Aeroports tancats, vols endarrerits, liquids anticogelants que no arriben a les pistes d'aterratge i fred, molt fred. A nivell climàtic, aquestes eren les noticies més rellevants que ens arribaven d'Europa mentre a l'estat de Quintana Roo les platges, estaven en un dels seus millors moments. Durant el dia, prou sol com per banyar-se i fer llargues caminades per la platja; per la nit, prou bonança com per tapar-se i descansar com un tronc. Sense dubte, molta sort hem tingut durant el viatge, l'epoca també ajuda, de juny a setembre les temperatures per aquestes platges oscil·len els 38º i de nit no baixen gens, i cal afegir-li els mosquits, les plujes i els possibles huracans! Així que si mai heu de venir per aqui, sense dubte una molt bona època és desembre. La nostra ruta per aquestes terres després de les platges de Tulum, va seguir cap a l'illa de Cozumel, l'illa de Holbox i Isla Mujeres. Tres platges molt diferents però molt recomanables.
A Cozumel vam seguir les recomanacions d'alguns companys de viatge amb els que vam coincidir a Guatemala i vam anar sense pensar-nos-ho cap al Hostelito, un allotjament espectacular al centre de la població. Un cop situats i seguint indicacions, calia llogar algun vehicle...un cop sospesades les diverses opcions ens vam quedar amb un Vocho descapotable: si es fa, és fa bé! Algú es preguntarà un Vocho? Són els nostres Volkswagen Escarabajo, que a Mèxic es van seguir fabricant fins l'any 2000 i n'hi ha moltíssims. A Cozumel, eren la opció més econòmica a la part que la més divertida. Així que carmanyola, "pareo", ulleres, tub, cantimplora i cap a la platja! Dues recomanacions: Chen Rio, una platja popular on els bancs de milers de peixets es colen entre les banyistes que saben despistar-los i oferir-los una dança espectacular; i platja Palancar, una platja on malgrat l'accés es fa através d'un restaurant i club de platja, els cambrers saben respectar els turistes alternatius que, com s'ha fet tota la vida, s'estiren a la sorra i fan snorkel amb els tubs que han passejat 12000km. Per si fóra poc, a la glorieta de la plaça major de Cozumel, música en directe i venem les nostres dues primeres pulseres de macramé, què més és pot demanar?
Tot i que el Hostelito era un lloc brutal, calia marxar, propera parada el Tribu Hostel a l'illa de Holbox. Al contrari que fins ara, la amabilitat dels autobuseros brillava per la seva absencia. Després de sentir-nos un xic estafats, arribem a l'illa. Ens esperava una obra arquitectònica digna de qualsevol premi d'arquitectura jove. El hostel feia només sis mesos que l'havien obert una parella, fruit de la grandesa del món, una eslovena i un italià de poc més de 30 anys. Allí vam passar dos dies, un per recorrer l'illa cap a l'extem curt, on ens esperava una platja coberta amb un mantell de pexines, un munt d'estrelles i caragols de mar. I el següent, per recorre-la en l'altra direcció, 5km pel mar fins arribar al riu. I diem 5km pel mar, perquè l'aigua havia fet de les seves i formava allí petits mars i bancs de sorra que es van alternat, fent d'aquell un paisatge increïble. La calma dels carrers de sorra del petit poblet de Holbox i el hostel ens havia atrapat, però calia seguir, passaríem la nit de nadal a Isla Mujeres.
De nou, ferry, 2'5h de bus, col·lectiu i ferry de nou, per arribar a l'apartamentet de Isla Mujeres, un lloc que malgrat estar més que trinxat pel turisme, lluny queda dels mega resorts de Cancún o Playa del Carmen. Els mexicans encara hi viuen o sobreviuen, malgrat sigui treballant de cara al públic i les cases locals s'alternen al centre amb els petits apartaments. Els grans hotels encara són pocs malgrat podrien ser menys. Una platja, blau turquesa, on la sorra blanca t'acompanya fins ben endins, com si d'una piscina inmensa es tractés. Això si, cal ser viu i cercar un bon lloc, lluny de les exensions d'hamaques que es fan lloc per a que els turistes de pulsereta acomodin els seus culs. Semblarà que estiguem en contra del llocs amb tot inclòs...i de fet, ho estem. El cert és que turismes així, poc fomenten l'economia local, proporcionen més diners encara a empreses que no són del país, i fan que els nouvinguts no trepitgin el mercat municipal, perdent-se els impressionants alvocats o passin de llarg de l'espectacular "ceviche" de peix que es menja a la cooperativa de pescadors de l'illa: "Justicia social", un lloc molt gran on amb el nom ho diuen tot.
Si, Isla Mujeres és una illa on hi ha turistes que lloguen carrets de golf per recorre-la, segurament són el transport més econòmic i sostenible pel seu moviment per ella. Si, Isla Mujeres està plena de restaurants de capital gringo. Però, com sempre, a tot se li pot donar la volta, i ens podem apropar i conèixer molts i molts llocs sense ofegar a qui allí va nèixer, i així ho seguirem fent nosaltres. Aquest cop la nostra aventura acaba...demà vindran hores i hores de ferry, bus, avions i aduanes, però haurà valgut MOLT la pena; vam venir amb la motxilla plena de roba i aquí l'hem canviat per un munt d'experiències inolvidables que ens han fet crèixer més que uns quants centimetres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada