Antigua Guatemala

Antigua va ser el segon assentament on els colonitzadors espanyols van situar la capital del país després d'haver de fugir d'Iximché amenaçats pels kaqchiquel. Aquesta va ser l'epicentre d'Amèrica Central durant els s.XVII-XVIII i no es van escatimar diners en la construcció d'escoles, esglèsies i grans vivendes colonials. La capitalitat no li va durar molt degut al potent terratremol del 1773, on la ciutat va quedar practicament derruida. Va ser llavors quant es va cercar un terreny sísmicament menys problemàtic i es va construir la nova capital Ciudad de Guatemala. Antigua però no va quedar abandonada, amb el pas del temps la gent que es va quedar la va anar reconstruint i és ara la ciutat colonial per excelència del país, ciutat on es compleixen les normes urbanístiques, on els carrers estan nets i on es respira molta pau sota el ulls del volcà Agua, ciutat finalment declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

L'arribada a Antigua, si es fa en trasport públic, es caracteritza pel gran mercat situat al costat de l'estació de busos, al mercat trobem absolutament de tot, i com no, tota una zona d'artesanies. Comença doncs, l'apropament a la cultura artesana de la població indígena, que amb una paciència exultant, realitzen teixits de mil colors i mil usos diferents, ceràmiques i treballs en pell.

Més enllà del mercat oficial, es troben molts altres punts dins la ciutat on observar els seus treballs. Segurament el que més impacta de la tradició tèxtil maya són els vestits de les dones indigenes, vestits que segons la tradició, són diferents a cada comunitat, podent així saber a quina comunitat pertanyen pels colors i dibuixos del vestit. Malgrat la repressió que van patir es veuen encara moltes dones indigenes que segueixen la tradició i no només a les de les àrees més rurals, també trobem noies indigenes universitaries que treballen a la capital i segueixen la tradició del seu poble lluitant pel reconeixement de la seva cultura.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Es miri on es miri en aquesta ciutat, es veuen construccions que respecten l'arquitectura pròpia de la ciutat: carrers empedrats, cafès plens de gent, i gent de fora ja siguin turistes o enamorats del lloc que s'han quedat a muntar negocis, o treballar en cooperació. I la veritat és que és un lloc molt agradable com per poder-s'hi perdre un temps llarg, això si, amb calerons, de barat no té gaire res Guatemala.

Després de passejar pel mercat, hem descobert el parc Central i el parc del Cruceiro (on encara es conserva la zona de piletes comunitaries per rentar) aquests espais són ocupats pels antigüenyos arribat el cap de setmana, són espais de socialització i esbarjo a l'aire lliure on encara els centres comercials no han envait la ciutat.

Els altres espais emblemàtics són les grans esglèsies, que es van construir en l'època d'esplendor, i ara algunes resten com a enormes runes obertes a les inclemències. Uns espais arquitectònics molts interessants on el pas del temps ha donat un caràcter especial a les pedres que les conformen.

Les que han tingut més sort obren les portes al públic amb un estat impecable, sobretot cal destacar el Convento Santo Domingo que va ser adquirit per una empresa i va reconstruir part de l'edfici com a complexe hoteler de luxe i una altra part com a museu obert a la ciutat. La controvèrsia respecte aquesta actuació està servida, però el fet és que passejar pel complexe és espectacular, això si passejar (hem tornat a fer servir el nostre aspecte de guiris per entrar) dormir costa uns 200$ la nit l'habitació més senzilla. Pels passadissos ens hem creuat amb turistes americans, mexicans i guatemaltecos de l'alta societat, i podem constatar que buit no estava. Aquí com en tota Centre Amèrica, els rics són molt rics, i les classes mitjes no són tant mitjes,com a occident, sinó més aviat altes i la resta, són part de l'altre extrem. El sou mínim està establert en menys de 200$ però el preus de la vida no estan a l'abast d'aquesta gent, sinó dels que guanyen vora els 1000$ i poden desenvolupar-se amb comoditats.

Seguint per la ciutat gaudim del paissatge proper. Antigua està ubicada a la vall de tres volcans Agua, Fuego i Acatenango que conformen un paissatge extraordinari quant els núvols ho permeten, i és que el volcà Agua, el més visible, fa uns 3.776m que s'alcen molt aprop de la ciutat. Són multiples les excursions que t'ofereixen per per pujar als volcans, malgrat les ganes de poder contemplar aquestes peculiars muntanyes d'aprop, no estem a la millor època per fer-ho, esperarem a novembre quant en principi les plujes donen treva.

Fruit d'un dels objectius de la nostra estada, seguim preguntat arreu on anem, pels projectes de cooperació que es mouen a la zona, per poder aprendre al màxim sobre aquest cap. A Antigua ens havien dit que hi havia un dels edificis de l'AECID a Guatemala, i el vam començar a buscar. Fent unes fotos a la façana d'una antiga esglèsia i escola descobrim que aquell inmens edifici rehabilitat és la seu de l'agència espanyola.

Els ulls no s'ho podien creure, i vam entra a veure la dimensió de la trajèdia. L'edifici, fruit d'una rehabilitació molt acurada, respon al programa d'un centre cultural: biblioteca, tallers per a formació, tres patis enormes amb bars, sales de reunions i sales d'exposicions. El seu objectiu és fomentar l'apropament a la cultura, i la creació d'una escola de restauració de la que es nodreix per la reforma.

Deixarem de banda l'escarni, però la realitat és que no és gens facil que l'agència espanyola cedeixi espais de reunió i formació a ONG's, sinó és seguint una llarga burocràcia...Sabem que no està renyit ser un organisme que es dedica a la cooperació i tenir un edifici bonic, però és inevitable fer la típica reflexió de si cal tanta obstentació, tenint davant un menú de necessitats bàsiques per la població, molt ben assortit... En fi, encantats de passejar per una reforma arquitectònica interessant.

Dels restaurants i bars d'Antigua no podem explicar gens, ja que hem cuinat molt de gust al hostel on hem estat, el Villa Esthela. Un hostel amb unes instalacions increibles, a comparació de tots els altres que hem trobat a la ciutat d'un preu similar, cuina amb tot d'estris, fins i tot liquadora! una habitació amb dos llits de 1'35m i un terrat amb unes vistes brutals de tota la ciutat i del volcà quant els nuvols l'han deixat respirar.