dijous, 25 de novembre de 2010

Barriletes i colors per Tots Sants

Canyes, molts rotllos de celo, quilòmetres de paper de seda, cordes, molta destresa i imaginació és el que cal per construir els enormes "barriletes" (els nostres estels) del dia de Tots Sants, a Santiago Sacatépequez i Sumpango. La tradicció es remunta anys enrera, segons els ancestres mayes, els barriletes servien per establir comunicació amb els difunts. Expliquen que, contra més alts s'elevin millor els hi arribarà el missatge que volem transmetre. També comenten que és una manera de guiar els esperits del més enllà a la terra, i baixin així, a compartir el dia de difunts prop dels seus familiars.

El sincretisme a Guatemala està present arreu, tradicions mayes es barregen amb rituals catòlics introduits amb la colonització; un exemple és la celebració de Tots Sants. Els dies dedicats als difunts coincideixen amb els del catolicisme però amb matisos: el dia 31 està reservat pels nens difunts, el dia 1 pels adults i el dia 2 de novembre es dedica a tots els difunts. Durant aquests dies es munten a les cases petits altars amb flors, fotografies i menjar per rebre als familiars difunts; es preparen plats especials i es va al cementiri a compartir-los amb ells, tradicionalment es cuina el "fiambre" (un plat ple d'embotits, olives i amanida) La música tampoc falta, al poble de Todos Santos Cuchumatán les marimbes (instrument nacional de Guatemala) es desplacen als cementiris, els familiars menjen, ballen i fins i tot canten les cançons preferides dels difunts.

En res s'assembla al nostre dia del difunts. Amb barriletes o sense, els cementiris de Guatemala són una gran festa aquell dia, un punt de connexió molt especial entre dos plans de l'univers. Colors, música, flors, menjar, beure, espelmes, converses...tot per estar un xic més aprop dels que han passat a estar en un altre pla de la vida. Segons la cosmovisió maya, l'origen del món reflexa la concepció cíclica del temps, parteixen de la idea que el món va ser creat pels déus com a hàbitat de l'ésser humà; l'home maya està entrellaçat amb el temps. Conforme passa el temps i la mort s'apropa, l'ésser es fusiona amb l'eternitat. La mort maya no significa la fi d'una vida, és un cicle més dins de l'univers, és un llarg recorregut dins el viatge etern. Res s'acaba amb la mort, és una transformació, un canvi de lloc; i és possible que aquest lloc es trobi en aquest mateix món, on pot que ens retrobem amb els difunts, però en un temps, en un pla, diferent.

Dins aquesta lògica, prenen sentit les celebracions als cementiris i els tons que els engalanen, éssent aquests espais una explosió de colors, mantenint vius i alegres el records dels avantpassats. La tradició maya s'allunya molt d'una pel·lícula en blanc i negre; només cal fer un cop d'ull a les vestimentes tradicionals o als centres de flors que es realitzen en els rituals, indicant la sortida del sol i els paral·lelismes d'aquesta amb la seva espiritualitat. Així doncs en l'inici d'un nou cicle, iniciat amb la mort, els colors no poden faltar: el color blanc es reserva per enterrar els pares, significa puresa; les mares s'enterren sota el color turquesa, significa protecció; els nens sota el blau cel, les nenes en rosa; i els avis sota el groc que simbolitza la protecció de l'avi sol sobre la humanitat.

Cap al migdia s'enlairen els barriletes més grans a Santiago, és el punt àlgid d'una festa que s'allarga fins a altes hores de la matinada. Gent i més gent, s'acosta encuriosida. Aquesta gran tradició que ha fet situar en el mapa a molts chapins, el poble de Santiago. El folklore i l'espiritualitat es barregen, fins i tot el temps acompanya, fa sol. La boira i la pluja es reserva pels nostres dies de Tots Sants, on la cultura de la mort no ha fet un pas enllà: la fredor del formigó s'apodera de tots, i ni tan sols les pinzellades de les flors cobren sentit en aquella trista quadrícula.

Per a nosaltres viatjar implica submergir-se en un procés d'aprenentatge a marxes forçades: a cop d'avió apareixen noves cultures, nous idiomes, nous amics, noves maneres d'entendre la vida... noves respostes, noves preguntes. Però no es tracta d'un documental, el "pause" no existeix. I cal pair-ho tot plegat mentre, a casa nostra el pas del temps també fa de les seves. Si, les noves tecnologies diuen que apropen a la gent, però hi ha moments en els que a un li agradaria colar-se per la càmara del pc i de nou ser-hi present. Aquesta experiència, molt al nostre pesar, ha estat marcada per la pèrdua de dos persones molt estimades. Com dirien els ancestres mayes, han passat a formar part d'un altre pla de la realitat. Malgrat la pèrdua sigui molt dura, se'ns dubte, el pla en el que estan és aprop i continuaran éssent propers mentre els recordem i somriguem amb ells. Amb barriletes o sense, la distància s'escurça en fer-los presents. De nou, gràcies pel camí recorregut plegats.

2 comentaris:

  1. Hola de nou!!!!
    Tots Sants= mort...
    Tots Sants= vida....
    es la gran diferència, depenent com entenguem el concepte de "VIDA" y el sentit que li volem donar.
    Es com dir: Sol-LLuna / Dia-nit /claror-foscor/
    Penso que tots ells son complentaris i necessaris per fer el pas de la foscor a la claror, de la nit al dia, de la lluna al sol, de la MORT A LA VIDA. Aquí prenen sentit els barriletes i jo m'apunto millor i més content a aquesta festa joiosa i alegre dels barriletes.
    Una abraçada desde Barna.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt el que dius

    ResponElimina