diumenge, 3 d’agost de 2014

La Paz

Entre els 3000 i 4100m s'emplaça la ciutat de La Paz, depenen de en quin punt un es trobi. Imponent imatge rebem d'aquesta ciutat en pujar al taxi que ens porta de l'aeroport a la ciutat; com si d'un crater d'un volcà es tractés, la Paz s’estén per tota la base i els laterals d'aquest fins d'alt de tot on continua El Alto, ara ja ciutat independent. Sens dubte, aquesta imatge no deixa indiferent a cap viatger que s'hi acosta. Milions d'habitatges d'obra vista s'apilonen i s’acoplen entre sí tot formant un mosaic integrat amb les muntanyes. Els gratacels són escassos i els reserven per la zona sud, on l'alt standing s'aglutina. 



Un cop immersos a la gran ciutat intentem coordinar ritmes: la pausa i calma que ens demana el cos per l'alçada amb el caos viari del centre. Ens ajuda haver dormit dues hores en arribar (indispensable per evitar el mal d'alçada, així com les sorochi pills, la versió química de mastegar coca) 

De la nostra visita destaquem i recomanem fer el "tour for tips" de l'empresa RedCap, surten cada dia a les 11h i les 14h de la plaça San Pedro i ofereixen un tour de 3h per conèixer a fons la ciutat, això si, el turisme de parla hispana no abunda! Vam haver d'estar atents a trobar aliats per poder fer un minigrup de 5 persones enfront a la quarantena restant, vam tenir molta sort! 

El nostre guia, l'Ariel, un "paceño" que havia estat uns quants anys estudiant a EEUU, ens va acompanyar molt pacientment per tot el centre, començant  les interessants explicacions per les de la presó ubicada a la mateixa plaça. 

La presó és un edifici que ocupa tot el lateral de la plaça, però si a un no li expliquen què és, ni s'adona. Es tracta de la presó de "baixa" seguretat de la ciutat, una presó amb tanques no gaire altes i només 15 vigilants que actuen únicament als exteriors del recinte. Dins regna la llei dels propis interns, una llei basada en estrictes normes i absurditats màximes es miri per on es miri. La presó va ser construïda per a 400 reclusos i ara mateix hi ha més de 2400 presoners més dones i fills que viuen “voluntàriament” dins.  Per entrar a la presó cal pagar 25Bo als vigilants (un 2,7euros). Un cop dins, si un té diners, pot pagar per un llit, i fins i tot per un dúplex amb jacuzzi als presoners o expresoners que lloguen les cel·les i passen a cobrar de tant en tant. Durant uns anys, la perversió va arribar a tal extrem que fins i tot oferien tours als turistes per visitar la presó. A dins hi ha bars, restaurants, consultes de metges i tota mena de serveis que els presoners posen a disposició de la resta de companys per guanyar diners i sobreviure. També cal dir que la cocaïna més pura del món és la que allí dins produeixen. Això si, tot i només haver 15 guàrdies vigilant, ningú s’escapa. Sortir i que t’enxampin és sinònim de dures tortures que acaben de les pitjors de les maneres. Hi ha llibres i articles que nodreixen les excentricitats d’aquesta presó; si us interessa podeu seguir investigant què passa allí dins i com el govern no mou fitxa amb celeritat.



L’altra parada altament recomanable és el “mercado de la hechicería o de la brujas” allí és son s’apleguen les botigues de les “yatiris”, guies espirituals i sanadores molt importants en la cultura aymara. A les seves botigues trobem tota mena de herbes, remeis i elements necessaris per fer les “challas”, els rituals a la Pachamama per demanar-li benedicció. A la “challa” cal regar la Pachamama (mare terra) amb alcohol, cremar els diferents símbols adients al ritual, i enterrar les cendres. Per a la benedicció de les construccions que comencen, els yatiris fan servir fetus de “llama”; aquest animal es considera un animal sagrat per les comunitats i totes les “llames” que es fan servir són de mort natural. Abans de començar una construcció segons la tradició aymara, cal contractar un yatiri per a que realitzi la “challa”. Pel que ens expliquen els treballadors, no comencen a treballar fins que han participat en aquesta, per no estar beneïda.  



Al dia següent del nostre tour pugem a El Alto, la població que s’emplaça com bé diu el seu nom, d’alt de tot de la muntanya. Aquest cop no agafem una “combi” (els busos), un “trufi” (els cotxes compartits amb rutes fixades) o un taxi, sinó un dels telefèrics que uneixen els diferents punts de la ciutat i són una molt molt bona pensada per poder moure’s per la caòtica La Paz. Una obra d’enginyeria complexa tenint en compte la composició de les terres de la ciutat però amb uns resultats espectaculars que connecta el centre amb El Alto per 3Bo (0,4€) en 7minuts; una relació qualitat/preu extraordinària si considerem que les combis cobren 2Bo i tranquil·lament poden trigar 45min en fer el mateix recorregut.



Pendent ens queda trobar una botiga on venguin els "Borsalina”, els barrets que llueixen les “Cholitas”, les dones aymara, o alguna de les 10 faldilles de duen a sobre per protegir-se del fred i eixamplar els seus malucs com a símbol de fortalesa i fertilitat.
Al final del viatge tornarem a passar i seguirem voltant a molts metres d’alçada amb l’ajuda del mate de coca i el ritme pausat.



Dades d’interès:
Allotjament: Residencial Latino, a prop de la plaça Murillo.
Un lloc per menjar, fer un café i passar una bona tarde: Cafè Banais de l’hostel Naira.
Preu del transport: combis 2Bo, taxi fins l’aeroport 60Bo, bus a Copacabana 35Bo.
Preu d'un "almuerzo" 20Bo, 6Bo "salteña" (empanada típica) 
Bolivia és el paradís de les patates, tenen més de 30 tipus, cal provar-les! Al cafè Banais es pot tastar un combinat de papes, boníssim! 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada