dijous, 8 d’agost de 2013

Arequipa

Sortim de Puno ben aviat, amb l’esperança que aquesta companyia de bus sigui de la qualitat que hem pagat i oh! sorpresa, el bus segueix parant en llocs inhòspits a recollir passatgers i deixar-ne. S’arriba a omplir fins i tot l’escala que puja al segon pis de l’autocar, tot és informal, com si es tractés d’un bus de línia d’un poble, i no un bus directe entre dues capitals del país. Els conductors i l’hostessa (que encara no sabem quina funció té), s’hauran guanyat un sobresou, acosta d’encabir a tot el qui s’acostava al bus. 


Els seient llit, tot i que un xic atrotinats són còmodes, i ens apalanquem amb la nostra música a mirar el paisatge. Més de sis hores de bus seran aquest cop, amb un paisatge que ens deixa bocabadats. Comencem ha agafar alçada, passem dels 3800m de Puno, als 4600m després del llac Lagunillas. Pel camí ens sorprenen flamencs, vicunyes, llames i aus enormes que ens sobrevolen. 

En arribar a Arequipa ens embotim, amb les motxilles, en un minitaxi i cap al hostel. Serà el primer hostel que trepitgem al país i ja en tenim ganes. Una casona colonial destartalada però amb molt encant ens espera, el “Colonial house inn”. Sostres alts, un pati i el millor se’ns dubte: esmorzar, amb un bon cafè i un “jugo” acabat de fer, al terrat del hostel amb el Chachani i el Misti com a teló de fons de la ciutat. 


Perdre’s uns dies per Arequipa no és gens difícil, hi ha moltes activitats de trekking als volcans, rafting, sortides en bici, rutes pel canó del Colca per veure els còndors i com no, gaudir de l’ambient del centre de la ciutat i els seus racons d’arquitectura colonial construïts amb pedra volcànica. El “sillar blanco” molt utilitzat sobretot al centre de la ciutat, ha donat peu al sobrenom d'Arequipa: la "Ciutad Blanca".


Cansats del darrer tram del viatge de moltes corbes i desnivell, vam optar per deixar-nos seduir per la ciutat i sense adonar-nos, ens van passar els quatre dies volant. 


L’arquitectura de la ciutat depara uns patis espectaculars que cal anar descobrint i més racons que un no es pot perdre: els retaules i portalades dels temples construïts amb “sillar” blanc; els claustres de la Companyia; la il·luminació de la catedral; la combinació de maó i “sillar” de Sant Francesc; però sobretot cal deixar-se enlluernar per la rehabilitació del convent de Santa Catalina. Un espai on tranquil·lament un es pot perdre més de 3 hores pel laberíntic recinte, ple de detalls per descobrir i intuir com vivien les monges de clausura dins d’aquesta ciutadella colonial.


No és cap novetat que la cuina de Perú està de moda, i més enllà de cuiners experimentals con en Gastón Acurio que l’han situat en el mapa, hi ha menjadorets i restaurants que cuinen uns plats elaboradíssims que enamoren als de bon paladar. Calia així endinsar-se una mica més en la cuina del país i ens vam decidir a visitar el restaurant d’en Gastón a Arequipa, el Chicha, i a aprendre a cuinar! Totes dues van ser unes molt bones experiències pel paladar. I per si algú s’anima, invertir un matí en el taller de cuina és una experiència sorprenentment gratificat i molt didàctica. 



Al nostre menú andino ben arequipeño no li va faltar el seu “rocoto relleno” (pebrot picant) amb pastís de patata i una amanida, que res te a veure a les mediterrànies, un bon suc de “chicha morá” (blat de moro negre) i un “queso helado” (gelat com de llet merengada) L’activitat incloïa el dinar, per assaborir els plats, i així vam dinar plegats amb l’equip de cuiners a la Casa Àvila; un hostel amb un pati espectacular on també donen classes d’espanyol per a estrangers.


Quatre dies magnífics amb els seus moment per tot, fins i tot per deixar-nos seduir pels pastissos del Lucciano al carrer Mercaderes; els pollastres a la brasa del Pio Pio o els “chicharrones” del Kapisaq, tres clàssics dels arequipenyos de carrer.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada