dijous, 23 de setembre de 2010

Independència a Antigua i Panajachel

Després d'un cap de setmana a la capital, vam iniciar la setmana a l'oficina amb moltes ganes, es preveia una setmana curta! El dimecres 15 de setembre era "feriado", es celebraven els 189 anys d'Independència de Guatemala. Per poder viure la festa com els chapins (tal i com s'autoanomenen els guatemaltecos), vam decidir que el millor era marxar a Antigua, on segur que farien actes cívics per celebar-ho com calia.

Dimarts a mitja tarda vam sortir de l'Institut Santiago per agafar el bus cap Antigua i ens vam trobar per sorpresa el primer acte: una marxa escolar al mig de la carretera Roosevelt! Aquesta carretera és una de les principals entrades a Guate, com si de la ronda de Barcelona es tractés, i per allí, amb el trànsit en marxa, i tot el fum propi de Guate, van passar desfilant un grup d'escolars acompanyant la torxa, el símbol de la independència. Ni els cotxes ni el fum els hi feien nosa, amb l'alegria que els caracteritza seguient el seu propòsit, fer un recorregut pels voltants de la seva escola. I com aquesta, moltes altres marxes s'havien donat els dies previs al 15 arreu del país.

Després de patir un viatge mogudet en un "chickenbus" ple a vessar, arribem a la nostra illa de pau més propera, Antigua. Arribem mig aturdits del viatge però amb una molt bona noticia, dos grans amics, amb els que ja haviem coincidit a Nicaragua, el Javi i el Carlos estaven a Antigua i es quedaven un dia més per passar la festa junts. Així començava en principi un dia i mig de retrobades i celebracions vàries, que va esdevenir en un viatge de cinc dies entranyables per Antigua i el llac Atitlán! Un mai sap que li depara el demà...

A Antigua ens vam trobar una ciutat en moviment, on chapins d'arreu s'havien apropat a gaudir de les desfilades i la música. Una festa on els joves eren els protagonistes, joves que portaven molt temps preparant el repertori musical i els balls de la seva escola, per mostrar-ho davant tota la ciutat. Cap a les 18h van començar les marxes musicals més informals, i durant el matí del dia 15, les desfilades més formals amb l'uniforme de l'escola ben planxat i els cabells ben posats, això les escoles més tradicionals; deixant pel final un grup més agosarat que es van arrencar amb uns balls a l'estil de Grease, al bell mig dels carrers colonials.

El nostre sostre aquells dies, va ser el gran hostel A place to stay, on vam compartir amb els nostres grans amfitrions i companys de ruta una gran gran truita, amb el seu pa amb tomata i un espectacular asado argentino fet per un porteño que corria per allà! I com la companyia era grata i som de fàcil convéncer si es tracta de viatjar i conèixer nous projectes, ens van permetre el luxe d'allargar la fugida de l'oficina i deixar-nos guiar cap al llac Atitlán! Ens van proposar anar a veure un projecte interessant: El Comité de Campesinos del Altiplano, a San Lucas Tolimán, i així conéixer la realitat dels camperols de la zona i les maneres d'organitzar-se.

I així ho vam fer, després d'uns bonissims panqueques amb platàn i mel, que ens van oferir la parella de guatemaltecos que regenten el hostel, vam deixar la nostra casa a Antigua i vam començar el que seria una llarguissima gincama de busos fins arribar a Panajachel, la primera parada al llac del volcans.

El viatge des d'Antigua no podia ser d'una altra manera que passant per Chimaltenango, Los Encuentros, Sololà i per fi Panajachel, impossible trobar un bus directe a enlloc, per tant, no quedava més remei que fer fins a 4 canvis de bus per arribar al llacun "puja i baixa" de gent diferent. Trets similars als que ja coneixiem, però de cop se'ns van engrandir els ulls i la cusiositat es va veure apaivagada. Al endinsar-nos en els territoris mayes d'occident, van aparéixer homes duent el vestit típic maya. Fins ara només ho haviem vist en les dones i nens, i aquí almenys alguns homes seguient el seu llegat i sense delegar la càrrega cultural en les seves dones. Va ser una grata sorpresa, tan de bo fos una pràctica més estesa.

Panajachel va ser la nostra porta al llac Atitlán, des d'on havíem d'aconseguir arribar San Lucas Tolimán, on visitariem el primer projecte de la ruta; per fer-ho...arribava el primer viatje amb barca pel llac, podent gaudir aíxí d'un paissatge espectacular.

1 comentari:

  1. Buah!!! Grandíssim llac!!! Preciós!!! :)
    Naltres no vam veure cap projecte, però vam tenir la gran sort de parlar amb unes dones que treballaven amb el teler de cintura!! Ens van estar ensenyant com ho feien i vam estar xerrant amb elles abans de comprar-los fil de cotó per fer polseres!!! jejejeje
    Crec que vam passar força del que ens van dir de visitar rollo guiri...ens endinsàvem dins els pobles menys guiris i més indígenes i vèiem una mica el seu entorn, la seva manera de viure, els seus carrers que foten unes pujades que espanten...Que és millor que estar veient edificis...
    Naltres, a diferència de vos, anàvem amb busos privats, ho contractàvem des dels hostels...
    Ale nens!!! Segueixo dient que m'encanta veure Guate des dels vostres ulls després d'haver-ho vist amb els meus!!!
    Un petonàs!!!! MAKS

    ResponElimina