Aterrant a Guate

Després de 16h de bus des de León (Nicaragua) arribem a Ciudad de Guatemala. Aquest cop però el bus no era un "chicken bus", sinó un més semblant als nostres o almenys per fora, per dins res a veure: dos pisos, tres seients per fila molt reclinables, servei de menjar, begudes i wifi on la cobertura ho permetia, gens malament. Aquest bus era de la companyia guatemalteca King Quality, molt recomanable per si algú s'ho repensa algun dia i ve a voltar per aquí. Al arribar afortunadament ens estaven esperant, encara ens quedava un altre recorregut en cotxe fins a la seu de l'ONG.

La primera impressió de la ciutat, com acostuma a passar a les grans capitals centreamericanes, no va ser gaire agradable: molt fum, molts cotxes, distàncies llarguíssimes, shoppings gegants...això, fins que vam arribar a la enorme finca de la Salle on està ubicada l'ONG i vam trobar la nostra inicial recompensa: pau, molta pau (potser massa amb els pas dels dies) i aire fresc ben rebut després del xoc inicial i la calor acumulada a Nicaragua. Tot però, estava molt fosc i acostumats als nostres horaris centreamericans a les 22h ja estàvem dormint.

Amb la llum del dia següent vam anar descobrint on érem i com funcionava aquell inmens espai, però l'estada aquí no podia començar sense l'esmorzar quotidià: ous remenats, crema de formatge, "frijoles y tortillas", molt bo per un dia i molt monòton quant portes ja uns dies menjant això a tota hora, però que hi farem, cal fer com aquí! Després del cafè, comencem la ruta per les instal·lacions.

La finca de la Salle està situada al kilòmetre 15 de la carretera Roosevelt a Mixco, un municipi a tocar de "Guate" (com li diuen aqui a la capital). La finca, no sabem quantes hectàrees la conformen, però si parlem en hectàrees, un es pot fer la idea que petita no és. Aquí s'ubica el "Instituto Indígena Santiago" un internat per joves indígenes que arriben amb 16 anys i es preparen per a mestres i alhora aprenen una altre ofici (fusteria, ramaderia, ...) L'institut està composat de dormitoris, menjadors, classes, camps de futbol, bàsquet, naus pels tallers i les granjes. A l'institut, els alumnes reben beques per estar tres anys formant-se, quant surten, amb aproximadament 19-20 anys, comencen la complicada tasca de trobar feina, molts cops fallida almenys a les escoles.

Si seguim caminants pels exteriors de la finca, comencen les dependències de la "Casa de encuentros" on més enllà del menjador, les sales de reunions, la zona de residència i altres casetes que lloguen per events, es troben les oficines de PRODESSA, l'ONG amb la que estem col·laborant de voluntaris.

A l'ONG es treballa per enfortir les comunitats indígenes i promoure l'educació arreu del país. Els projectes són nombrosos però s'agrupen en dos grans àmbits: l'educació (a molts nivells) i l'enfortiment de les comunitats; potenciant l'equitat de gènere, el bilingüísme i la interculturalitat. El projecte en el que hem començat a col·laborar s'enmarca dins l'àrea de reforma educativa, un projecte fins ara finançat per l'Agència Catalana de Cooperació, ves quina coincidència! Sigui per això o per què realment creuen que podem fer quelcom, ens van habilitar un foradet per poder si més no estar-hi!

Comentaris

  1. Bon dia Guatemaltecs!!!!!!
    Avui per mi es un dia especial en el record i es que un 23 de novembre del 2009, avui fa tot just 1 any, aterraba a l'aeroport de la Aurora de Guatemala a les 20:30 h, per iniciar la meva estada d'uns dies a GUATE. Per això no m'he pogut resistir a posar-vos el comentari, coincidint amb la vostra estada a "Guatebuena ó Guatelinda".
    Que continueu gaudint de l'experiencia!!!
    Que passeu feliz dia, al país de "l'eterna primavera".
    Una abraçada!!!!!
    Ramon

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada