diumenge, 29 d’agost de 2010

El transports de diari a Nicaragua

Abans de marxar d'aquest país, no volíem passar per alt algunes coses pròpies del dia a dia que sens dubte, ens han cridat l'atenció. Comencem pels transports que donen molt de sí.

Entenem per transport qualsevol cosa que es mogui més o menys per sí sola i que sigui capaç de transportar, d'una manera o altra, un nombre indeterminat de persones. D'aquesta manera podem trobar fàcilment motocicletes portant a 4 persones (casc? això què és?), bicicletes amb dos persones com a mínim i bultos de tota mena al damunt, furgonetes portant de càrrega moltíssima gent, taxis que no paren de pitar en tot el dia per seguir captant clients fins que l'omplen, tricicles, carromatos, pick-up's...però sens dubte el mitjà estrella per nosaltres i per la majoria de la població és el chickenbus.

Com ja havíem comentat en algun altre post, els chickenbus sóns els antics school bus dels EUA, que aquí han estat reutilitzats per conformar la xarxa d'autobusos ordianària del país. La veritat és que són dignes de veure, estan totalment tunejats: pintats de mil colors, amb 10 retrovisors, llantes tunning, amb missatges grafiats apel·lant a proteccions divines i amb icones religioses dibuixades per arreu com si d'una botiga d'estampetes es tractés.

Per agafar un d'aquests busos cal arribar a "l'estació" tres quarts abans de l'hora de sortida d'aquest. Al principi pensàvem que la gent va molt abans perquè hi ha grans cues, però no! Arribes amb molt temps i veus que el bus està casi buit, llavors el conductor i l'ajudant t'insisteixen per a que pugis al bus i simplement t'assentis a passar l'estona. La gent aquí quan ha de fer alguna cosa "important" com agafar un bus de dues hores de trajecte, anar al registre o qualsevol altre tramit, s'ho pren com l'activitat del matí. Tot es fa amb calma.

Quan parlem d'estació, hem de tenir força imaginació i canviar el xip per visualitzar com són aquí la majoria d'estacions. Simplement, petits descampats d'aquells que ens podem trobar quan han enderrocat un edifici i s'està esperant construir un altre, això si, descampats situats al costat del mercat, on hi ha l'estació hi ha molt moviment. Altres, amb una mica de sort, tenen una mínima infrastuctura i s'organitzen en petites andanes. En aquests espais bàsics trobem: gent venent refrigeris en bosses de plàstic, menjar preparant, premsa per passar l'estona i busos que van entrant i sortint. Paral·lelament a això i per completar la imatge, trobem gent diversa, aparentment espontanis, que criden les diferents destinacions dels busos com si fos la seva feina, tot un misteri.

Un cop pujat al bus, el camí s'ha de prendre amb paciència. Els chickenbus van parant sempre que algú des del carrer o la carretera ho demani amb un subtil xiulet o parant-li la mà. Les comoditats interiors del bus, són molt millors que les que pertocarien als anys de vida del bus, els amos del bus els cuiden molt perquè és la seva eina de treball. Cada bus pertany normalment al conductor i aquest igual que el seu ajudant és soci d'una cooperativa de transports.

Una altra fet que hem pogut corroborar és la legalitat i amabilitat de la gent que treballa als chickenbus. T'ajuden a pujar la maleta (més d'un ha flipat amb el pes de les motxilles que portem), t'avisen quan has de baixar, sempre ens han cobrat el que corresponia malgrat ser de fora i no tenir ni idea (aprox 1$/hora), tenen cura que la motxilla no caigui i vigilen les bosses quant puja i baixa la gent. Tot això que seria el més normal arreu, en alguns països com Argentina ens hem trobat que cal recompensar-ho amb una propina, i saber molt bé on vas per que no t'enredin, aquí no és així.

Han estat molts hores de trajecte en aquests busos i quan ens enrecordem de les hores de bus que encara ens queden per fer a Guatemala, on també hi han chickenbus, uff...se'ns fa un xic pesat però així seguirem cultivant la paciència i ens podrem seguir movent d'un lloc a un altre!

1 comentari:

  1. paciencia, paciencia, en els viatges, tot plegat es la mare de la ciència!!!!
    Per cert, Eric, fas molt bona cara!!!
    Una abraçada!!!!

    ResponElimina