dissabte, 9 d’agost de 2014

Concepción, l'antiga missió Jesuïta

Des que vam arribar a Santa Cruz, investiguem i li donem voltes en com anar a visitar la zona de les antigues missions Jesuítiques de la part oriental de Bolívia, a la part de la frontera amb Brasil. Llegim, mirem la guia i sobretot anem preguntant a la gent quina és la millor manera. Opcions en tenim moltes: llogar un cotxe, encadenar una sèrie de busos amb horaris totalment incerts, no anar... Finalment, en Thomas, l’amo del hostel Los Aventureros de Santa Cruz ens dóna una mica de llum. En Thomas està instal·lat a Bolívia fa anys i és un gran coneixedor de la zona. El seu fort és la natura i els recorreguts en kayak pels rius més salvatges i, després de parlar una estona amb ell, decidim que anirem a Concepción. Esbrinem els horaris de busos i cap al migdia marxem.
L’estona de sortir de Santa Cruz, és horrible pel trànsit desmesurat de la ciutat, però a la que enfilem camí, el trajecte es fa distret. El paisatge canvia i ens endinsem en una zona de relleu suau, amb grans extensions de pastura verda i amb unes vistes idíl·liques de la serra que pertany a la regió del Matogroso, extensa fins Brasil. El paisatge l’amenitzen centenars de vaques  i alguna que altra mansió, cosa que fa pensar que estem en terra ramadera.
Arribem a Concepción de nit i busquem lloc per dormir. De tant en tant, no va malament un petit plaer i ens allotgem en un hotel a la mateixa plaça, el Gran hotel Concepción, un lloc espectacular, cuidat al detall i decorat amb molt gust però vivint una mena de decadència del que va ser, mantenint però la reputació i les fotos amb governants que es van allotjar allà. La primera impressió d’un lloc quan és de nit, sovint no coincideix amb la realitat, però Concepción ens sorprèn amb una bellesa i màgia que rarament es dóna amb nocturnitat.
Les missions que van fundar els Jesuïtes eren a llocs on els militars colonitzadors espanyols encara no s’havien instal·lat. Els Jesuïtes van voler d’alguna manera combinar un procés d’evangelització i a la vegada, protegir els indígenes de les barbàries que feien els colonitzadors, la corona espanyola i l’ordre jesuïta, no tenien unes relacions gaire fluides que diguem. L’objectiu dels religiosos, es va traduir en construir assentaments amb tres elements principals: l’església, la plaça i les vivendes per als indígenes. La missió sempre es començava a construir a partir de l’església. Davant d’ella, hi ha la plaça, i al voltant, la resta de construccions. No trobarem mai a les missions originals, cap edificació construïda darrere l’església, aquesta sempre era el principi i el fi de la missió. En aquest procés, també hi tenia lloc intentar convertir els indígenes al catolicisme alhora que formaven la població en oficis, llengua i ensenyaments musicals. Tot aquest procés altament qüestionable i discutible, va donar com a resultat tota una sèrie de pobles anomenats missions i una població convertida i formada que era capaç de fer amb les mans autèntiques meravelles arquitectòniques, esculturals i objectes útils com instruments musicals, tot amb fusta.
El poble de Concepción, no és més que una quadricula perfecta de menys de 10 carrers, tots amb construccions colonials de llibre. L’encant principal, rau a la gran plaça amb la seva imponent església. Pels carrers i en algun dels restaurant que hi ha, es deixen veure els terratinents ramaders de la zona. El 4x4 és quelcom que els delata i la seva vestimenta també. Per la missió sobrevolen algunes avionetes, quelcom típic de pel·lícula ambientada en vastes extensions de ramaderia i on els grans propietaris no faran hores i hores de bus per traslladar-se.
Les dimensions de la plaça són del tot desmesurades en relació al poble, però aquestes proporcions exagerades, i el color de la terra vermella, aporten una sensació de pau que no hem vist enlloc. Si parlem d’arquitectura, només ens podem desfer en elogis. L’església, una de les més boniques de totes les missions segons diuen, és totalment diferent al que estem acostumats.
La construcció està formada per una immensa nau amb una teulada imponent a dues aigües, els pilars i l’estructura de la coberta estan construïts amb fusta. Durant la rehabilitació, feta per Hans Roth, la teulada es va ampliar per crear un gran porxo que protegis la façana i convidés a entrar a l’església. Tota la façana està pintada amb diferents simbologies i els pilars són unes enormes columnes de fusta tallada que provenen d’un sol arbre, cosa que converteix aquestes columnes amb quelcom insòlit deixant bocabadat a qualsevol que les contempli. A l’interior del temple trobem grans bancs de fusta, tots amb detalls tallats a mà.
La resta del conjunt de l’església el conforma un claustre amb més estances al voltant.
El conjunt que conformen les diferents construccions amb la plaça fan d’aquest un lloc màgic, un lloc on el temps et passa sense adonar-te’n, simplement contemplant i admirant la calma que transmet l’espai.  La plaça es converteix en el nostre espai d’activitat principal, essent aquesta el seure, mirar, pensar i gaudir del silenci.

Visitem també el museu de les missions on s’explica tot el procés de construcció de la resta de missions, es poden veure figures tallades originals  i es repassa el procés de rehabilitació de les esglésies de les missions, gràcies a un arquitecte suís, Hans Roth, que es va enamorar de l’indret i al que hi va dedicar la seva vida.
Tres dies a Concepción són el triple del que hi destinen els pocs turistes que arriben a veure la missió, però crec que encara seríem capaços de quedar-nos més temps per empapar-nos de la història de la missió. Tot i això, marxem de Concepción amb la felicitat d’haver conegut un racó molt amagat del món que ens ha transmès una pau i una calma difícil de sentir a altres llocs.
Dades d'interès
Transport: Per arribar a Concepción, els busos surten de l'estació "bimodal" a la banda de transports interprovincials, a les 11:30 i 13:30 amb la companyia Transguarayos. Telèfon 346 39 93
Allotjament: hi ha diversos allotjaments a Concepción en cases colonials. El preu del Gran Hotel Concepción és de 300 bolivianos la nit, amb tota mena de luxes, piscina inclosa i famós pels seus esmorzars.
Museus: L'entrada per accedir als museus i a l'església és de 25 bolivianos. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada