Després d'uns dies per PRODESSA ubicant-nos dins l'entramat de l'ONG, volíem fer cinc cèntims del projecte en el que estem col·laborant. El projecte s'anomena "Aplicación de la Reforma Educativa", i tal i com ens han traslladat a nosaltres, cal contextualitzar els antecedents i els orígens del projecte dins del context polític del país.
Guatemala va patir durant molts anys una forta repressió, sobretot contra els pobles indígenes, promoguda pels diferents governs militars que s'anaven alternant a la presidència a base de cops d'estats. El govern, sempre en mans de militars i amb recolzament dels EUA, va fer front a les reaccions populars amb grans matances, sempre emfatitzades a les regions indígenes. A Guatemala casi el 35% de la població és indígena, la resta de la població es composa de "ladinos", que són la població fruit de la barreja d'indígenes i els que no ho són, i els "garífunas", que són els descendents afroamericans. L'any 1996 després d'unes eleccions menys fraudulentes que les anteriors i amb una nova constitució, es van signar els acords de pau que donaven per finalitzat el conflicte intern. Les conseqüències inmediates del conflicte intern: molta població desplaçada dins del mateix país i cap a altres pròxims, i greus dèficits en tots els aspectes: polítics, socials, econòmics i com no, educatius. Fruit dels acords de pau, un dels temes que s'acorda és la reforma educativa inclusiva, donant als pobles indígenes igualtat d'oportunitats. Aquesta reforma educativa es basa en quatre pilars: bilingüisme i interculturalitat (a Guatemala es parlen 20 llengües indígenes diferents), equitat de gènere, pensament lògic i cultura de pau i drets humans.
Aquests quatre components, són la base del projecte en el que estem. El projecte es diu "KEMON CH'AB'ÄL" (teixint llenguatge en idioma Tz'utujil), consisteix en promoure i estimular entre els alumnes de primària aquests quatre grans temes, l'instrument principal és un llibre de lectura i activitats com a guia. Aquests llibres estan conformats per entre 20 i 40 lectures (contes, noticies, textos científics, llegendes...) que tracten de manera transversal els quatre grans temes. Mitjançant la lectura, la posterior reflexió i la realització de les activitats, es promou l'estimulació dels alumnes, del professor i fins i tot de les famílies. A les escoles públiques de les comunitats no tenen normalment llibres de text i si n'hi han són llibres compartits i en b/n, aquests llibres han suposat un gran canvi metodològic a les aules, almenys per una hora al dia.
Possiblement des de la visió occidental de l'educació, el projecte en qüestió no té molt misteri, però donada la realitat educativa de les àrees rurals de Guatemala, aquest adquireix una dimensió enorme.
Més enllà que els nens i nenes puguin tenir un llibre propi, i el que això ha estimulat, hi ha altres aspectes que fan del projecte un autèntic privilegi pels nens i nenes, per les famílies i també pels mestres. Aquests darrers en general amb poquíssims recursos i amb un grau de desmotivació molt elevat degut a salaris irrisoris, poca preparació... El projecte però, els recolza també fent sessions de capacitació i reunions amb els pares, a més dotar a les aules d'altres materials de suport per desenvolupar les activitats escaients.
La nostra tasca és intentar col·laborar donant suport a les visites que es fan a les escoles pel seguiment i l'avaluació del projecte i més concretament, ens han encarregat que un estudi de l'impacte que el projecte ha suposat en els nenes i nenes en relació als seus canvis actitudinals, respecte els quatre grans temes en els que es basa el projecte.
Aquast primers dies farem les visites a les escoles per anar conxeixent-les i d'aquí un mes, amb els casos triats per la mostra, visitarem a les famílies realitzant les entrevistes i inciant així l'estudi d'impacte. Poc a poc, anirem explicant més intríngulis del projecte a mida que també l'anem coneixent millor.
Guatemala va patir durant molts anys una forta repressió, sobretot contra els pobles indígenes, promoguda pels diferents governs militars que s'anaven alternant a la presidència a base de cops d'estats. El govern, sempre en mans de militars i amb recolzament dels EUA, va fer front a les reaccions populars amb grans matances, sempre emfatitzades a les regions indígenes. A Guatemala casi el 35% de la població és indígena, la resta de la població es composa de "ladinos", que són la població fruit de la barreja d'indígenes i els que no ho són, i els "garífunas", que són els descendents afroamericans. L'any 1996 després d'unes eleccions menys fraudulentes que les anteriors i amb una nova constitució, es van signar els acords de pau que donaven per finalitzat el conflicte intern. Les conseqüències inmediates del conflicte intern: molta població desplaçada dins del mateix país i cap a altres pròxims, i greus dèficits en tots els aspectes: polítics, socials, econòmics i com no, educatius. Fruit dels acords de pau, un dels temes que s'acorda és la reforma educativa inclusiva, donant als pobles indígenes igualtat d'oportunitats. Aquesta reforma educativa es basa en quatre pilars: bilingüisme i interculturalitat (a Guatemala es parlen 20 llengües indígenes diferents), equitat de gènere, pensament lògic i cultura de pau i drets humans.
Aquests quatre components, són la base del projecte en el que estem. El projecte es diu "KEMON CH'AB'ÄL" (teixint llenguatge en idioma Tz'utujil), consisteix en promoure i estimular entre els alumnes de primària aquests quatre grans temes, l'instrument principal és un llibre de lectura i activitats com a guia. Aquests llibres estan conformats per entre 20 i 40 lectures (contes, noticies, textos científics, llegendes...) que tracten de manera transversal els quatre grans temes. Mitjançant la lectura, la posterior reflexió i la realització de les activitats, es promou l'estimulació dels alumnes, del professor i fins i tot de les famílies. A les escoles públiques de les comunitats no tenen normalment llibres de text i si n'hi han són llibres compartits i en b/n, aquests llibres han suposat un gran canvi metodològic a les aules, almenys per una hora al dia.
El projecte en la seva fase inicial es va aplicar als cursos de 4rt, 5è i 6è de primària i posteriorment als cursos de 2n i 3r i ara s'està ja elaborant el llibre de 1r curs. El projecte està implantat ara mateix en 20 escoles i la intenció és poder arribar a implantar-ho, durant els següents tres anys, en les 80 escoles d'una regió del país. El programa que ha cobert la implementació des de 4rt fins a 6è, ha estat finançat per l'Agència Catalana de Cooperació, amb el suport d'Eduació Sense Fronteres en la seva fase inicial. El següent programa que s'ha presentat per poder abastar tota una regió, es farà amb el suport de PROIDE i finançat per l'Agència si la ressolució es favorable en breu.
Els llibres, han servit per estimular els nens en la lectura (quelcom poc atractiu per ells pels pocs materials que tenien i el format en el que estaven), i a part els estan fent reflexionar sobre els temes que hem citat amb anterioritat. Un punt important per les comunitats indigenes és que els llibres estan ja editats en castellà i en Q'eqchi' (keqchí), una de les llengües mayes parlades a Guatemala, i s'estan traduint a altres, al Kaqkchikel i al Tz'utujil (zutujil). Aquest fet fa molt més proper l'aprenentatge als alumnes indigenes i recolça amb lectures contextualitzades els seus trets culturals propis. Tant les llengües mayes, com els altres trets culturals indigenes van ser reprimits durant el conflicte intern; els indígenes van ser obligats utilitzar tan sols el castellà. La por a les represalies va fer que les llengües mayes s'amaguessin, es perdessin costums i amb el pas del temps, fos motiu de vergonya fins i tot. Avui en dia malgrat els acords de pau, molts indigenes s'adrecen als fills en castellà, mutilant així la trasmissió de la seva pròpia llengua.
Possiblement des de la visió occidental de l'educació, el projecte en qüestió no té molt misteri, però donada la realitat educativa de les àrees rurals de Guatemala, aquest adquireix una dimensió enorme.
Si partim de la base que en aquestes escoles, els nens i nenes no tenen llibres propis (els llibres són del mestre i els alumnes tenen una llibreta per apuntar) la novetat doncs, ja els motiva i a més els permet que se'l puguin endur a casa per llegir-lo acompanyats de la seva família. Els pares i mares així es poden interessar pel que fa el seu fill o filla a l'escola i en els millors dels casos parlar sobre el contingut de les lectures.
Segurament en segueix quedant lluny des de la visió occidental, però que en una casa on els pares molts cops no han estat alfabetitzats (majoritariament les mares), entri un llibre a color i amb il·lustracions característiques de la cultura indígena, desperta la curiositat als pares i germanets i els estimula a preguntar i conèixer. Aquesta transmissió dels coneixements mitjançant les lectures, dels nens i nenes a les famílies, fa que s'inicii un petit procés de transformació social. Molts pares i mares aprenen coses que no sabien i que tampoc podien llegir, i els que han tingut més sort i si saben llegir, es sorprenen de la claredat dels textos i com la metodologia que fa servir el llibre els facilita la comprensió. El més important és que en algunes famílies es comencen a donar converses sobre el masclisme, el respecte per la llengua maya pròpia, sobre els drets i els abusos, els trets culturals propis...
La nostra tasca és intentar col·laborar donant suport a les visites que es fan a les escoles pel seguiment i l'avaluació del projecte i més concretament, ens han encarregat que un estudi de l'impacte que el projecte ha suposat en els nenes i nenes en relació als seus canvis actitudinals, respecte els quatre grans temes en els que es basa el projecte.
Aquast primers dies farem les visites a les escoles per anar conxeixent-les i d'aquí un mes, amb els casos triats per la mostra, visitarem a les famílies realitzant les entrevistes i inciant així l'estudi d'impacte. Poc a poc, anirem explicant més intríngulis del projecte a mida que també l'anem coneixent millor.
Hola de nou.
ResponEliminaPer a Guate, aquest projecte, realment ja és de molt pes i amb força ambició!!!! (parlant en positiu).
Esperem, que a través de la cultura, com és aquest projecte, tiri endavat al llarg del temps, per el bé i el progrés del país.
així sigui.
una abraçada
Ramon