2tfdEnqyi-PxCo3cP5k7aXU/s1600/P1090592+(640x480).jpg" height="240" title="Ferry transportant bus pel Llac Titicaca" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El viatge en sí no
pot passar per alt com un pur tràmit, ja que en un moment del trajecte, hem de
baixar del bus i passar en barca a l’altra banda del llac, cosa que per
nosaltres no suposa un gran enrenou però...i el bus? La resposta ens la dona
uns grans ferrys capaços de carregar un bus gran i una furgoneta al mateix
viatge, tot un espectacle per la vista veient la precarietat en que els busos
són transportats a l’altra banda sortejant les onades del llac sobre quatre
fustes amb motor, que han rebut el nom de ferry. </span><br />
<br />
Arribats a
Copacabana, la marabunta d’estrangers ens dispersem pels diferents
allotjaments. Copacabana és una ciutat dividida en dues parts. La part nord, on
els residents hi fan vida amb el mercat, botigues i vivendes; i la part sud
totalment enfocada al turisme, amb restaurants, bars que anuncien happy hours i
terrasses amb vistes al llac al ritme de música chill out; tot acompanyat d’un
clima propi d’aquestes alçades a l’altiplà bolivià: sol radiant de dia, i un
fred que pela a la nit. Investiguem abans que tanquin, algú que a l’endemà ens
porti a la Isla del Sol.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioRf0Ap09jtSWl5dx7jdJS0jUVKE5rPW1fQwFR426_ZiASMTA2IiaQaB3akuQLkv0L6T3V9NWMFm39K3_mgGEHKY6qj0L2XyZrxen8BZlq-biqXszL0Ut0A1BnWS1wJPhG5JKJcB8Zw34/s1600/P1090626+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioRf0Ap09jtSWl5dx7jdJS0jUVKE5rPW1fQwFR426_ZiASMTA2IiaQaB3akuQLkv0L6T3V9NWMFm39K3_mgGEHKY6qj0L2XyZrxen8BZlq-biqXszL0Ut0A1BnWS1wJPhG5JKJcB8Zw34/s1600/P1090626+(640x480).jpg" height="220" title="Platges de la Isla del Sol, al llac Titicaca" width="320" /></a><span lang="CA">De bon matí enfilem
camí en barca cap a la Isla del Sol. L’arribada a la part nord de la illa ens
deixa a</span></div>
l’entrada d’un museu on el guia local, explica com sota les aigües del
llac, hi ha una gran ciutat Inca que encara estan descobrint.Seguim el nostre
recorregut amb calma, l’alçada i el sol es fan notar. La Isla del Sol té uns 3
quilòmetres de llarg, el terreny és muntanyós i ben pelat de vegetació. Fem
camí per la part nord de l’illa meravellats pel paisatge, fins arribar al lloc
sagrat dels Inques, la pedra que dóna nom al llac, la pedra (titi) del puma
(caca). L’illa deixa veure els senyals del cultiu de la “papa” amb les
terrasses que hi ha per tot arreu amb un elaborat sistema de drenatge entre
elles per aprofitar l’aigua al màxim. El
camí passa per racons paradisíacs que barregen l’aigua turquesa amb les
muntanyes pelades i amb un teló de fons immillorable, els “nevados” de 6.000
metres dels Andes.<br />
<br />
<div>
<div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbAdZuZ96L2hCAEk5c-1Ykmq3mzObFqFRh0FPmo1897hGhx2Es2ZF1YNfcHenun40SPw3m52ADt6iJWGdngtAVvqy4AJAgnzJpWdWZkFHOhW7iEYWMf-Svk3dbilqkwX68iUfauHc19BA/s1600/P1090668+(640x480)+(2).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbAdZuZ96L2hCAEk5c-1Ykmq3mzObFqFRh0FPmo1897hGhx2Es2ZF1YNfcHenun40SPw3m52ADt6iJWGdngtAVvqy4AJAgnzJpWdWZkFHOhW7iEYWMf-Svk3dbilqkwX68iUfauHc19BA/s1600/P1090668+(640x480)+(2).jpg" height="230" title="Temple Inca a la Isla del Sol" width="320" /></a>Realment un pot sentir com aquest lloc és un indret màgic,
no només pel paisatge, sinó per la seva ubicació astronòmica. La illa és el lloc on el Sol (Inti pels
inques) tenia tot el protagonisme degut a l’alineació perfecta en els solsticis
i és per això que va ser lloc sagrat per tota la civilització del moment. El lloc
que aglutina tota aquesta transcendència és la pedra sagrada on es produeix una
renovació energètica per tothom qui entra en contacte amb ella. Nosaltres no
dubtem i contactem amb la pedra intentant
sentir allò que la font d’energia més potent de l’univers ens vulgui
transmetre. En aquella pedra se celebra cada any l’arribada del solstici
d’estiu amb una gran festa i importants celebracions dels pobles Quechua i
Aymara, que són qui habiten l’illa.<br />
<br /></div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIAIAAgaG_SoSkpVl1to-7N-XMaKzTw_WiG9QM9E3GYt7NhTWPquMlX4YBYIPc05yWK8QuEJh9JRHZbgWQKCjfxDqlVnspbUajamY7p-suVU6TJga1__lNNr7QXi3dtQuw2exKFU4Yu-s/s1600/P1090683+(480x640).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIAIAAgaG_SoSkpVl1to-7N-XMaKzTw_WiG9QM9E3GYt7NhTWPquMlX4YBYIPc05yWK8QuEJh9JRHZbgWQKCjfxDqlVnspbUajamY7p-suVU6TJga1__lNNr7QXi3dtQuw2exKFU4Yu-s/s1600/P1090683+(480x640).jpg" height="200" title="Cotxes esperant benedicció al santuari de Copacabana" width="150" /></a><span lang="CA">Ens queda un matí
abans de tornar a La Paz i fem una altra visita obligada a Copacabana, el
Santuari de la verge de Copacabana. A priori, pot semblar un santuari més com
els que abunden a qualsevol població però ho deixa de ser en el moment que
tothom qui es compra un cotxe a La Paz, fa tot el periple que hem explicat, per
venir a Copacabana a que el cotxe sigui beneït per la verge. Per aquesta raó és
que ens trobem a la porta del santuari una fila de cotxes que esperen el seu
torn perquè la benedicció caigui sobre les quatre rodes. Un cop sabut això,
observem que els cotxes i altres tipus de vehicles, porten en un lloc o un
altre, una imatge de la verge de Copacabana al seu interior.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVYlsWN4wBlzENabAn5daGXFv_VJ15OfdHmaeNgfqQMIYqClGSXVX7yCmHi4eFI6y31QOCcSj_ysh0FCfZ8KcbBeckcq3cEqQ2Jms-Fxtp53NahJ6BpIOkU4snFS2Jve3iJ6RGn7BcDGg/s1600/P1090707+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVYlsWN4wBlzENabAn5daGXFv_VJ15OfdHmaeNgfqQMIYqClGSXVX7yCmHi4eFI6y31QOCcSj_ysh0FCfZ8KcbBeckcq3cEqQ2Jms-Fxtp53NahJ6BpIOkU4snFS2Jve3iJ6RGn7BcDGg/s1600/P1090707+(640x480).jpg" height="240" title="Trajecte Copacabana-La Paz" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al migdia, la
marabunta de nou de turistes, s’apleguen al voltant de la cantonada que fa
d’estació de busos i es reparteixen en els diferents transports. Com sempre
passa en aquests llocs, l’esperit viatjer brolla per tot arreu. Uns cap a Puno,
altres cap a Arequipa, altres cap a Cuzco directament...i així diferents
històries s’amaguen rere cada motxilla. Nosaltres, retornem a La Paz com a pont
abans de marxar a Cochabamba fugint una mica del fred i cercant una ciutat
plana.</span></div>
</div>
</div>
</div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-91617598767450840992014-08-03T02:51:00.001+02:002014-08-03T03:01:01.609+02:00La Paz<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Entre els 3000 i
4100m s'emplaça la ciutat de La Paz, depenen de en quin punt un es trobi.
Imponent imatge rebem d'aquesta ciutat en pujar al taxi que ens porta de
l'aeroport a la ciutat; com si d'un crater d'un volcà es tractés, la Paz s’estén
per tota la base i els laterals d'aquest fins d'alt de tot on continua El Alto,
ara ja ciutat independent. Sens dubte, aquesta imatge no deixa indiferent a cap
viatger que s'hi acosta. Milions d'habitatges d'obra vista s'apilonen i s’acoplen
entre sí tot formant un mosaic integrat amb les muntanyes. Els gratacels són escassos
i els reserven per la zona sud, on l'alt standing s'aglutina. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjvW9LI3r2e5gjpRtFGTSfiizpE4WG80GrQQtSUJjFzE_UXo83EXZO_3nSVVub4QOlEdcPiWYApLcua0BZ2ppvnxcHI86XlWVuixXp8H3WxChm0cEcqQ3KP-tIc3fRB7UarvChyphenhyphenXz4v7w/s1600/P1090548+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjvW9LI3r2e5gjpRtFGTSfiizpE4WG80GrQQtSUJjFzE_UXo83EXZO_3nSVVub4QOlEdcPiWYApLcua0BZ2ppvnxcHI86XlWVuixXp8H3WxChm0cEcqQ3KP-tIc3fRB7UarvChyphenhyphenXz4v7w/s1600/P1090548+(640x480).jpg" height="240" title="esglèsia Sant Francesc-La Paz" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Un cop immersos a
la gran ciutat intentem coordinar ritmes: la pausa i calma que ens demana el
cos per l'alçada amb el caos viari del centre. Ens ajuda haver dormit dues
hores en arribar (indispensable per evitar el mal d'alçada, així com les
sorochi pills, la versió química de mastegar coca) </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">De la nostra
visita destaquem i recomanem fer el "tour for tips" de l'empresa <a href="http://www.redcapwalkingtours.com/es" target="_blank">RedCap</a>, surten cada dia a les 11h i les 14h de la plaça San Pedro i ofereixen un
tour de 3h per conèixer a fons la ciutat, això si, el turisme de parla hispana
no abunda! Vam haver d'estar atents a trobar aliats per poder fer un minigrup
de 5 persones enfront a la quarantena restant, vam tenir molta sort! <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">El nostre guia,
l'Ariel, un "paceño" que havia estat uns quants anys estudiant a EEUU,
ens va acompanyar molt pacientment per tot el centre, començant les
interessants explicacions per les de la presó ubicada a la mateixa plaça. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">La presó és un
edifici que ocupa tot el lateral de la plaça, però si a un no li expliquen què
és, ni s'adona. Es tracta de la presó de "baixa" seguretat de la
ciutat, una presó amb tanques no gaire altes i només 15 vigilants que actuen únicament
als exteriors del recinte. Dins regna la llei dels propis interns, una llei
basada en estrictes normes i absurditats màximes es miri per on es miri. La presó
va ser construïda per a 400 reclusos i ara mateix hi ha més de 2400 presoners
més dones i fills que viuen “voluntàriament” dins. </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> Per entrar a la presó
cal pagar 25Bo als vigilants (un 2,7euros). Un cop dins, si un té diners, pot
pagar per un llit, i fins i tot per un dúplex amb jacuzzi als presoners o expresoners
que lloguen les cel·les i passen a cobrar de tant en tant. Durant uns anys, la
perversió va arribar a tal extrem que fins i tot oferien tours als turistes per
visitar la presó. A dins hi ha bars, restaurants, consultes de metges i tota
mena de serveis que els presoners posen a disposició de la resta de companys per
guanyar diners i sobreviure. També cal dir que la cocaïna més pura del món és
la que allí dins produeixen. Això si, tot i només haver 15 guàrdies vigilant,
ningú s’escapa. Sortir i que t’enxampin és sinònim de dures tortures que acaben
de les pitjors de les maneres. Hi ha llibres i articles que nodreixen les
excentricitats d’aquesta presó; si us interessa podeu seguir investigant què
passa allí dins i com el govern no mou fitxa amb celeritat. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXnXxXg4mIyoQLkX8JvmMLZa4n5EkxTtobVzMawDUqA92kD7Tprg25EVeCL39kducQZ-vqGC_m7S3b0bNtWRn_J6uwtaJYAxKZ81RzIpk4WwDeSNS36W9dMo1poC5EurPap4_7ozRrqyI/s1600/P1090589+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXnXxXg4mIyoQLkX8JvmMLZa4n5EkxTtobVzMawDUqA92kD7Tprg25EVeCL39kducQZ-vqGC_m7S3b0bNtWRn_J6uwtaJYAxKZ81RzIpk4WwDeSNS36W9dMo1poC5EurPap4_7ozRrqyI/s1600/P1090589+(640x480).jpg" height="320" title="mercado de las hechiceras-mujer yatiri" width="240" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;">L’altra parada
altament recomanable és el “mercado de la hechicería o de la brujas” allí és
son s’apleguen les botigues de les “yatiris”, guies espirituals i sanadores
molt importants en la cultura aymara. A les seves botigues trobem tota mena de herbes,
remeis i elements necessaris per fer les “challas”, els rituals a la Pachamama
per demanar-li benedicció. A la “challa” cal regar la Pachamama (mare terra)
amb alcohol, cremar els diferents símbols adients al ritual, i enterrar les
cendres. Per a la benedicció de les construccions que comencen, els yatiris fan
servir fetus de “llama”; aquest animal es considera un animal sagrat per les
comunitats i totes les “llames” que es fan servir són de mort natural. Abans de
començar una construcció segons la tradició aymara, cal contractar un yatiri
per a que realitzi la “challa”. Pel que ens expliquen els treballadors, no
comencen a treballar fins que han participat en aquesta, per no estar beneïda. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"> </span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3wmX5AbyH0zjLxTYSGmjUVXePGDnLkeWZgKQpR54u53Bu8YK5T7UPry-K5J_eK28mx2irKfSwyGI_ja5qWM7hj6M0xaJU7G-g8EXMtU4q-LculSS6Se3X7NUYFigaatCGqFFCP0qJVDo/s1600/P1090534+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3wmX5AbyH0zjLxTYSGmjUVXePGDnLkeWZgKQpR54u53Bu8YK5T7UPry-K5J_eK28mx2irKfSwyGI_ja5qWM7hj6M0xaJU7G-g8EXMtU4q-LculSS6Se3X7NUYFigaatCGqFFCP0qJVDo/s1600/P1090534+(640x480).jpg" height="240" title="elements per la "challa"" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Al dia següent del
nostre tour pugem a El Alto, la població que s’emplaça com bé diu el seu nom, d’alt
de tot de la muntanya. Aquest cop no agafem una “combi” (els busos), un “trufi”
(els cotxes compartits amb rutes fixades) o un taxi, sinó un dels telefèrics
que uneixen els diferents punts de la ciutat i són una molt molt bona pensada
per poder moure’s per la caòtica La Paz. Una obra d’enginyeria complexa tenint
en compte la composició de les terres de la ciutat però amb uns resultats
espectaculars que connecta el centre amb El Alto per 3Bo (0,4€) en 7minuts; una
relació qualitat/preu extraordinària si considerem que les combis cobren 2Bo i
tranquil·lament poden trigar 45min en fer el mateix recorregut. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZqPfLmHWnjrFneUCGcAIkfQK86AVLNik_4AYvRma3Raq0dfMmpfloygAw_Xz69GRVg87M04bUwTnWCA_YO8yyVPMul41va6T2WnI5qAd-ew28cGGnaI41YA_eoH6jX3z-8KCox5ZHWCA/s1600/P1090569+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZqPfLmHWnjrFneUCGcAIkfQK86AVLNik_4AYvRma3Raq0dfMmpfloygAw_Xz69GRVg87M04bUwTnWCA_YO8yyVPMul41va6T2WnI5qAd-ew28cGGnaI41YA_eoH6jX3z-8KCox5ZHWCA/s1600/P1090569+(640x480).jpg" height="240" title="telefèric a El Alto" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Pendent ens queda trobar
una botiga on venguin els "<a href="http://www.bloganavazquez.com/2010/02/07/el-sombrero-bombin-borsalinoy-las-mujeres-de-bolivia/" target="_blank">Borsalina</a>”, els barrets que llueixen les “Cholitas”,
les dones aymara, o alguna de les 10 faldilles de duen a sobre per protegir-se
del fred i eixamplar els seus malucs com a símbol de fortalesa i fertilitat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Al final del
viatge tornarem a passar i seguirem voltant a molts metres d’alçada amb l’ajuda
del mate de coca i el ritme pausat. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNrwhBEyLTmCMUDAj_GC9ZA9HvTwYeuhAJSw1ro3LMMO_pBGZKsXUDrRQPTrcjU1B6sFND6bRSoAwK-MqJehxYR-CJ9ClZlsKpw9IgkAtc3oi2OlOSW9ynvv_sJjeflSZiTxCHpW3jYLw/s1600/P1090717+(640x480).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNrwhBEyLTmCMUDAj_GC9ZA9HvTwYeuhAJSw1ro3LMMO_pBGZKsXUDrRQPTrcjU1B6sFND6bRSoAwK-MqJehxYR-CJ9ClZlsKpw9IgkAtc3oi2OlOSW9ynvv_sJjeflSZiTxCHpW3jYLw/s1600/P1090717+(640x480).jpg" height="240" title="Dona aymara-cholita " width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Dades d’interès: <o:p></o:p></b></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Allotjament:
<a href="http://www.residenciallatino.com/" target="_blank">Residencial Latino</a>, a prop de la plaça Murillo. <o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Un lloc per
menjar, fer un café i passar una bona tarde:<a href="http://www.hostalnaira.com/" target="_blank"> Cafè Banais de l’hostel Naira</a>. <o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Preu del
transport: combis 2Bo, taxi fins l’aeroport 60Bo, bus a Copacabana 35Bo.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Preu d'un "almuerzo" 20Bo, 6Bo "salteña" (empanada típica) </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Bolivia és el paradís de les patates, tenen més de 30 tipus, cal provar-les! Al cafè Banais es pot tastar un combinat de papes, boníssim! </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-21720452029841665282014-07-25T00:56:00.002+02:002014-07-26T02:09:04.302+02:00Santiago i Valparaíso<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">Quan comences un nou viatge, costa activar
el xip que et recordi que el bloc no s’escriu sol i costa arrencar, però posem
