divendres, 18 d’agost de 2017

Puerto Escondido

A Puerto Escondido ens allotgem a les cabanes “Frutas y verduras”, una construcció cuidada fins a l’últim detall que allotja el restaurant “Café Olé” i un hostel on molts sufers s’allotjen i treballen al bar o a l’hostal per poder-se quedar llargues temporades ben a prop de la platja a suferjar. El hostel es troba a Punta Zicatela, l’extrem de la platja Zicatela, una de les platges de Puerto Escondido. Passar-se el dia descalç, en banyador i amb un peu entre la platja i la piscina del hostel són les activitats més habituals.



El paisatge d’aquesta platja sense construccions a la vora, quasi verge, és extraordinari, la màgia del lloc ens atrapa i passem els matins caminant per la platja o meravellats per les piruetes dels surfers que allí s’apleguen.
Banyar-se al Pacífic és un esport de risc  i no passem dels genolls per no tornar a donar alguna tombarella. A Puerto Escondido també es troba la platja Zicatela, més al centre de la bahia, on es dóna l’onada Pipeline, famosa al món del surf. En aquesta zona el bany està absolutament prohibit, només els surfers poden endinsar-se a l’aigua.

Tota la bahia de Puerto Escondido són més 5km de platja que els habitants recorren tot passejant i corrent per la sorra, gairebé no hi ha passeig marítim, però al centre de la platja Zicatela si que s’acumulen locals adreçats als turistes, nosaltres però preferim tornar a la Punta on estem ben tranquils i gairebé sols a la platja, tot un luxe en plena natura marítima. 

dimarts, 15 d’agost de 2017

Oaxaca i Mazunte

Amb una visita una mica accidentada donem la benvinguda a la ciutat de Oaxaca, en la que passegem pel casc antic on les construccions colonials s’han convertit en locals de moda, galeries d’art i restaurants rehabilitats amb molta cura. La ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat i es respira un ambient artístic molt interessant. Per un altre viatge ens queda pendent visitar la zona natural de “Hierve el Agua” i l’arbre de “Tule” el més gran del món, amb 2000 anys d’antiguitat. De Oaxaca marxem amb la sensació de deixar-nos moltes coses per conèixer però el cos necessitava descansar i els dies corren, així que marxem cap a la platja amb ganes d’aires nous.

Arribem a l’aeroport de Huatulco, un aeroport nou construït seguint l’estil de la zona, parets blanques i sostres ben alts amb entramat de fusta i coberta de fulla de palmera. Al sortir d’allí comença l’aventura de transports fins arribar a Mazunte. Primer agafem una “combi” que ens porta fins al creuament de carreteres a Potchula, d’allí agafem un taxi col·lectiu, compartit amb sis persones més, si, si...sis persones en un cotxe, tres darrera i tres davant, una assentada en cada seient i la tercera sobre del canvi de marxes...tota una experiència que li toca a l’Eric! Després de mitja hora així, canviem a una pick up amb un remolc cobert amb una lona, on s’han habilitat uns bancs de fusta per traslladar passatgers, i per fi: Mazunte!


Mazunte es d’aquells llocs que a mida que passa el temps, més encant guanyen. A primera vista ens sembla desendreçat i un pel salvatge, els carrers són de terra i les cabanes
allotgen bars i altres locals que a mitja tarda ens reben tancats. Ens arribem fins a la Posada del Arquitecto” i aconseguim la darrera cabana, estem de sort, altres viatgers arriben darrera nostre i no n’aconsegueixen, i és que la posada està a peu de platja i ofereixen petites cabanes amb bany enfilades a la roca. El complex, tot i que ja té els seus anys i li calen reformes constants per les pluges i els materials locals amb els que construeixen, té molt encant. Els llits penjats fan riure a tots els viatgers i dormir en mig de la natura sentint el mar, té molt encant.



Banyar-se a l’oceà Pacífic és una aventura de risc, les onades són fortes i la bandera oneja vermella sempre. Pels locals no es pas un problema, s’endinsen a nedar sortejant les onades i passen la tarda a la platja amb un clima de relax total. Poc a poc les llumetes dels locals s’encenen i apareixen restaurants que ens deixen entreveure que hi ha molt estranger que s’ha quedat atrapat per la màgia i els ritmes d’aquest enclau.

Després de dues nits màgiques sortim cap a Puerto Escondido, aquest cop només seran dos transports, estem de sort! La pick up i un bus on sembla que anem surfejant.


Llocs recomanats a Oaxaca:

Restaurant “Los cuiles”: menjar local, fan unes “tlayudas” espectaculars
Forn de pa i restaurant “Boulenc”: pa i pastes fetes artesanalment, els menjars estan elaborats amb productes orgànics i cuiden tots els detalls. Imprescincible!



Llocs recomanats a Mazunte:
Posada del Arquitecto”: cabanes senzilles amb bany i llit penjat arran de platja.


Comedor “Los Traviesos”: menjar local, molt bones “tlayudas”
Restaurant “Alessandro”: amb cheff italià afincat a Mazunte ofereix uns plats de pasta boníssims i altres plats molt ben cuinats
Restaurant “La empanada”: local a la carretera principal, agradable amb bones pizzes i menjar local