dimecres, 31 de juliol de 2013

Cuzco

Arriba el cap de setmana i com a tal, deixem les tasques a l'institut per anar a passar-lo a Cuzco, ciutat "guiri" per excel·lència del Perú i només a una hora d'Urubamba.
Tenim la sort que l'allotjament està solucionat, gràcies de nou als germans de La Salle que ens acullen a l'escola de Cuzco. És una comunitat petita, on a la sala de televisió el més normal és que es vegi televisió espanyola ja que habiten dos germans espanyols, bé, un espanyol i un basc (com diu ell).
Tot i arribar al vespre, no ens podem estar de sortir a fer un tomb pel la Plaza de Armas, lloc de referència de qualsevol ciutat peruana, el que vindria a ser la Plaça de l'Ajuntament a qualsevol ciutat catalana. Amb aquest breu tastet del centre de la ciutat, ja podem entreveure el que ens vindrà a sobre. No fem 5 passes seguides sense que ens ofereixin (per dir-ho finament), un restaurant per sopar, un menú "turístico", una excursió al Machu Pichu, un jersei, un... benvinguts a "guirilandia"!


Al dia següent ben descansats tornem a la càrrega ja que, de dia i descansats, les coses es veuen diferent. Ens perdem passejant per la ciutat i ens trobem amb els seus encants: cases colonials (fruit de l'ocupació que ens segueix esfereint), esglésies espectaculars i sobretot les primeres restes dels inques que veiem! A la imatge podeu veure la pedra dels 12 angles, al barri de Sant Blas.



Entre les sorpreses que ens depara la ciutat, anem a dinar a un lloc recomanat per la guia que val la pena, és el Qori Sara, un menjador on la clientela peruana es barreja amb estrangers sense manies per gaudir de menús a 8 soles que et deixen ben tip amb les seves sopes i els grans plats d'arròs amb pollastre, bistec o algun altre plat fort "plato de fondo", com en diuen aquí.

Seguim deambulant entrant a les esglésies a les hores de missa per poder veure-les i és que si no és a aquestes hores, el preu per entrar a les esglésies creiem que és abusiu. Val la pena, entrar a la catedral i veure un quadre de l'últim sopar on al plat hi ha un cuy, una mena de conill d'indies que és un dels plats típic del país.


Ens crida l'atenció i ens fa reflexionar el tema del preu per visitar els llocs. Els atractius culturals de la ciutat estan literalment blindats per un "boleto turístico" que ha doblat el seu preu en 2 anys i que promou un tipus de turisme: aquell que ve amb molts dòlars. Sempre defensarem que els propis països, treguin profit del seu patrimoni i no pas que el profit marxi a mans internacionals, però tot a la seva justa mesura. Ens expliquen que fins i tot la mateixa església, no rep benefici a canvi dels cobrament per les visites, sinó que tot va a mans del ministeri de turisme. El Perú creix per la mineria de manera exagerada, els preus es disparen, però voler atraure tan sols un turisme de luxe i de maletes de rodes, no creiem que sigui una bona inversió a llarg termini. 


Seguint passejant per la ciutat, ens hem trobat hotels espectaculars en antics monestirs rehabilitats com el Hotel Monasterio o el Palacio Nazarenas, on no hem pogut resistir entrar i quedar-nos bocabadats; el preu de la nit s'escapa per a la majoria de mortals.

A Cuzco es troba també sacsayhuaman, l'antiga ciutat fortificada dels inques, reclam turístic amb el que juga el ministeri a l'hora de dissenyar el "boleto turísitco". Alli només es pot entrar pagant els 135 soles del "boleto" i ens toca prioritzar, aviat anirem al Machu Pichu i ens han col·lat un gol que ens ha deixat sense alè.


Però, per sort el Koricancha, s'escapa del "boleto turístico" i es pot visitar pagant una entrada puntual de 10 soles. En aquesta construcció podem veure les restes del temple del Sol i de la Lluna i endinsar-nos en els habilitats d'enginyeria dels mestres inques. Ens expliquen com des d'allí, es traçaven línies imaginaries al llarg de les quals, s'instal·laven els temples tots alineats amb el Koricancha. 

El recinte del Koricancha és un espai curiós, sobta com els colonitzadors espanyols, van construir el monestir de Santo Domingo damunt mateix de les restes inques, però les han mantingut i integrat als seus espais en bona part. Ara, els dos estils, conviuen en un recinte d'obligada visita a Cuzco.


Marxem de Cuzco (Cusco pels autòctons), amb una sensació agredolça. Ens fascina l'arquitectura que aquí es conserva, destacant l'església de la Companyia, la rehabilitació de l'hotel Monasterio, el Koricancha, els carrers del barri de Sant Blas i les places al més pur estil colonial; però tenim el convenciment de que els llocs petits ens fan sentir més còmodes i ens deixen aprendre més de la terra que ens acull.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada