Iquitos i el "Rosa de América"

L'arribada a Iquitos ha anat acompanyada del conseqüent xoc de calor tropical només baixar de l'avió. L'altre impacte ha vingut de mans del curiós mitjà de transport a la ciutat, els motocars. Però deixarem els detalls per un altre post sobre aquesta ciutat i els seus voltants, banyats pel riu Amazones.

La vinguda a Iquitos, a part de satisfer la curiositat de visitar la Selva, ha estat també per treballar en dos dels projectes que PROIDE recolza al Perú: el projecte "Tiéndeme la Mano" i el FORMABIAP, centre de formació de mestres en educació bilingüe, en les diferents llengües de l'Amazones.

Els primers dies a Iquitos, ens trobem amb els voluntaris que estan fent l'Estiu Solidari al projecte "Tiéndeme la Mano". Un dinar d'acollida a lo "iquiteño" a la casa dels germans de La Salle, i el segon dia visita al projecte amb els voluntaris i el germà Marco, responsable del projecte..

El projecte "Tiéndeme la mano" està situat a l'Assentament Humà "Rosa de América". Un assentament humà és una invasió de terreny, on famílies sense recursos, s'instal·len construint un habitacle, de forma improvisada i amb allò que poden o trobem: fustes, lones, xapes, plàstics o el que sigui per aixoplugar-se. El "Rosa de América" en concret, està situat al damunt de l'antic abocador de la ciutat. Amb aquests ingredients, us podeu fer a la idea de l'entorn. Nosaltres, per moltes fotos que haguéssim vist abans, no ens podíem imaginar el que allà vam veure.

Dins aquest context, al final del carrer principal, s'alça una construcció de fusta, és el centre obert "Tiéndeme la mano". Aquest espai serveix de punt de trobada pels nens i nenes de l'assentament, durant un parell d'hores al dia. Aquí s'intenta fer reforç escolar però, simplement els nens i nenes vénen buscant un espai on passar el temps, fent el que sigui, però en un lloc diferent al carrer. Els carrers de sorra plens de restes de l'abocador i amb una olor massa peculiar, són casa seva, i la majoria no trepitgen gens l'escola. 

Els qui fan possible aquest petit miracle del "Tiéndeme la Mano", són un grup de joves voluntaris estudiants de magisteri de l'Institut Pedagògic d'Iquitos, acompanyats d'en Marco Pumayali, un germà de La Salle "rebelde sin causa", que fa de la justícia social i el respecte pels pobles indígenes la seva bandera. Hem dit que el "Tiéndeme la Mano" és un miracle i estem convençuts. Estant allà en actitud de treball, és fàcil veure els defectes, els punts a millorar i les dificultats econòmiques del projecte, però amb una mica de distància, t'adones que el "Tiéndeme la Mano" és una mena d'àngel de la guarda pels nens i nenes de l'assentament. Intentar que hagi un ordre dins del caos, cantar, somriure, ser els protagonistes de les educadores "señirita, señirita"-com diuen ells- pintar, començar a llegir i escriure (tot i tenir ja 10 anys), fer estimulació primerenca als més petits, netejar en grup els espais, compartir, i si cal berenar...són part de les "rutines" del centre.

En aquests dies de treball, hem acordat reprendre l'empoderament de les famílies per tal que es facin més seu el projecte, acompanyin als seus fills i entre tots intentar transformar realitats. El sobreviure apàtic dels adults, sense cap idea ni projecte de futur i amb els somriures ja massa esborrats, és el dia a dia dels grans de l'assentament. Esperem que el miracle del "Tiéndeme la mano" creixi fora de les parets del centre i ofereixi un bri d'esperança.