El menjar i els horaris a Nicaragua

Segurament podríem parlar de moltes més coses, però el temps ens apreta i avui a les 4h del matí marxem ja a Guatemala, per acabar parlem del menjar i dels horaris als que ja ens hem acostumat!

Que nosaltres parlem del menjar, potser és poc significatiu per altra gent que vulgui viatjar a Nicaragua; ens agrada pràcticament tot i més enllà de l'economia, no tenim gaires problemes ni manies, per això hem intentat tastar bastants plats dels que per aquí habituen.

L'estrella sens dubte és el gallo pinto, plat composat per arròs amb "frijoles" i acompanyant de "tortillas" (les nostres tortites de blat) i formatge fregit. Aquest plat és normalment el seu esmorzar, tot i que els ritmes de menjar són un xics diferents, la gent menja menys quantitat però molts cops al dia, arreu hi ha "puestecitos" de menjar i a tota hora la gent compra. El formatge que acompanya el gallo pinto és com el nostre formatge fresc, però una mica més agri.

Aquí el formatge molts cops el fregeixen o el fonen i el fiquen dins d'una "tortilla" és el que ells en diuen "quesillos" una altre plat molt típic.

Altres plats estrella són els "ceviches", uns còctels petits de "camarons (gambes) i aguacate", i els "nacatamals" habituals apartir dels divendres i durant tot el cap de setmana. Els "nacatamals" estan composats per una massa de blat, porc, patates, arròs, verdures i espècies que s'embolica en fulles de platan i segueix la seva cocció. És un plat que requereix molta dedicació i per això es menja en divendres o cap de setmana.

No podem deixar-nos de parlar de la "tajada y el maduro", el plàtan fregit, dels "asados de pollo", dels grans "jugos" de fruites naturals i la reposteria del Mediterraneo, de la Toña (la cervesa nacional), dels aguacates que tant ens agraden i tant ens costa trobar allí a preus raonables, i també de l'espectacular cafè nicaragüenc que vam tastar a Matagalpa, ja fos en calent o preparat a mode de gelat, impressionant.

Malgrat el menjar nicaragüenc és bo, també han rebut les influències externes alimentàries transformades en forma de pizza i d'hamburgueses que ajuden a variar un xic la dieta, però hem intentat cuinar de tant en tant, sempre que ens ho permetien als hostels (fet massa poc usual, degut al tipus de turistes que reben)

El conjunt es tradueix en unes quantes noves receptes pels sopars i uns pocs quilets de més molt al nostre pesar...

Respecte als horaris dels seus àpats i rutina diària, tot comença molt d'hora, moguts pel sol. Els esmorçars són vora les 7h del matí o fins i tot abans, als menjadors de les ciutats els cartells anuncien "deliciosos desayunos a partir de las 6:00 a.m.". L'hora de començar a treballar són les 6:00 o les 7:00h i a les dotze del matí, les coses s'aturen per anar a dinar. Fins i tot a León, tant a les 7:00h com a les 12:00h sona una sirena d'aquelles que a occident ens farien còrrer a amagar-nos a un refugi nuclear, aquí per marcar l'inici i el mig dia. Sobre les 14:00h tornen a la feina fins més o menys les 17:00h com a norma general. El dia continua sopant de 18:00 a 20:00h i cap a les 21:00 hores costa de trobar vida pels carrers, si és que no és cap de setmana clar! A les 22:00h fins i tot és tard per anar a dormir!

Al principi, ens van sobtar els horaris, però de seguida vam agafar el ritme. Sobretot ens costava aixecar-nos aviat al matí, però la llum i el soroll del carrer, indicador de que el dia està en marxa, ens ha ajudat. Si ho parem a pensar, és bona idea moure's al ritme del sol. Sortir a visitar una ciutat sobre les 11h, quant el sol aquí està molt fort és poc recomanable, i això que ara diuen que és hivern, millor sortir de casa a les 8h ja esmorzat! Pensar en anar a domir a les 21 o les 22h, ens semblava impossible, però el fet és que quan arriba aquesta hora, estem molt cansats.

Al final per diferents que siguin els ritmes, ens acostumem a tot i assumim el ritme de vida del lloc on estem com a propi. Ja veure'm que ens depara Guatemala ara...