Santiago i Valparaíso

Quan comences un nou viatge, costa activar el xip que et recordi que el bloc no s’escriu sol i costa arrencar, però posem fil a l’agulla!

Passats uns dies a Santiago, acabem de comprovar la particularitat d’aquesta ciutat com a capital llatinoamericana. Línies de metro per tot arreu, vida cultural molt activa, arquitectura en alçada i barris en plena expansió emmirallats en altres ciutats occidentals amb barris com el Born, Gràcia, Palermo a Buenos Aires i tot el seguit de barris que creixen a base de cafès bonics, botigues de disseny i restaurants amb terrasses. Amb aquest escenari, és fàcil d’imaginar que els diners volen sense saber com i per això esperem amb candeletes travessar la frontera i aterrar a Bolívia. Abans però, visita obligada a Valparaíso, una de les perles de Xile, patrimoni de la Humanitat.

Arribem a Valparaíso a tan sols una hora i escaig de Santiago, i de seguida comprovem que és una ciutat construïda guanyant terreny als cerros com li diuen aquí. Té un parell de carrers plans i la resta tot és a les muntanyes, una mena de San Francisco a lo latino. Carrers inclinats a més no poder fins al punt que només es pot accedir a través d’escales i d’un dels tresors de la ciutat, els ascensors! Una dotzena d’ascensors repartits per la ciutat, t’arriben als punts més alts i connecten carrers. L’alternativa a l’ascensor és un entramat d’escales impossibles que fan que perdre’s pels carrerons, sigui la màgia d’aquesta ciutat. Les construccions són cases baixetes amb les façanes de xapa pintades de colors, semblants a les cases del barri de Caminito, a Buenos Aires.

És una ciutat que compleix amb un fenomen que sovint passa a molts països: sempre hi ha una ciutat que et fa sentir més còmode que la capital. Valparaíso és bressol de l’art urbà xilé, on es respira cultura a dojo com per exemple a l'antiga pressó convertida en un centre cultural que és un oasi d'espai ampli entre els carrerons estrets de la ciutat.Vagis per on vagis, tota paret gran és un lloc idoni per fer un grafiti i són d’una qualitat espectacular. Els hostels acostumen a ser casetes rehabilitades amb molt gust i la ciutat respira vida per allà on vas. El nostre hostel, Hostal Casa Volante, una perla dins la ciutat portada per un grup d’amics joves que van fer d’una antiga casa, un lloc càlid i acollidor on et sents com a casa, això els ha fet guanyar la primera posició dins els hostels de Valparaíso, i és recomanable a cegues!

Anar a veure el port, perdre’s pels carrers i escales dels cerros, provar la cervesa artesana de la ciutat a la Cerveseria Altamira, escoltar música en directe als bars i menjar peix fresc, fa passar els dies a Valparaíso sense cap pressa i amb ganes de quedar-se més dies.

Posem rumb de tornada a Santiago, on l’avió ens portarà cap a La Paz, a Bolívia. Els contrastos amb aquesta vida xilena occidentalitzada seran grans, però ja tenim ganes de voltar pel país que sempre hem deixat de visitar per poder-ho fer amb calma i no a corre cuita les altres vegades que hem estat a les diferents fronteres amb el país.