Ollantaytambo i el Machu Picchu

Ollantaytambo és el poble que cal visitar si es vol agafar el tren cap al Machu Picchu, amb aquesta definició molt reduccionista ens podríem pensar que és un lloc de pas, al que li va tocar la loteria amb l'estació de tren, però afortunadament no és així. Ollanta és un "pueblo Inca viviente", com ens van dir el germà Javier abans de venir; un lloc tranquil, acollidor, amb un paisatge excepcional al bell mig del Valle Sagrado i amb unes restes inques molt interessants, pel seu emplaçament i estat de conservació.

Passar aquí tot un dia, si es busca calma i bon paisatge, no representa gaire esforç. Un es pot perdre pels afores del poble buscant el riu, endinsar-se pels carrerons del poblet on l'aigua està molt present o col·lar-se pels murs i les terrasses inques gaudint de les vistes de la vall i, si s'agafa aire, es pot pujar als "colcas" (construccions inques utilitzades per a la conservació d'aliment, mitjançant refrigeració per circulació d'aire) situats a l'altra vessant de la muntanya. 

La majoria de turistes arriben amb els busos directament a l'estació del tren i no paren gaire per Ollanta, fet que s'agraeix per gaudir del poblet i veure el seu estat prou pur. Cafès i restaurants no en falten a la plaça i voltants, i si es vol passar la nit hi ha vàries opcions també. 

En definitiva és un bon lloc per qui busca calma i de pas, saltar al Machu Picchu, fent en puja i baixa amb el tren el mateix dia, sense haver de dormir a l'asfixiant i consumida població d'Aguas Calientes, punt de sortida dels busos cap al Machu Picchu, i a la que d'una forma còmoda i ràpida només es pot arribar en tren. 

Si haguéssim investigat més abans, segurament tot hagués estat diferent, però ens vam deixar assessorar per algú d'aquí i...tot i les bones intencions, ens la van col·lar. Sense adonar-nos estàvem muntats a l'Incarail, un dels trens que puja des d'Ollantaytambo a Aguas Calientes, i havíem de fer nit en un hotel que pel preu havia de ser de luxe i que per les condicion,s no era més que un hostalet dels anys vuitanta del que podem trobar en un país petit veí al nostre, tot passant els Pirineus. 

Una hora i quaranta minuts són els que separen Ollanta d'Aguas Calientes, el tren de vapor travessa la vall  i anem deixant enrere espectaculars cims, alguns amb neu. Aguas Calientes és com el país petit del que parlàvem abans però en miniatura i a lo latino. En una vall molt estreta es concentren centenars de comerços, bars, restaurants i hotels, tots enfocats a xuclar els pocs o molts dòlars que es deixin prendre els visitants. Ofertes 4x1 en pisco souers (els còctels del país), menús turístics, pizzes andines i massatges s'acumulen en els estrets carrers del poble però segurament, on tots el que hem de fer nit sortim perdent, és en l'allotjament. Si es busca dormir en un lloc mínímament net i amb bany a l'habitació, estem parlant de 70 dòlars i això en establiments que estan lluny de l'imaginari que podem tenir per aquest preu, res a veure amb la resta del país. Un cop assumit el gol col·lat, només ens falta anar a dormir aviat per arribar ben d'hora a la muntanya sagrada! 

A les 4:30h sonava el despertador per aixecar-nos i oh! sorpresa estava plovent, no va ser fins les 8h que deixava de ploure i amb el fresquet pujàvem al bus cap a la ciutadella esperada. Qualsevol descripció es quedaria curta exposant la majestuositat, la solemnitat i l'energia que es desprèn del recinte del Machu Picchu en el seu conjunt. Unes restes inques que deixen meravellat a qualsevol i un emplaçament immillorable en una vall imponent i amb la muntanya del Huayna Picchu com a principal teló de fons. Sobre les restes inques, no ens atrevim a escriure, l'enginyeria que intuíem en les restes vistes abans, deixa bocabadat per l'emplaçament en el que es van instal·lar aquestes, grans murs, temples, zones rurals en terrasses, de tot i més podem trobar en aquesta ciutadella immersa en un paisatge de luxe. 

Al Machu Picchu un sap quan arriba però no quan marxarà, cal prendre-s'ho amb calma, deixar-se perdre pels racons i pujar a la caseta del guarda on quedar-se embadalit per la vista, ràpid passen 5 hores i cal fer cua per agafar el bus de baixada i arribar a temps al tren de retorn cap a Ollantaytambo.

La nostra recomanació per gaudir al màxim del lloc, sense sentir-se atrapat pels xucla turistes, és agafar el primer tren que puja des d'Ollantaytambo a Aguas Calientes, l'empresa Perurail opera a les 5:40h del matí ja. A les 7:15h com a tard es pot agafar el bus cap al recinte del Machu Picchu des d'Aguas Calientes i gaudir des de les 8h del matí de l'imponent espectacle. Això si, cal tenir en compte que el sol, quan surt, apreta molt! i els mosquits fan de les seves. Cal anar molt preparat amb aigua, menjar, repel·lent anti-mosquits i quelcom per no patir les conseqüències del sol.