fil a l’agulla! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWyDbsuHK8DJM-W1MkatdRXzblFqluC8ndVA5IFHUZIq_fYzdfA_P4MEJjiP12wv7MNQG53j-fJ0QY50FCGIm9VQlmJJy2770OOlPcqoix4eQMbov4L1P7dSI6uuevAiRRmiI3xNgl2GU/s1600/P1090393.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWyDbsuHK8DJM-W1MkatdRXzblFqluC8ndVA5IFHUZIq_fYzdfA_P4MEJjiP12wv7MNQG53j-fJ0QY50FCGIm9VQlmJJy2770OOlPcqoix4eQMbov4L1P7dSI6uuevAiRRmiI3xNgl2GU/s1600/P1090393.JPG" height="320" width="240" /></a><span lang="CA">Passats uns dies a Santiago, acabem de
comprovar la particularitat d’aquesta ciutat com a capital llatinoamericana. Línies
de metro per tot arreu, vida cultural molt activa, arquitectura en alçada i
barris en plena expansió emmirallats en altres ciutats occidentals amb barris
com el Born, Gràcia, Palermo a Buenos Aires i tot el seguit de barris que
creixen a base de cafès bonics, botigues de disseny i restaurants amb
terrasses. Amb aquest escenari, és fàcil d’imaginar que els diners volen sense
saber com i per això esperem amb candeletes travessar la frontera i aterrar a
Bolívia. Abans però, visita obligada a Valparaíso, una de les perles de Xile,
patrimoni de la Humanitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
Arribem a Valparaíso a tan sols una hora i
escaig de Santiago, i de seguida comprovem que és una ciutat construïda
guanyant terreny als cerros com li diuen aquí. Té un parell de carrers plans i
la resta tot és a les muntanyes, una mena de San Francisco a lo latino. Carrers
inclinats a més no poder fins al punt que només es pot accedir a través
d’escales i d’un dels tresors de la ciutat, els ascensors! Una dotzena
d’ascensors repartits per la ciutat, t’arriben als punts més alts i connecten
carrers. L’alternativa a l’ascensor és un entramat d’escales impossibles que
fan que perdre’s pels carrerons, sigui la màgia d’aquesta ciutat. Les
construccions són cases baixetes amb les façanes de xapa pintades de colors,
semblants a les cases del barri de Caminito, a Buenos Aires.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDau9LgtPECQEUIJVMCZBwc4l24AKXte4htVmLtRgzve-tzlf7m0KHtL-RyDfZNRzRb8ToOFkycntBwLNJvTV1t-zwGSMJwPwVMaakTvBlr5Ykz_0P24khdUqXfAg391x93CrqvPQ6Y88/s1600/P1090440bloc.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDau9LgtPECQEUIJVMCZBwc4l24AKXte4htVmLtRgzve-tzlf7m0KHtL-RyDfZNRzRb8ToOFkycntBwLNJvTV1t-zwGSMJwPwVMaakTvBlr5Ykz_0P24khdUqXfAg391x93CrqvPQ6Y88/s1600/P1090440bloc.JPG" height="240" width="320" /></a>És una ciutat que compleix amb un fenomen
que sovint passa a molts països: sempre hi ha una ciutat que et fa sentir més
còmode que la capital. Valparaíso és bressol de l’art urbà xilé, on es respira
cultura a dojo com per exemple a l'antiga pressó convertida en un centre cultural que és un oasi d'espai ampli entre els carrerons estrets de la ciutat.Vagis per on vagis, tota paret gran és un lloc idoni per fer un grafiti i són
d’una qualitat espectacular. Els hostels acostumen a ser casetes rehabilitades
amb molt gust i la ciutat respira vida per allà on vas. El nostre hostel,
<a href="http://lacasavolantehostal.com/" target="_blank">Hostal Casa Volante</a>, una perla dins la ciutat portada per un grup d’amics joves
que van fer d’una antiga casa, un lloc càlid i acollidor on et sents com a
casa, això els ha fet guanyar la primera posició dins els hostels de
Valparaíso, i és recomanable a cegues!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisDap-tbpLni7sX4xf1lEo10ZuPT8LJeZOfmFHMUM72T16A6W6QRAO9or1z9Ny7NmUX1u3MPsMkrGr0-pFBFOMJ77PxI0pnLFwua2doQtg-qG1cAfarX8kl6ox8VNmN1hbzkqt74MkggY/s1600/P1090500+%2528640x480%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisDap-tbpLni7sX4xf1lEo10ZuPT8LJeZOfmFHMUM72T16A6W6QRAO9or1z9Ny7NmUX1u3MPsMkrGr0-pFBFOMJ77PxI0pnLFwua2doQtg-qG1cAfarX8kl6ox8VNmN1hbzkqt74MkggY/s1600/P1090500+%2528640x480%2529.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Anar a veure el port, perdre’s pels
carrers i escales dels cerros, provar la cervesa artesana de la ciutat a la <a href="http://cerveceraaltimira.cl/" target="_blank">Cerveseria Altamira</a>, escoltar música en directe als bars i menjar peix fresc,
fa passar els dies a Valparaíso sense cap pressa i amb ganes de quedar-se més
dies.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">Posem rumb de tornada a Santiago, on
l’avió ens portarà cap a La Paz, a Bolívia. Els contrastos amb aquesta vida
xilena occidentalitzada seran grans, però ja tenim ganes de voltar pel país que
sempre hem deixat de visitar per poder-ho fer amb calma i no a corre cuita les
altres vegades que hem estat a les diferents fronteres amb el país.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<br /></div>
</div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-50741811698501559942014-07-14T17:22:00.000+02:002014-07-17T16:49:50.053+02:00Santiago de ChileAterrem a Santiago de Chile i tornem a donar vida al nostre bloc, un racó ple d'experiències! Esperem que seguiu gaudint d'ell! Aquest cop amb imatge renovada!<br>Primera parada, Hostel Nomades, al barri Bellavista una de les zones de festa a prop de La Chascona, una de les cases del poeta Pablo Neruda. <div><br></div><div><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv0HwXAve-4SVggrzmRqpepZ81rGgWvWrfSBUwsZpqJlwPgow5YpgBSHDR4xP7s6vn2IDd3iEf-GWtCEOOCjblrTqYN7amDMiHp3bRhdaFXu00O8QpkiPWdxqP7nINlRI4Bgrc3MySl34/s640/blogger-image--774315986.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv0HwXAve-4SVggrzmRqpepZ81rGgWvWrfSBUwsZpqJlwPgow5YpgBSHDR4xP7s6vn2IDd3iEf-GWtCEOOCjblrTqYN7amDMiHp3bRhdaFXu00O8QpkiPWdxqP7nINlRI4Bgrc3MySl34/s640/blogger-image--774315986.jpg"></a></div><br>
Santiago està ple de racons amb bars amb molt encant, el barri Lastarria està ple d'aquests, això si, cal dur la butxaca plena per poder gaudir d'un cafè o qualsevol plat de cuina elaborada. Aquí no hi ha els típics "combo de italiana o completa" ( frankfurt gran amb guacamole, verduretes i patates). Però i trobem el GAM, el centre cultural per excel·lència on cada dia hi ha activitats per a tots els públics. </div><div><br></div><div><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTLBT7rV9aa8cX3vMAPt3p9zzzzbr4KBuhie8198Ep8syL5n0aQq81NPuzCeYqRSsI-5axZk9x4F81ZKZq9l9T8NHxzsODQujxjRYE-cWQxHMTKz700A6qQ9fs_ASZcMNDLJXUMUrHpUI/s640/blogger-image--1737424513.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTLBT7rV9aa8cX3vMAPt3p9zzzzbr4KBuhie8198Ep8syL5n0aQq81NPuzCeYqRSsI-5axZk9x4F81ZKZq9l9T8NHxzsODQujxjRYE-cWQxHMTKz700A6qQ9fs_ASZcMNDLJXUMUrHpUI/s640/blogger-image--1737424513.jpg"></a></div></div><div><br></div><div>Els darrers 5 anys l'arquitectura "d'alçada" s'ha afanyat a conquerir la ciutat, encara no hem visitat el barri del "vidre" però els gratacels s'intueixen des del mirador de Santa Lucia. Aquesta part i el barri Providencia la deixem per la següent parada que farem en breu a la capital. <br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br></div>.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-82087637392245960802013-08-25T05:03:00.002+02:002013-08-25T19:35:53.150+02:00Iquitos, Belén i la illa dels micos<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7O-Xg41KW81_-W3v3fZZKzg7PbBPUkFJhvTq8bor3E2lWj0HQw6gs2EA4aDLFQzOcMqfnJSvqCSbDXStib9NCEUBUlrW9evplZ7yLR0t1QFXJENXl097cTAwTNFoDouHqrErEsk5pSyA/s1600/P1080179.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7O-Xg41KW81_-W3v3fZZKzg7PbBPUkFJhvTq8bor3E2lWj0HQw6gs2EA4aDLFQzOcMqfnJSvqCSbDXStib9NCEUBUlrW9evplZ7yLR0t1QFXJENXl097cTAwTNFoDouHqrErEsk5pSyA/s1600/P1080179.JPG" width="320" /></a>Deu dies a Iquitos semblen una eternitat quan arribes i veus el panorama de la ciutat: caos, soroll, contaminació, calor i més caos; però per sort, som de bon conformar i li trobem el què a tot arreu, i així va ser. Tant és així, que fins i tot, ens van faltar bastants dies per poder visitar les comunitats de la Selva i les reserves naturals que riu amunt i avall, a uns quants dies de camí, s'emplacen. Si algú ve únicament a fer turisme, quedar-se a Iquitos més de dues nits, té poc sentit, cal contactar amb algun l'alberg que duu la gent d'alguna comunitat o algun operador turístic i marxar a conèixer el Pacaya Samiria, una de les reserves protegides, pel que expliquen, espectacular. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIvqd64KUmHIjOrVvA7gWLCE_dV3UB8u7vFokbK-J2CBdY6Ie91c671hh5ZxCyQFMEoE3SAXub1G2Oxlt-sstePM5zXQnQMzGUCujLqrAP3EVHMFBR-96CvsPs_LAguUU-mm9oZopra38/s1600/P1080200.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIvqd64KUmHIjOrVvA7gWLCE_dV3UB8u7vFokbK-J2CBdY6Ie91c671hh5ZxCyQFMEoE3SAXub1G2Oxlt-sstePM5zXQnQMzGUCujLqrAP3EVHMFBR-96CvsPs_LAguUU-mm9oZopra38/s1600/P1080200.JPG" width="320" /></a>La ciutat d'Iquitos és una ciutat que viu immersa en la decadència que arrossega des de la caiguda de la febre del cautxú. A finals del s.XIX aquesta ciutat poc devia semblar-se amb el que és ara. Llavors era el major port de l'Amazonia peruana i tota la Selva amazònica, era el paradís del làtex, el líquid que s'extreu dels arbres de la fortuna per a la fabricació de gomes i pneumàtics. Iquitos va créixer i les diferències es van aguditzar entre els cautxeros i la resta d'habitants. Construccions al més pur estil de l'època omplen el "malecón" que dóna al riu, i es van fer portar rajoles de tota Europa per embellir les seves façanes, fins i tot a Eiffel li van encarregar una construcció aquí; i tot hi ser trista, més deslluïda sobreviu, en una cantonada de la "plaza de Armas".</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvy9LqjTavFdyfHmKj3wdz8gokCJFb-X3t0hQ_A0s4yT6PfP2rlyJ8iKRq8XMgGT4Tg1qMUq7d6_zDbBVFmm3BwM5i2pypCDeRFj131qpbZiX7uOwXOWpegk1OvDWPCsIJcqU2KzchlJE/s1600/P1080335.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvy9LqjTavFdyfHmKj3wdz8gokCJFb-X3t0hQ_A0s4yT6PfP2rlyJ8iKRq8XMgGT4Tg1qMUq7d6_zDbBVFmm3BwM5i2pypCDeRFj131qpbZiX7uOwXOWpegk1OvDWPCsIJcqU2KzchlJE/s1600/P1080335.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE34z5uFQpXcxV7uLTz4zCGy34YP45rzho-WYUhiVDa5_9E5nav_VqrGx7b2xRqoS2YETNSoo7EUtjCdypXGRlWgn1qyyFnCgNQAomyYu7x7gcAA1r8HDa5jnZC0g22lRpx1wP4vLStek/s1600/P1080287.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE34z5uFQpXcxV7uLTz4zCGy34YP45rzho-WYUhiVDa5_9E5nav_VqrGx7b2xRqoS2YETNSoo7EUtjCdypXGRlWgn1qyyFnCgNQAomyYu7x7gcAA1r8HDa5jnZC0g22lRpx1wP4vLStek/s1600/P1080287.JPG" width="320" /></a>Iquitos està banyada pel riu Nanay, on es troba l'assentament humà flotant en temporada de pluges, Belén. Les males llengües l'anomenem la Venècia del pobres, però si un passeja per allí i observa amb deteniment les condicions en les que viuen, cap Venècia per més aigua que hi hagi et ve al cap, sinó més aviat el Rosa d'Amèrica, l'assentament on està el projecte "Tiéndeme la mano" sobre l'abocador. Els carrers de Belén que toquen a la ciutat són un gran mercat on es pot comprar de tot i més, i la resta del barri són les vivendes que es barregen entre la brossa que van generant. Ara és època seca i algunes construccions tenen tota la planta baixa lliure per quan puja el nivell de l'aigua. Altres no, per tant s'inunden i només resta hàbil el primer pis, l'aigua puja entre dos i tres metres ben bons. També hi ha cases als peus del riu, dissenyades per flotar quan pugi el nivell del riu, una arquitectura molt interessant si complís uns mínims d'habitabilitat saludable bàsica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHHprqNx2WxCMQYICLqHn3y-qPmbxvaS_n0-S-Ml7QrsKHmiUs_6gBxxMpKS8OPBsFaTl0DNML9E8vNXkFmX7Pw5d6JZT7kEuXk5cmlVJ0berCzAsJAUWQ8kDDKBFsb1BczomO8QO1RsA/s1600/P1080096.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHHprqNx2WxCMQYICLqHn3y-qPmbxvaS_n0-S-Ml7QrsKHmiUs_6gBxxMpKS8OPBsFaTl0DNML9E8vNXkFmX7Pw5d6JZT7kEuXk5cmlVJ0berCzAsJAUWQ8kDDKBFsb1BczomO8QO1RsA/s1600/P1080096.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhacrKk1CVGJnVHnMnV086dPNpKQloXTL6TAIfFnOxFu0XjeqNqGqeJf3TU6Fkg5ufJwgeMUfw2W-NTFIyZ9IZdJvcocmO52A0TQOnGjjou05QWf4_CMmkZIC_D7_hKufnztgLoxjtYqV8/s1600/P1080429.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhacrKk1CVGJnVHnMnV086dPNpKQloXTL6TAIfFnOxFu0XjeqNqGqeJf3TU6Fkg5ufJwgeMUfw2W-NTFIyZ9IZdJvcocmO52A0TQOnGjjou05QWf4_CMmkZIC_D7_hKufnztgLoxjtYqV8/s1600/P1080429.JPG" width="320" /></a><span style="text-align: justify;">A prop d'Iquitos es troba la reserva dels micos, un projecte interessant que s'emplaça riu amunt, a tant sols una hora i mitja de camí, molt a prop per tractar-se del riu Amazones. Per arribar a la </span><a href="http://monkeyislandperu.com/" style="text-align: justify;" target="_blank">"Isla de los monos"</a><span style="text-align: justify;"> cal contactar amb els responsables del projecte abans d'anar, per a que et vinguin a buscar a Mazan, on et deixa el "bote" col·lectivo, el que ve a ser els autobusos del Amazones. Agafar un col·lectivo per l'Amazones és un esport de risc, però compensa per després poder pujar a la barqueta que et porta a la illa i a ritme lent i tranquil t'acosta tot creuant l'Amazones. En baixar a l'illa els micos són els protagonistes, s'apropen, juguen, viuen en llibertat en el seu hàbitat natural, però en un lloc on els venedors d'animalets, no els raptaran per enviar-los a cap circ, i mica en mica han aconseguit que es vagin reproduint i augmenti el número d'espècies molt reduïdes per poder repoblar més zones. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIvfKf2jm_MAWbojHux4kUaWiU5u0f3f2dtODrLamF-eT3YUkEwIeaDJXhBDZLXYcnw_YhQdGzSRWEUo7KdEtCvH6fj8Ub9xjQhX1qco_5wJ2vlnxtuzLo21zD7ExdfuayC8eU0ko8_t8/s1600/P1070966.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIvfKf2jm_MAWbojHux4kUaWiU5u0f3f2dtODrLamF-eT3YUkEwIeaDJXhBDZLXYcnw_YhQdGzSRWEUo7KdEtCvH6fj8Ub9xjQhX1qco_5wJ2vlnxtuzLo21zD7ExdfuayC8eU0ko8_t8/s1600/P1070966.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
La gastronomia de la zona està protagonitzada pels peixos de riu: "el paiche, la gamitana, la doncella,..." els cucs i els caimans; algunes d'aquestes espècies tot i estar en extinció es troben als mercats i cartes dels restaurants sense major problema, és Iquitos ens repetim, una ciutat portuaria en mig de la Selva amazònica on només es pot arribar des de Lima en avió, o cal arribar en bus fins a Pucallpa (20h de trajecte) i després allí fer tot un dia de viatge pel riu. Cal pensar-s'ho molt si no es pot agafar un avió per sortir de la ciutat, tot hi que aquí el temps, sembla que no passi, els dies són llargs, deu ser que la calor de la Selva té quelcom que frena les agulles del rellotge.</div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-69333436709709981722013-08-19T00:13:00.001+02:002013-08-19T00:13:31.860+02:00Iquitos i el "Rosa de América"<div style="text-align: justify;">
L'arribada a Iquitos ha anat acompanyada del conseqüent xoc de calor tropical només baixar de l'avió. L'altre impacte ha vingut de mans del curiós mitjà de transport a la ciutat, els motocars. Però deixarem els detalls per un altre post sobre aquesta ciutat i els seus voltants, banyats pel riu Amazones.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPu69R4KNCOpFXLsp5qWHduMEJtWzkyVN5YsJeEu8nlp065WXWNFN4v5VA766rB8phHHJFHMdWeJpvUibMmAIXJKLVO7ZEuHPrt3-lwDHV3SyGG4Dx7NF4UCTCAHsHKRwOBLXw_um-Hgc/s1600/P1070881.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPu69R4KNCOpFXLsp5qWHduMEJtWzkyVN5YsJeEu8nlp065WXWNFN4v5VA766rB8phHHJFHMdWeJpvUibMmAIXJKLVO7ZEuHPrt3-lwDHV3SyGG4Dx7NF4UCTCAHsHKRwOBLXw_um-Hgc/s1600/P1070881.JPG" height="320" title="motocars a Iquitos" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vinguda a Iquitos, a part de satisfer la curiositat de visitar la Selva, ha estat també per treballar en dos dels projectes que PROIDE recolza al Perú: el projecte "Tiéndeme la Mano" i el FORMABIAP, centre de formació de mestres en educació bilingüe, en les diferents llengües de l'Amazones.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrTQ7h-_VPVhr9YAYy5HOoJuHci-bFpF9V7j575Ev_SFQKLN4lFECmm9RFG5czv7sFG4cgXzPEofTcMlyUJcdjjll-mpusaWU0zY5_yrTSle4xJN6tI0zcMsBtbp8QcUmMm1NCrHfXAH4/s1600/P1070963.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrTQ7h-_VPVhr9YAYy5HOoJuHci-bFpF9V7j575Ev_SFQKLN4lFECmm9RFG5czv7sFG4cgXzPEofTcMlyUJcdjjll-mpusaWU0zY5_yrTSle4xJN6tI0zcMsBtbp8QcUmMm1NCrHfXAH4/s1600/P1070963.JPG" height="240" title="assentament humà Rosa de América" width="320" /></a>Els primers dies a Iquitos, ens trobem amb els voluntaris que estan fent l'Estiu Solidari al projecte "Tiéndeme la Mano". Un dinar d'acollida a lo "iquiteño" a la casa dels germans de La Salle, i el segon dia visita al projecte amb els voluntaris i el germà Marco, responsable del projecte..</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El projecte "Tiéndeme la mano" està situat a l'Assentament Humà "Rosa de América". Un assentament humà és una invasió de terreny, on famílies sense recursos, s'instal·len construint un habitacle, de forma improvisada i amb allò que poden o trobem: fustes, lones, xapes, plàstics o el que sigui per aixoplugar-se. El "Rosa de América" en concret, està situat al damunt de l'antic abocador de la ciutat. Amb aquests ingredients, us podeu fer a la idea de l'entorn. Nosaltres, per moltes fotos que haguéssim vist abans, no ens podíem imaginar el que allà vam veure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7gqzwrRPGoSO08Eknkt1nllgp8ODphlBl5MDs6C6792v929cjgsSfQW3FJ1CjGU4mfX2UYOEvZ8EwY_kT1BYd_v5OwmejpAtIAGRA4O8N7M9OP4wO_RTAWB9QTO1By6qICHRe-TP7cLw/s1600/P1070958.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7gqzwrRPGoSO08Eknkt1nllgp8ODphlBl5MDs6C6792v929cjgsSfQW3FJ1CjGU4mfX2UYOEvZ8EwY_kT1BYd_v5OwmejpAtIAGRA4O8N7M9OP4wO_RTAWB9QTO1By6qICHRe-TP7cLw/s1600/P1070958.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG2YMTcdizRYn3wKFrEli8qkPoxCrpEDojR__oI85v-4TXL0hlQEnHRFVIGbkIE0pHr4J92pIslcmgpn1v0-0JaySCLrxX8gw2EGbs1Rsi0O-T6wiTM4MW3SHgLpo4hmzqLjQDn1iXDoI/s1600/P1070898.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG2YMTcdizRYn3wKFrEli8qkPoxCrpEDojR__oI85v-4TXL0hlQEnHRFVIGbkIE0pHr4J92pIslcmgpn1v0-0JaySCLrxX8gw2EGbs1Rsi0O-T6wiTM4MW3SHgLpo4hmzqLjQDn1iXDoI/s1600/P1070898.JPG" height="320" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Dins aquest context, al final del carrer principal, s'alça una construcció de fusta, és el centre obert "Tiéndeme la mano". Aquest espai serveix de punt de trobada pels nens i nenes de l'assentament, durant un parell d'hores al dia. Aquí s'intenta fer reforç escolar però, simplement els nens i nenes vénen buscant un espai on passar el temps, fent el que sigui, però en un lloc diferent al carrer. Els carrers de sorra plens de restes de l'abocador i amb una olor massa peculiar, són casa seva, i la majoria no trepitgen gens l'escola. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els qui fan possible aquest petit miracle del "Tiéndeme la Mano", són un grup de joves voluntaris estudiants de magisteri de l'Institut Pedagògic d'Iquitos, acompanyats d'en Marco Pumayali, un germà de La Salle "rebelde sin causa", que fa de la justícia social i el respecte pels pobles indígenes la seva bandera. Hem dit que el "Tiéndeme la Mano" és un miracle i estem convençuts. Estant allà en actitud de treball, és fàcil veure els defectes, els punts a millorar i les dificultats econòmiques del projecte, però amb una mica de distància, t'adones que el "Tiéndeme la Mano" és una mena d'àngel de la guarda pels nens i nenes de l'assentament. Intentar que hagi un ordre dins del caos, cantar, somriure, ser els protagonistes de les educadores "señirita, señirita"-com diuen ells- pintar, començar a llegir i escriure (tot i tenir ja 10 anys), fer estimulació primerenca als més petits, netejar en grup els espais, compartir, i si cal berenar...són part de les "rutines" del centre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi54rFysMDUnW51vMGaWiGBqD9Y6-kUl1WZUHyO1UzqYOctiYatShj-ftOXWFP8j8WPSm2iOzHgHNFLymvSSN-vBdLWEdmsRc3223Y851IYXMW5GZ9IeYQuYt8lOHMhso7llfDryfm69ug/s1600/P1080035.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi54rFysMDUnW51vMGaWiGBqD9Y6-kUl1WZUHyO1UzqYOctiYatShj-ftOXWFP8j8WPSm2iOzHgHNFLymvSSN-vBdLWEdmsRc3223Y851IYXMW5GZ9IeYQuYt8lOHMhso7llfDryfm69ug/s1600/P1080035.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
En aquests dies de treball, hem acordat reprendre l'empoderament de les famílies per tal que es facin més seu el projecte, acompanyin als seus fills i entre tots intentar transformar realitats. El sobreviure apàtic dels adults, sense cap idea ni projecte de futur i amb els somriures ja massa esborrats, és el dia a dia dels grans de l'assentament. Esperem que el miracle del "Tiéndeme la mano" creixi fora de les parets del centre i ofereixi un bri d'esperança. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxULpvqbJeuPmhyIFonZ7KfR3BmmkOuBn4LaBYp75vv7kvE20F9MrIBIzms1sQlOhL5yQh1UB3_hhQ242oF23caOY_y26Kp0oWh6CRZt_4ZDV4orEMJj0un1YB-y5QDdocqa9_nAaTEuA/s1600/P1070942.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxULpvqbJeuPmhyIFonZ7KfR3BmmkOuBn4LaBYp75vv7kvE20F9MrIBIzms1sQlOhL5yQh1UB3_hhQ242oF23caOY_y26Kp0oWh6CRZt_4ZDV4orEMJj0un1YB-y5QDdocqa9_nAaTEuA/s1600/P1070942.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-51246617869243049872013-08-08T17:59:00.003+02:002013-08-08T17:59:53.780+02:00Arequipa<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGxG4OH5-xZ8LGYLigF3KKXyYpLiuiMQg4yh_sGDEPEZ3lQvQ1DQpQS0-xYMqmnwYkhsbcticfulvdP1MVHh9WGZGEMg301KPIXrotTS4wJ9edgW_vHRV5h5c0YINF5IvhbQ0YQQZeKcU/s1600/P1070422.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGxG4OH5-xZ8LGYLigF3KKXyYpLiuiMQg4yh_sGDEPEZ3lQvQ1DQpQS0-xYMqmnwYkhsbcticfulvdP1MVHh9WGZGEMg301KPIXrotTS4wJ9edgW_vHRV5h5c0YINF5IvhbQ0YQQZeKcU/s320/P1070422.JPG" title="Lagunillas-Perú" width="320" /></a>Sortim de Puno ben aviat, amb l’esperança que aquesta companyia de bus sigui de la qualitat que hem pagat i oh! sorpresa, el bus segueix parant en llocs inhòspits a recollir passatgers i deixar-ne. S’arriba a omplir fins i tot l’escala que puja al segon pis de l’autocar, tot és informal, com si es tractés d’un bus de línia d’un poble, i no un bus directe entre dues capitals del país. Els conductors i l’hostessa (que encara no sabem quina funció té), s’hauran guanyat un sobresou, acosta d’encabir a tot el qui s’acostava al bus. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiycBIDXlWjpYqUIT2_rBTev8KDnpzXpEbicfTIjvptL8yAOnMRwbqFDY6NRFveHc0C7HdSAaO0IurOMnvXO_ZWfYONN2NftzCsHwakZhb6imQTkNri8Ogfm1KftwornY8tBG5VniySjw/s1600/P1070489.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiycBIDXlWjpYqUIT2_rBTev8KDnpzXpEbicfTIjvptL8yAOnMRwbqFDY6NRFveHc0C7HdSAaO0IurOMnvXO_ZWfYONN2NftzCsHwakZhb6imQTkNri8Ogfm1KftwornY8tBG5VniySjw/s320/P1070489.JPG" title="volcà Misti-Arequipa-Perú" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els seient llit, tot i que un xic atrotinats són còmodes, i ens apalanquem amb la nostra música a mirar el paisatge. Més de sis hores de bus seran aquest cop, amb un paisatge que ens deixa bocabadats. Comencem ha agafar alçada, passem dels 3800m de Puno, als 4600m després del llac Lagunillas. Pel camí ens sorprenen flamencs, vicunyes, llames i aus enormes que ens sobrevolen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En arribar a Arequipa ens embotim, amb les motxilles, en un minitaxi i cap al hostel. Serà el primer hostel que trepitgem al país i ja en tenim ganes. Una casona colonial destartalada però amb molt encant ens espera, el “Colonial house inn”. Sostres alts, un pati i el millor se’ns dubte: esmorzar, amb un bon cafè i un “jugo” acabat de fer, al terrat del hostel amb el Chachani i el Misti com a teló de fons de la ciutat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwJwGkQ8Jaa2sY0m4oR2K23BObLQcDo01kSJTGGEGZGCaH4WGqA45xooYJACEUUBh_hsDQR7yLrDRBIMuYDZsG5FWncpPji0GmUetUynU8OzkLgStkepEwulea00zxKFhXskEhh6rGVFw/s1600/P1070447.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwJwGkQ8Jaa2sY0m4oR2K23BObLQcDo01kSJTGGEGZGCaH4WGqA45xooYJACEUUBh_hsDQR7yLrDRBIMuYDZsG5FWncpPji0GmUetUynU8OzkLgStkepEwulea00zxKFhXskEhh6rGVFw/s320/P1070447.JPG" title="catedral d'Arequipa-Perú" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perdre’s uns dies per Arequipa no és gens difícil, hi ha moltes activitats de trekking als volcans, rafting, sortides en bici, rutes pel canó del Colca per veure els còndors i com no, gaudir de l’ambient del centre de la ciutat i els seus racons d’arquitectura colonial construïts amb pedra volcànica. El “sillar blanco” molt utilitzat sobretot al centre de la ciutat, ha donat peu al sobrenom d'Arequipa: la "Ciutad Blanca".<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibetVMWMBT66p-b5g0nnWceYVOpcm5CmfdF_AsiXAG6tNOrLj0VY5lpizM98RMXnmYOXRZHwmqqoAAwmFKgzMphlsvTHHXzZ5qYJTE-RhlKtFjNoyNJ-xvIB_PWcbp2hTpMytIW0_3IM4/s1600/P1070505.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibetVMWMBT66p-b5g0nnWceYVOpcm5CmfdF_AsiXAG6tNOrLj0VY5lpizM98RMXnmYOXRZHwmqqoAAwmFKgzMphlsvTHHXzZ5qYJTE-RhlKtFjNoyNJ-xvIB_PWcbp2hTpMytIW0_3IM4/s320/P1070505.JPG" title="Sant Francesc-Arequipa-Perú" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cansats del darrer tram del viatge de moltes corbes i desnivell, vam optar per deixar-nos seduir per la ciutat i sense adonar-nos, ens van passar els quatre dies volant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ0uBMykj8daHY9hX03R3DgHN4c86R9j22rEdS044IBGv7xPXiOlIpJYF49DxnPneWGjrz6esgMgB9HA9zMy6YVKA9rbssTKgYX6MuxGjqPl0lmSJXEN1Mj8XDAlwVksZDeLlOTf0m0OE/s1600/P1070685.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ0uBMykj8daHY9hX03R3DgHN4c86R9j22rEdS044IBGv7xPXiOlIpJYF49DxnPneWGjrz6esgMgB9HA9zMy6YVKA9rbssTKgYX6MuxGjqPl0lmSJXEN1Mj8XDAlwVksZDeLlOTf0m0OE/s320/P1070685.JPG" title="convent de Santa Catalina-Arequipa-Perú" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
L’arquitectura de la ciutat depara uns patis espectaculars que cal anar descobrint i més racons que un no es pot perdre: els retaules i portalades dels temples construïts amb “sillar” blanc; els claustres de la Companyia; la il·luminació de la catedral; la combinació de maó i “sillar” de Sant Francesc; però sobretot cal deixar-se enlluernar per la rehabilitació del convent de Santa Catalina. Un espai on tranquil·lament un es pot perdre més de 3 hores pel laberíntic recinte, ple de detalls per descobrir i intuir com vivien les monges de clausura dins d’aquesta ciutadella colonial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_DLTiC4vob2BNx5siVJ3K47HlD3x2v0tpNztjYmRGLHfBwMdGBgj3aKQEh-GTQE1Slc5gHi74sufCyoEitfSzoGr5y1a-OAhsR-TJZlIBPVCUM3ZNy-OwZviww3QFOnkhyphenhyphenNoOhq9xTuU/s1600/P1070700.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_DLTiC4vob2BNx5siVJ3K47HlD3x2v0tpNztjYmRGLHfBwMdGBgj3aKQEh-GTQE1Slc5gHi74sufCyoEitfSzoGr5y1a-OAhsR-TJZlIBPVCUM3ZNy-OwZviww3QFOnkhyphenhyphenNoOhq9xTuU/s320/P1070700.JPG" title="convent de Santa Catalina-Arequipa-Perú" width="240" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No és cap novetat que la cuina de Perú està de moda, i més enllà de cuiners experimentals con en Gastón Acurio que l’han situat en el mapa, hi ha menjadorets i restaurants que cuinen uns plats elaboradíssims que enamoren als de bon paladar. Calia així endinsar-se una mica més en la cuina del país i ens vam decidir a visitar el restaurant d’en Gastón a Arequipa, el Chicha, i a aprendre a cuinar! Totes dues van ser unes molt bones experiències pel paladar. I per si algú s’anima, invertir un matí en el taller de cuina és una experiència sorprenentment gratificat i molt didàctica. </div>
<br />
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZgBV6or8h_yS4r2gAixWejvABttUy0P7QD41qQK0tHtx1NbfaeFMHlJFIH2MIJbykMXWwjj_Bmd250fENTV1U5Xzm32HSkLZ0p_ug7eUe2nXInHfxRLT4m7W2-Dyv0-0A1D4ryTYMCTs/s1600/P1070814.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZgBV6or8h_yS4r2gAixWejvABttUy0P7QD41qQK0tHtx1NbfaeFMHlJFIH2MIJbykMXWwjj_Bmd250fENTV1U5Xzm32HSkLZ0p_ug7eUe2nXInHfxRLT4m7W2-Dyv0-0A1D4ryTYMCTs/s320/P1070814.JPG" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div>
<div class="" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZgBV6or8h_yS4r2gAixWejvABttUy0P7QD41qQK0tHtx1NbfaeFMHlJFIH2MIJbykMXWwjj_Bmd250fENTV1U5Xzm32HSkLZ0p_ug7eUe2nXInHfxRLT4m7W2-Dyv0-0A1D4ryTYMCTs/s1600/P1070814.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Al nostre menú andino ben arequipeño no li va faltar el seu “rocoto relleno” (pebrot picant) amb pastís de patata i una amanida, que res te a veure a les mediterrànies, un bon suc de “chicha morá” (blat de moro negre) i un “queso helado” (gelat com de llet merengada) L’activitat incloïa el dinar, per assaborir els plats, i així vam dinar plegats amb l’equip de cuiners a la Casa Àvila; un hostel amb un pati espectacular on també donen classes d’espanyol per a estrangers.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKG7GlcGYUZ92c3LfstePswsTUoIW83UFHez81fDfNwcPHbBWb4r7W2dxCRkx-q_Er0QEClynB3b9M1JThpEIUl2-27DR5f9P-A5oyt2z3GRQP_9Pm0bcG_-T3wXVtfiJwR3jk89fynOY/s1600/P1070493.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKG7GlcGYUZ92c3LfstePswsTUoIW83UFHez81fDfNwcPHbBWb4r7W2dxCRkx-q_Er0QEClynB3b9M1JThpEIUl2-27DR5f9P-A5oyt2z3GRQP_9Pm0bcG_-T3wXVtfiJwR3jk89fynOY/s320/P1070493.JPG" title="reposteria al Lucciano-Arequipa-Perú" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quatre dies magnífics amb els seus moment per tot, fins i tot per deixar-nos seduir pels pastissos del Lucciano al carrer Mercaderes; els pollastres a la brasa del Pio Pio o els “chicharrones” del Kapisaq, tres clàssics dels arequipenyos de carrer.</div>
</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJJEuzxdr31MLbc76Ctrb-Y_r3ItPT5ji2n109esboHNcLPTTzm5EifHObhXsKjzzLWlZlcMePlhhhzeCxYeJ_SR2_M47GRNsocZsFCe1S7NDjDDIqppKISd7fZIilf8bSPBWLnGdmXA/s1600/P1070828.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJJEuzxdr31MLbc76Ctrb-Y_r3ItPT5ji2n109esboHNcLPTTzm5EifHObhXsKjzzLWlZlcMePlhhhzeCxYeJ_SR2_M47GRNsocZsFCe1S7NDjDDIqppKISd7fZIilf8bSPBWLnGdmXA/s320/P1070828.JPG" title="Chicharrones (porc) del Kapisaq-Arequipa-Perú" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-79705422021188538642013-08-03T00:00:00.000+02:002013-08-03T00:00:50.146+02:00Puno i el Llac Titicaca<div style="text-align: justify;">
De tornada del Macu Picchu, ens toca passar pel gens agradable moment d'acomiadar-nos d'Urubamba. Han estat dues setmanes intenses amb tots els ingredients: feina, relax, converses i una gran acollida que fa més difícil marxar. Agraïm amb noms i cognoms al Javier, en José Luis, en Manuel i no ens oblidem de la gran Chavela i la Lupe que ens han donat exemple i ens han deixat petjada!</div>
<div style="text-align: justify;">
Recuperem aquelles sensacions d'altres viatges, al visitar les terminals de bus i pujar en un d'aquells bus-cama on et sents, com en una butaca del menjador de casa al seure. Ens esperen unes 6 hores de viatge, degut a les seguides aturades que, de manera piratilla, fa el bus per fer pujar gent a qualsevol cantonada i així omplir les places lliures. Ens havien dit que el trajecte era bonic i amb raó. Amb la via del tren al costat, la ruta passa per l'altiplà a unes alçades que fan trontollar el cap, i el paisatge desèrtic ens acompanya fins arribar a la part superior de Puno, des de on ja es veu l'impressionant Llac Titicaca, el llac navegable més alt del món!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDukElEciqvjorazEMOzkg21uVe0WkwiuI5XukF-1XzUp7lIPwmIFqvvy9TGb5dyPsPMwGTUUTZn8-xY564igwUkL_XmPBI1epg-vTGpsZG5ZOtLa9zRJUumu6gUrO0COCKptTJ4UmGVo/s1600/P1070282.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDukElEciqvjorazEMOzkg21uVe0WkwiuI5XukF-1XzUp7lIPwmIFqvvy9TGb5dyPsPMwGTUUTZn8-xY564igwUkL_XmPBI1epg-vTGpsZG5ZOtLa9zRJUumu6gUrO0COCKptTJ4UmGVo/s320/P1070282.JPG" width="320" /></a></div>
<span id="goog_795249416"></span><span id="goog_795249417"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una visita ràpida pel petit centre serveix per buscar l'agència idònia per fer l'obligada excursió al llac i visitar les illes dels Uros i l'illa Taquile al dia següent. Pel que fa a la ciutat: una plaça d'Armes tranquil·leta i un carrer peatonal inundat de restaurants, pizzeries amb wi-fi, cases de canvi i un mercat petitet. Potser sembla estrany, però destaquem dels restaurants, que tenen un forn de tova dins! A més de coure unes pizzes boníssimes, doten als espais d'un càlid ambient que ajuda a passar el fred nocturn d'una ciutat a 3.815 m.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dia següent comença aviat, a les 6:45 ens passen a recollir per l'hotelet, sense haver dormit massa gràcies a la festa del local de davant. Arribem al port i el vaixell ens portarà a un dels Uros del llac. Els Uros són unes illes flotants artificials, sí, sí, illes flotants. El sistema és més complex però el podem resumir en que al llac creixen una mena de joncs molt alts anomenats "Totora". Els "fabricants d'illes" tallen els joncs un cop són alts i tenen molta arrel. Els blocs de terra i arrels, de les totores tallades, els entrelliguen entre si amb cordes, i a sobre van apilonant la totora tallada. El resultat és una superfície estable però tova, semblant a una màrfega. Aquestes illes estan lligades a diferents punts del fons del llac amb cordes i pals, cosa que fa que no naveguin a la deriva. <a href="http://wiki.ead.pucv.cl/index.php/Las_Islas_Flotantes_de_los_Uros_en_el_Lago_Titicaca;_ciudad_de_aguas" target="_blank">Aquí </a>podeu trobar més informació del procés de construcció. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwfE7Yj6w6qEhTz1AIC1dL3vaCAmHxWTXn3E52Epl9lRBeiBKjdtabxwvPTJ2KD7o0NTYdxS7dW1J_z8_biqI0kLuv1Itbcehtk-kEp00wOfpdZ9wr2JW1ck2a0_HjWk-3rcrW-QZBpds/s1600/P1070365.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwfE7Yj6w6qEhTz1AIC1dL3vaCAmHxWTXn3E52Epl9lRBeiBKjdtabxwvPTJ2KD7o0NTYdxS7dW1J_z8_biqI0kLuv1Itbcehtk-kEp00wOfpdZ9wr2JW1ck2a0_HjWk-3rcrW-QZBpds/s320/P1070365.JPG" width="320" /></a></div>
Fem la visita de rigor a una de les illes i ens impressiona el modus vivendi. Els habitants d'aquestes illes viuen amb l'imprescindible. Els nens i nenes van a una escola d'una illa en una barqueta, i els adults amb prou feines trepitgen terra ferma un cop a la setmana per anar a vendre i comprar a Puno. Les cases són molt senzilles fetes de la mateixa totora, amb un únic espai on dormen tots els membres de la família. Avui en dia, sí que és cert que algunes d'aquestes illes són només una atracció turística i no tenen habitants, però d'altres sí que estan habitades amb aquesta dura forma de vida.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de dues hores de vaixell, arribem a Taquile, illa natural habitada per Quítxues, tot i que la majoria dels habitants del voltant del llac són Aimaras (indígenes majoritàriament Bolivians) ja que el llac, és meitat territori Peruà i meitat Bolivià.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ldLG-s4pfpGz7MSQ2Vf71cpEF_Iy6QZGm-4pyIUcqD7k_rN09ka__jInjYH-1zOmfceRElUlhXCJ35wCoTnHdxjNfTjRzgu67mNBfuJ8QR6RNIUIuierZYMAD_2ibdh_yPMLg5Du2KE/s1600/P1070364.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ldLG-s4pfpGz7MSQ2Vf71cpEF_Iy6QZGm-4pyIUcqD7k_rN09ka__jInjYH-1zOmfceRElUlhXCJ35wCoTnHdxjNfTjRzgu67mNBfuJ8QR6RNIUIuierZYMAD_2ibdh_yPMLg5Du2KE/s400/P1070364.JPG" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Taquile ens rep per sort, amb una fira de dansa i artesania tèxtil que es celebra durant 4 dies. Ens expliquen que Taquile és famosa pel seu tèxtil i sorprenentment, són els homes qui teixeixen més i no les dones.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiczL4efvsrnHTBy7UtkERz0vr7_fn2VXa3Pyrk5XMdjGjbleACpJr1yiqxqukz34b-uLJ8YHgaSzU52eokXpTYxz7pMrAUUXWBJE3sTS6p6vmA2O7OOTzo44pa_rGz94kHYj2gDknsM0w/s1600/P1070381.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiczL4efvsrnHTBy7UtkERz0vr7_fn2VXa3Pyrk5XMdjGjbleACpJr1yiqxqukz34b-uLJ8YHgaSzU52eokXpTYxz7pMrAUUXWBJE3sTS6p6vmA2O7OOTzo44pa_rGz94kHYj2gDknsM0w/s320/P1070381.JPG" width="320" /></a>Ens expliquen els significats dels colors dels gorros que porten, depenent de si estan casats, solters o si són l'autoritat de la comunitat. Aquí els habitants es regeixen pel codi moral Inca "Ama sua, ama llulla, ama quella" (no robaràs, no mentiràs, no seràs mandrós) no tenen cap altre tipus de llei, ni tan sols policia; i la seva economia es basa en el treball col·lectiu de tota la comunitat. És un indret molt pacífic que tan sols té tres normes pels estrangers: no donar caramels als nens i nenes; no fer fotografies sense permís i no deixar brossa a l'illa.<br />
Visitem la plaça, els carrerons costa amunt i esquivem el restaurant on fa parada casi tot el nostre vaixell. Ens expliquen que els restaurants de l'illa, es reparteixen de manera rotativa i equitativa els visitants, per repartir així els guanys del turisme. Els operadors turístics, estan obligats a respectar la rotació que es fan entre restaurants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_vxf8BCXn5jDN3jJeyRhyPBmQLwjlK9muLHrfyyGuDge6d-jpXPM8nfd44F_7vwepNAJNM2Ci9YwndALp6VTnMU4IwX-UXFqZ96Cd60yB4mCYFUaSix07ax4H8H3ZIm_TayuQgD9zQ0I/s1600/P1070387.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_vxf8BCXn5jDN3jJeyRhyPBmQLwjlK9muLHrfyyGuDge6d-jpXPM8nfd44F_7vwepNAJNM2Ci9YwndALp6VTnMU4IwX-UXFqZ96Cd60yB4mCYFUaSix07ax4H8H3ZIm_TayuQgD9zQ0I/s320/P1070387.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Un cop baixats els casi 600 graons que ens porten al port, el viatge de tornada del vaixell, ens deixa el paisatge infinit del llac amb els "nevados" bolivians de més de 6.000 m al fons; fent-nos creure contínuament que estem al mar i sorprenent-nos cada vegada que ens fem conscients d'on estem: navegant a casi 4.000 metres d'alçada en un llac fronterer entre països i cultures.</div>
<br />.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-16738396946957782382013-07-31T06:03:00.000+02:002013-07-31T06:03:03.249+02:00Ollantaytambo i el Machu Picchu<div style="text-align: justify;">
Ollantaytambo és el poble que cal visitar si es vol agafar el tren cap al Machu Picchu, amb aquesta definició molt reduccionista ens podríem pensar que és un lloc de pas, al que li va tocar la loteria amb l'estació de tren, però afortunadament no és així. Ollanta és un "pueblo Inca viviente", com ens van dir el germà Javier abans de venir; un lloc tranquil, acollidor, amb un paisatge excepcional al bell mig del Valle Sagrado i amb unes restes inques molt interessants, pel seu emplaçament i estat de conservació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6jRVbSPt-nx9Xj4pQdsGgNYBABxShpTazynky_GMYYYG-KSl1wHjdilc2nIkFe_A4UXj8fIJ0C8_rLojuJuasxoYjrsSiDDXf-JMNwWn_WokcZY9ny5PhRwGCTNHxLnlugtbreSKLPjE/s1600/P1070093.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6jRVbSPt-nx9Xj4pQdsGgNYBABxShpTazynky_GMYYYG-KSl1wHjdilc2nIkFe_A4UXj8fIJ0C8_rLojuJuasxoYjrsSiDDXf-JMNwWn_WokcZY9ny5PhRwGCTNHxLnlugtbreSKLPjE/s1600/P1070093.JPG" height="240" title="el Valle Sagrado des d'Ollantaitambo" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Passar aquí tot un dia, si es busca calma i bon paisatge, no representa gaire esforç. Un es pot perdre pels afores del poble buscant el riu, endinsar-se pels carrerons del poblet on l'aigua està molt present o col·lar-se pels murs i les terrasses inques gaudint de les vistes de la vall i, si s'agafa aire, es pot pujar als "colcas" (construccions inques utilitzades per a la conservació d'aliment, mitjançant refrigeració per circulació d'aire) situats a l'altra vessant de la muntanya. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2rjUbTHHjDd09N-KdARq64Z_MtD2t7-wjH8kcWWMOe9sqzgtjtr1tBawnfZQQI8b9gAIJ25F7kyEvIAxwScia4QT9RJk1IR5qj-u_BEyI88kHEIeyoXBQtpYcFJPrDgXqbIRNC5AfHFA/s1600/P1070127.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2rjUbTHHjDd09N-KdARq64Z_MtD2t7-wjH8kcWWMOe9sqzgtjtr1tBawnfZQQI8b9gAIJ25F7kyEvIAxwScia4QT9RJk1IR5qj-u_BEyI88kHEIeyoXBQtpYcFJPrDgXqbIRNC5AfHFA/s1600/P1070127.JPG" height="240" title="restes inques a Ollantaitambo" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La majoria de turistes arriben amb els busos directament a l'estació del tren i no paren gaire per Ollanta, fet que s'agraeix per gaudir del poblet i veure el seu estat prou pur. Cafès i restaurants no en falten a la plaça i voltants, i si es vol passar la nit hi ha vàries opcions també. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzR7mU_9KR98OopgX8elrDcv-G7TOhuyry9dAKet4_bv_gE83FaBCgZOhoT1PO8PxFgZTDcQUS-XPoUWAE919wU-gYl3_PW4aj7msVm9hXsHi-_NPrbkLysuwpfiiN2oLgg24ZB515oGM/s1600/P1070074.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzR7mU_9KR98OopgX8elrDcv-G7TOhuyry9dAKet4_bv_gE83FaBCgZOhoT1PO8PxFgZTDcQUS-XPoUWAE919wU-gYl3_PW4aj7msVm9hXsHi-_NPrbkLysuwpfiiN2oLgg24ZB515oGM/s1600/P1070074.JPG" height="320" title="església d'Ollantaitambo" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En definitiva és un bon lloc per qui busca calma i de pas, saltar al Machu Picchu, fent en puja i baixa amb el tren el mateix dia, sense haver de dormir a l'asfixiant i consumida població d'Aguas Calientes, punt de sortida dels busos cap al Machu Picchu, i a la que d'una forma còmoda i ràpida només es pot arribar en tren. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieQEfL9s22KlMa_f1rjtlXcaiI5GF82sSAULyb71lx9bZdBVlnEnFYB5eHTldOF87VzMuWA8vh9tS0nfdF7EfY0FMpAIGtxLtRffqBKAqQVTbm5ukix8qLsBfVR8EsjVQdpIoqWx4Iy-c/s1600/P1070131.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieQEfL9s22KlMa_f1rjtlXcaiI5GF82sSAULyb71lx9bZdBVlnEnFYB5eHTldOF87VzMuWA8vh9tS0nfdF7EfY0FMpAIGtxLtRffqBKAqQVTbm5ukix8qLsBfVR8EsjVQdpIoqWx4Iy-c/s1600/P1070131.JPG" height="320" title="carrers d'Ollantaitambo" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si haguéssim investigat més abans, segurament tot hagués estat diferent, però ens vam deixar assessorar per algú d'aquí i...tot i les bones intencions, ens la van col·lar. Sense adonar-nos estàvem muntats a l'Incarail, un dels trens que puja des d'Ollantaytambo a Aguas Calientes, i havíem de fer nit en un hotel que pel preu havia de ser de luxe i que per les condicion,s no era més que un hostalet dels anys vuitanta del que podem trobar en un país petit veí al nostre, tot passant els Pirineus. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx6Vxdo5u1QtSLcH0-UuKvixw1y2YM_24HzBb_Zx-flBkFwaDQzG4G3rNxXKClHx4BPgkFpo8UzHQd9axWkYiPCdGowb_PtZtuK7GrZQXx3eLROclW1h7WKTAgDeWOp26DZWckESBpfm4/s1600/P1070140.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx6Vxdo5u1QtSLcH0-UuKvixw1y2YM_24HzBb_Zx-flBkFwaDQzG4G3rNxXKClHx4BPgkFpo8UzHQd9axWkYiPCdGowb_PtZtuK7GrZQXx3eLROclW1h7WKTAgDeWOp26DZWckESBpfm4/s1600/P1070140.JPG" height="240" title="Incarail d'Ollantaitambo a Aguas Calientes" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una hora i quaranta minuts són els que separen Ollanta d'Aguas Calientes, el tren de vapor travessa la vall i anem deixant enrere espectaculars cims, alguns amb neu. Aguas Calientes és com el país petit del que parlàvem abans però en miniatura i a lo latino. En una vall molt estreta es concentren centenars de comerços, bars, restaurants i hotels, tots enfocats a xuclar els pocs o molts dòlars que es deixin prendre els visitants. Ofertes 4x1 en pisco souers (els còctels del país), menús turístics, pizzes andines i massatges s'acumulen en els estrets carrers del poble però segurament, on tots el que hem de fer nit sortim perdent, és en l'allotjament. Si es busca dormir en un lloc mínímament net i amb bany a l'habitació, estem parlant de 70 dòlars i això en establiments que estan lluny de l'imaginari que podem tenir per aquest preu, res a veure amb la resta del país. Un cop assumit el gol col·lat, només ens falta anar a dormir aviat per arribar ben d'hora a la muntanya sagrada! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXP0HuwDrbrfBZltHoTfBONXWbcfOaFs0YyYVA6GkhKa0FC1c6G1ROjhDLA8mqH-rKB9VGpQo7PRXLkHmNKMlpZxEQinBvD8RwJ1VDYxGHtlesN18RBHVldU1gAFB0ASTISZ40BeVmPac/s1600/P1070178.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXP0HuwDrbrfBZltHoTfBONXWbcfOaFs0YyYVA6GkhKa0FC1c6G1ROjhDLA8mqH-rKB9VGpQo7PRXLkHmNKMlpZxEQinBvD8RwJ1VDYxGHtlesN18RBHVldU1gAFB0ASTISZ40BeVmPac/s1600/P1070178.JPG" height="240" title="Machu Picchu" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les 4:30h sonava el despertador per aixecar-nos i oh! sorpresa estava plovent, no va ser fins les 8h que deixava de ploure i amb el fresquet pujàvem al bus cap a la ciutadella esperada. Qualsevol descripció es quedaria curta exposant la majestuositat, la solemnitat i l'energia que es desprèn del recinte del Machu Picchu en el seu conjunt. Unes restes inques que deixen meravellat a qualsevol i un emplaçament immillorable en una vall imponent i amb la muntanya del Huayna Picchu com a principal teló de fons. Sobre les restes inques, no ens atrevim a escriure, l'enginyeria que intuíem en les restes vistes abans, deixa bocabadat per l'emplaçament en el que es van instal·lar aquestes, grans murs, temples, zones rurals en terrasses, de tot i més podem trobar en aquesta ciutadella immersa en un paisatge de luxe. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHbiLFWFh7qsR9kTD5mHTDYwauv9S8lMpclf6ROqBDAnrbtJqzLwDGcJX8QTKVA7KJN9sMjkRiEPBTzJPWuc6PZ95MKjXyVuAU8cec4hi6LGkBRAtMEBDnsuctPz2nX3LrCos67c-u80I/s1600/P1070200.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHbiLFWFh7qsR9kTD5mHTDYwauv9S8lMpclf6ROqBDAnrbtJqzLwDGcJX8QTKVA7KJN9sMjkRiEPBTzJPWuc6PZ95MKjXyVuAU8cec4hi6LGkBRAtMEBDnsuctPz2nX3LrCos67c-u80I/s1600/P1070200.JPG" height="240" title="Machu Picchu" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="text-align: justify;">Al Machu Picchu un sap quan arriba però no quan marxarà, cal prendre-s'ho amb calma, deixar-se perdre pels racons i pujar a la caseta del guarda on quedar-se embadalit per la vista, ràpid passen 5 hores i cal fer cua per agafar el bus de baixada i arribar a temps al tren de retorn cap a Ollantaytambo.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh0u3JJyMaeE7cFlEDDBYQTJ1jyosez3pm4lGPFZjyZaGeUjVjno8qru5wmPhI1k46byQRyHa_ihBZp59F6UEMkLBki5z28rTT3hE60PSYJwdxqYAJ8SvoZoBxSn3og-H19jETbkkSp7M/s1600/P1070232.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh0u3JJyMaeE7cFlEDDBYQTJ1jyosez3pm4lGPFZjyZaGeUjVjno8qru5wmPhI1k46byQRyHa_ihBZp59F6UEMkLBki5z28rTT3hE60PSYJwdxqYAJ8SvoZoBxSn3og-H19jETbkkSp7M/s1600/P1070232.JPG" height="320" title="Machu Picchu" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La nostra recomanació per gaudir al màxim del lloc, sense sentir-se atrapat pels xucla turistes, és agafar el primer tren que puja des d'Ollantaytambo a Aguas Calientes, l'empresa Perurail opera a les 5:40h del matí ja. A les 7:15h com a tard es pot agafar el bus cap al recinte del Machu Picchu des d'Aguas Calientes i gaudir des de les 8h del matí de l'imponent espectacle. Això si, cal tenir en compte que el sol, quan surt, apreta molt! i els mosquits fan de les seves. Cal anar molt preparat amb aigua, menjar, repel·lent anti-mosquits i quelcom per no patir les conseqüències del sol. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihl7IGhWGSB9Xq0pNA2bu_7QOWGStaPmwlHQ8YK7mnTKyMbMvbetk61woJujveWY1UNswIZA5Sc4csFLdLxiltiDyDUgExYZo0gHgumEmrREXwsdY2jCpzMP54gHlm9-aj3mt23ZJA5M8/s1600/P1070240.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihl7IGhWGSB9Xq0pNA2bu_7QOWGStaPmwlHQ8YK7mnTKyMbMvbetk61woJujveWY1UNswIZA5Sc4csFLdLxiltiDyDUgExYZo0gHgumEmrREXwsdY2jCpzMP54gHlm9-aj3mt23ZJA5M8/s1600/P1070240.JPG" height="240" title="Machu Picchu" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5012592926423702141.post-22986237358685002282013-07-31T00:06:00.000+02:002013-07-31T02:38:50.417+02:00Cuzco<div style="text-align: justify;">
Arriba el cap de setmana i com a tal, deixem les tasques a l'institut per anar a passar-lo a Cuzco, ciutat "guiri" per excel·lència del Perú i només a una hora d'Urubamba.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tenim la sort que l'allotjament està solucionat, gràcies de nou als germans de La Salle que ens acullen a l'escola de Cuzco. És una comunitat petita, on a la sala de televisió el més normal és que es vegi televisió espanyola ja que habiten dos germans espanyols, bé, un espanyol i un basc (com diu ell).</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i arribar al vespre, no ens podem estar de sortir a fer un tomb pel la Plaza de Armas, lloc de referència de qualsevol ciutat peruana, el que vindria a ser la Plaça de l'Ajuntament a qualsevol ciutat catalana. Amb aquest breu tastet del centre de la ciutat, ja podem entreveure el que ens vindrà a sobre. No fem 5 passes seguides sense que ens ofereixin (per dir-ho finament), un restaurant per sopar, un menú "turístico", una excursió al Machu Pichu, un jersei, un... benvinguts a "guirilandia"!<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3gvjeMvIROjjRqOyi-brB2soCTcB8wLcU9Gu2-Xnb6PzWb6E2Pl_jReA3GxysfzuRVK05_jc6k1We3UVV2TSbaMfo6C5owM2fMG2LdYLnmTgqyW9c2X7W5xZu5zJLc1iVJ0LVqFSYpb0/s1600/P1060960.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3gvjeMvIROjjRqOyi-brB2soCTcB8wLcU9Gu2-Xnb6PzWb6E2Pl_jReA3GxysfzuRVK05_jc6k1We3UVV2TSbaMfo6C5owM2fMG2LdYLnmTgqyW9c2X7W5xZu5zJLc1iVJ0LVqFSYpb0/s320/P1060960.JPG" height="240" title="església de la Companyia a la plaça d'Armes Cuzco" width="320" /></a></div>
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Al dia següent ben descansats tornem a la càrrega ja que, de dia i descansats, les coses es veuen diferent. Ens perdem passejant per la ciutat i ens trobem amb els seus encants: cases colonials (fruit de l'ocupació que ens segueix esfereint), esglésies espectaculars i sobretot les primeres restes dels inques que veiem! A la imatge podeu veure la pedra dels 12 angles, al barri de Sant Blas.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_BW77JFoIL-Hp7utN4txyyH62epAIHIWRL-3cy5hX4eBAhzWDU5cl8WTX6l-0UwN_TkdYBAn77H4KhhWYI_FBMx8M7QjnQL5SV1O-v8m_WXAxBSVb80d3L_8nXQQdZuW_lmPjhzb8d8w/s1600/P1060968.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_BW77JFoIL-Hp7utN4txyyH62epAIHIWRL-3cy5hX4eBAhzWDU5cl8WTX6l-0UwN_TkdYBAn77H4KhhWYI_FBMx8M7QjnQL5SV1O-v8m_WXAxBSVb80d3L_8nXQQdZuW_lmPjhzb8d8w/s320/P1060968.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvzbTpzkAKzOnCVpLL10E60YCDIVPeETkMxr5YMEo1NvwOFjBkp9xD5Udc-uWdJEa8_ZGgcvIN5aGgt3-yo0LS6LW3N-E14hxMlKmGAfgS7H5bhe-CaVhT6BlSoNn2W1-XKa5HSPP7n_4/s1600/P1070043.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvzbTpzkAKzOnCVpLL10E60YCDIVPeETkMxr5YMEo1NvwOFjBkp9xD5Udc-uWdJEa8_ZGgcvIN5aGgt3-yo0LS6LW3N-E14hxMlKmGAfgS7H5bhe-CaVhT6BlSoNn2W1-XKa5HSPP7n_4/s320/P1070043.JPG" height="240" title="salchipapas en Qori Sara y arroz Chaufa" width="320" /></a>Entre les sorpreses que ens depara la ciutat, anem a dinar a un lloc recomanat per la guia que val la pena, és el <a href="http://www.viajeros.com/destinos/cusco/restaurantes/restaurante-qori-sara/opiniones" target="_blank">Qori Sara</a>, un menjador on la clientela peruana es barreja amb estrangers sense manies per gaudir de menús a 8 soles que et deixen ben tip amb les seves sopes i els grans plats d'arròs amb pollastre, bistec o algun altre plat fort "plato de fondo", com en diuen aquí.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguim deambulant entrant a les esglésies a les hores de missa per poder veure-les i és que si no és a aquestes hores, el preu per entrar a les esglésies creiem que és abusiu. Val la pena, entrar a la catedral i veure un quadre de l'últim sopar on al plat hi ha un cuy, una mena de conill d'indies que és un dels plats típic del país.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2bDH8Xmp-Rlr2HntWgAQDAgOmGcIbsTvrbWXEwVWP9JdI4NjFZfdsGlpNvoYPf5Ch8o_sUmP7KRNW6E_H2mlwm2Em2-dcIbJuHiiY9s00FLqspXesuB40fKXY2IbxWsox8nM0lfw01ng/s1600/P1060998.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2bDH8Xmp-Rlr2HntWgAQDAgOmGcIbsTvrbWXEwVWP9JdI4NjFZfdsGlpNvoYPf5Ch8o_sUmP7KRNW6E_H2mlwm2Em2-dcIbJuHiiY9s00FLqspXesuB40fKXY2IbxWsox8nM0lfw01ng/s320/P1060998.JPG" height="240" title="catedral de Cuzco" width="320" /></a></div>
<br />
Ens crida l'atenció i ens fa reflexionar el tema del preu per visitar els llocs. Els atractius culturals de la ciutat estan literalment blindats per un <a href="http://www.boletoturisticocusco.net/" target="_blank">"boleto turístico"</a> que ha doblat el seu preu en 2 anys i que promou un tipus de turisme: aquell que ve amb molts dòlars. Sempre defensarem que els propis països, treguin profit del seu patrimoni i no pas que el profit marxi a mans internacionals, però tot a la seva justa mesura. Ens expliquen que fins i tot la mateixa església, no rep benefici a canvi dels cobrament per les visites, sinó que tot va a mans del ministeri de turisme. El Perú creix per la mineria de manera exagerada, els preus es disparen, però voler atraure tan sols un turisme de luxe i de maletes de rodes, no creiem que sigui una bona inversió a llarg termini. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUBaCui9raRpomO1kyBo62LVA7_aok0oLOp345RZ4gN-91TZs5ohc5lsUYSxETWWXad0LQW1KZf1yPImZ3boTkG8VaHoKEOSa1V_cq65uKj1s7Ofh1nx3CC_ejEKv1UDSh7Dj7G30Bu7g/s1600/P1070033.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUBaCui9raRpomO1kyBo62LVA7_aok0oLOp345RZ4gN-91TZs5ohc5lsUYSxETWWXad0LQW1KZf1yPImZ3boTkG8VaHoKEOSa1V_cq65uKj1s7Ofh1nx3CC_ejEKv1UDSh7Dj7G30Bu7g/s320/P1070033.JPG" height="320" title="claustre de l'hotel Monasterio" width="240" /></a></div>
<br />
Seguint passejant per la ciutat, ens hem trobat hotels espectaculars en antics monestirs rehabilitats com el<a href="http://www.monasteriohotel.com/web/ocus/hotel_monasterio.jsp" target="_blank"> Hotel Monasterio</a> o el <a href="http://www.palacionazarenas.com/web/onaz/palacio_nazarenas.jsp" target="_blank">Palacio Nazarenas</a>, on no hem pogut resistir entrar i quedar-nos bocabadats; el preu de la nit s'escapa per a la majoria de mortals.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">A Cuzco es troba també </span><a href="http://www.cusco-peru.info/cusco_sacsayhuaman.htm" style="text-align: justify;" target="_blank">sacsayhuaman</a><span style="text-align: justify;">, l'antiga ciutat fortificada dels inques, reclam turístic amb el que juga el ministeri a l'hora de dissenyar el "boleto turísitco". Alli només es pot entrar pagant els 135 soles del "boleto" i ens toca prioritzar, aviat anirem al Machu Pichu i ens han col·lat un gol que ens ha deixat sense alè.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0cQwzMFQMkduYdhNdGS2rAmm9f7U7htkhkN0LgCk6Tst6Rw6pKOv4q6oWKqVRYMTysN0NMBik4JU8rqfNTwgrfGteXdSwkVJ4AM_KTkTAh2egAoUu0g18JfKPto9_rRuUB6AG0sdAz7w/s1600/P1070055.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0cQwzMFQMkduYdhNdGS2rAmm9f7U7htkhkN0LgCk6Tst6Rw6pKOv4q6oWKqVRYMTysN0NMBik4JU8rqfNTwgrfGteXdSwkVJ4AM_KTkTAh2egAoUu0g18JfKPto9_rRuUB6AG0sdAz7w/s320/P1070055.JPG" height="320" title="Koriqancha a Cuzco" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">Però, per sort el </span><a href="http://www.koricancha.net/koricancha/koricancha.html" style="text-align: justify;" target="_blank">Koricancha</a><span style="text-align: justify;">, s'escapa del "boleto turístico" i es pot visitar pagant una entrada puntual de 10 soles. En aquesta construcció podem veure les restes del temple del Sol i de la Lluna i endinsar-nos en els habilitats d'enginyeria dels mestres inques. Ens expliquen com des d'allí, es traçaven línies imaginaries al llarg de les quals, s'instal·laven els temples tots alineats amb el Koricancha. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">El recinte del Koricancha és un espai curiós, sobta com els colonitzadors espanyols, van construir el monestir de Santo Domingo damunt mateix de les restes inques, però les han mantingut i integrat als seus espais en bona part. Ara, els dos estils, conviuen en un recinte d'obligada visita a Cuzco.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2J1anijENThcG_YqpHLNyVFQiZNgJJXZ2bRxoJVM0DOT7Mfr2Io3feLLmnzj2e-FqHI0yzBZNjGKhB6WYgXzOHzdJbEB24zRznM68p4zw-o8R4E_We7yeFMND0lMzgEttv-nhj1TnJxs/s1600/P1070047.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2J1anijENThcG_YqpHLNyVFQiZNgJJXZ2bRxoJVM0DOT7Mfr2Io3feLLmnzj2e-FqHI0yzBZNjGKhB6WYgXzOHzdJbEB24zRznM68p4zw-o8R4E_We7yeFMND0lMzgEttv-nhj1TnJxs/s320/P1070047.JPG" height="240" title="restes inques al Koricancha Cuzco" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marxem de Cuzco (Cusco pels autòctons), amb una sensació agredolça. Ens fascina l'arquitectura que aquí es conserva, destacant l'església de la Companyia, la rehabilitació de l'hotel Monasterio, el Koricancha, els carrers del barri de Sant Blas i les places al més pur estil colonial; però tenim el convenciment de que els llocs petits ens fan sentir més còmodes i ens deixen aprendre més de la terra que ens acull.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaZhkkYc-fWCfQu90VG3kWX1Kjrax7IJ20l-GipbBEEDG_Etj9BZYiyCQEvVKzTWCgtDYSzfHdbCLXE8tLdQ-zrPo8hFXkEp1yiiiLVXobe1yw4boP3TmRrytPdfeJ-VqIKne2axncGA8/s1600/P1070015.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaZhkkYc-fWCfQu90VG3kWX1Kjrax7IJ20l-GipbBEEDG_Etj9BZYiyCQEvVKzTWCgtDYSzfHdbCLXE8tLdQ-zrPo8hFXkEp1yiiiLVXobe1yw4boP3TmRrytPdfeJ-VqIKne2axncGA8/s320/P1070015.JPG" height="320" title="carrers a Cuzco" width="240" /></a></div>
<br /></div>
<br />.http://www.blogger.com/profile/03309580438640242635noreply@blogger.com0