dimecres, 24 de juliol de 2013

Pampallacta

Portem cinc dies a Urubamba, estem com a casa! L'acollida ha estat exemplar i les instal·lacions i el poblet tranquil, ajuden a gaudir del paisatge i deixar fluir el temps. Els tempos aquí són diferents, la calma que es respira fa que el temps passi a un altre ritme, més pausat i menys caòtic. 

El cap de setmana marxem a Cuzco, parada obligatòria per tots els turistes del Valle Sagrado, però just abans de marxar, se'ns presenta l'oportunitat de conèixer una de les comunitats. Refem plans i marxem a passar el matí del divendres amb el germà Cosme, qui ens acompanyarà a Pampallacta. 



En Cosme és l'encarregat de la pastoral de la Salle a Perú i aquests dies està coordinant els projectes que desenvoluparan els joves voluntaris de totes les escoles de la Salle en aquesta zona. Ells en diuen "la misión", en definitiva és un grup de joves vinculats a les diferents escoles, que tenen l'oportunitat de participar d'un grup de creixement i vivència en una comunitat. Cada "misión" recolza un projecte que es durà a terme en les diferents comunitats atenent a les necessitats de cadascuna.  Prèviament en Cosme i l'equip de germans que acompanyarà als joves, han acordat amb els pares i mares de família les prioritats i possibilitats i s'han coordinat esforços per a que els joves puguin donar suport a la comunitat d'una forma efectiva, els deu dies que estaran compartint amb ells.



A Pampallacta, una comunitat situada a 3.575m l'escola és el centre neuràlgic gràcies a l'esforç de la directora, l'equip de mestres i el seguiment i suport per part dels germans de la Salle. Quan els germans van conèixer la comunitat fa uns anys, l'escola només eren dues classes petites i amb poquets alumnes; les famílies preferien tenir-los cuidant del ramat o fent les feines de la casa, que enviant-los a l'escola.  Amb els pas dels anys i uns quants projectes de cooperació de la mà de Proide i alguna altra ong, s'han aconseguit millorar les instal·lacions: s'han construït dues aules més, s'han millorat els sostres de les altres dues ja existents, s'ha pavimentat el pati i ara, durant la "misión" es construirà el menjadoret (quatre parets de pedra i tova i un sostre de "calamina" (xapa metàl·lica) o metacrilat, si arriba el pressupost (per permetre el pas de la llum i escalfar l'interior com un hivernacle). El conjunt són unes instal·lacions ben senzilles, però molt acollidores que faciliten l'aprenentatge dels alumnes, ara ja arriben els estudis fins a secundària! Segurament, quelcom inimaginable fa uns anys. 



Tot i que la comunitat té accés per carretera asfaltada ara, no tenen cap vehicle propi que els hi faciliti l'accés a Calca, la població més gran per comprar aliments, rebre atenció sanitària o baixar a vendre les seves produccions tèxtils, depenen del pas de vehicles privat o alguns microbusos que recorren la via. 



L'educació, la seva cultura i les condicions del lloc on viuen, els han dut a patir molts abusos en diferents nivells. La directora ens explicava que quan ell va arribar les nenes patien molts abusos sexuals, als 12 anys deixaven d'estudiar moltes entre altres motius perquè ja es veien obligades a ser mares. Mica en mica això ha anat canviant, l'escola ha servit no només per l'alfabetització sinó per fomentar l'educació en valors tant als alumnes, com als pares i mares de família. Un altra via de treball per reduir els abusos que pateixen, en aquest cas els pares i mares de família, és la millora de les condicions de treball. La seva base econòmica són les produccions artesanals tèxtils que vénen de forma gradual, conforme van produint; darrera d'una peça hi ha hores i hores i si l'aconsegueixen vendre a dures penes els arribarà per cobrir les despeses en material. Es veu que hi ha alguns comerciants que coneixen la comunitat i pugen a la comunitat, fixen ells el preu i els hi compren tota la producció per ells treure'n profit. Des de l'escola de la Salle de Cuzco, a tres hores en microbús, s'envia a un professor de tant en quant a recollir encàrrecs tèxtils que fan les famílies de l'escola, garantint un preu de venda just i sense intermediaris; més enllà de facilitar-los aquesta venda directa, s'intenta capacitar-los en l'empoderament i revalorització de les seus coneixements artesanals, per a la millora de les seves condicions laborals i en definitiva, per una subsistència de més qualitat. 


Sobta com només a una hora de camí d'una població gran del Valle Sagrado, podem trobar comunitats on la modernitat s'ha quedat pel camí. Sobta com encara hi ha nens i nenes que s'amaguen dels forasters i es queden embadalits quan veuen la seva imatge en una càmera digital i que amb prou feines, parlen altra cosa que no sigui Quítxua. Però sobta més encara, al mateix temps que encoratja, que existeixin indrets on l'escola ho és tot pel "desenvolupament" d'una comunitat. Sempre hi ha llocs que et roben el cor i Pampallacta i sobretot la feina que allà es duu a terme, és un d'ells. 

1 comentari:

  1. Ya ves, y una ONG de postín, de las que dice "si usted colabora con nosotros mejora su posición social en su ciudad, no era capaz de tener en sus tiendas de "comercio justo" mas de una pieza de cada producto "porque la producción es muy limitada, y en la tienda del "todo a cien" nos preguntaban cuantas cajas queríamos.
    Vaya tropa.

    ResponElimina