Samaipata

Arriba el cap de setmana i fem com els “cruceños”, marxem de la gran ciutat en direcció a Samaipata. A només 3 hores trobem un canvi de paisatge espectacular i un clima perfecte com per quedar-se a viure tot l’any, de dia calor i sol, a la nit fresqueta per descansar bé.

El poble és petit, l’encant és el paisatge que l’envolta, estem a les portes del parc natural d’Amboró i a prop de la ruta del Che, on al poblet de La Higuera el mite va ser afusellat.

A només mitja hora del poble es troba el Fuerte, restes inques declarades patrimoni de la humanitat, que ens decidim a visitar. Els taxistes i el senyor del hostel, diuen que la carretera està tallada per obres, i només l’obren a primera hora del matí. Ens sorprèn molt, és dissabte i és la única atracció propera com per tenir-ho tallat, però ens resignem. Mentre fem temps per la plaça esperant a que es faci l’hora per poder anar a visitar les restes, ens trobem a en Celestino, ens diu que ells ens porta, que no patim, la carretera està oberta, ens dóna confiança i marxem amb ell. Quin gran encert! La carretera està en obres però està oberta al trànsit i en Celestino fa que la mitja hora de camí sigui un plaer, conversem sobre el cost de la vida, la política, els sous...de tot i més i sense adonar-nos ja hem arribat al Fuerte.

La nostra estada a Samaipata va ser molt curta però ens va servir per desconnectar del transit, la pol·lució i el ritme ferotge de Santa Cruz. Samaipata és una illa de pau en mig d’un paisatge paradisíac, calma, pau, sol i aire fresc. 

La Posada del sol va ser el nostre hostel allí, el pati és perfecte per descansar i prendre el sol i tenen un restaurant amb cuina de gran nivell, l’únic problema és el preu, costa el mateix dormir que un dinar per a dos! Però de tant en tant val la pena gaudir de la bona gastronomia.

Només vam poder estar una nit, tot i que la nostra intenció era passar tot el cap de setmana i visitar les cascades que hi ha a mitja hora del poble, però no hi havia allotjament. El rally anual de Samaipata feia que el poble es transformés i tots els allotjaments per senzills que fossin, estaven plens. Un dia i mig va estar bé per oxigenar-nos, descobrir un gran lloc on molt estrangers aterren i ja no marxen, i tornar a Santa Cruz amb forces per continuar la ruta cap a Sucre. 

Dades d'interès: 

Allotjament: La Posada del Sol, habitació doble amb esmorzar 150Bo. També hi ha un altre allotjament recomanable dins del poble, el hostel Andoriña, la resta estan fora. 

Transport: els "trufis" cotxes compartits tipo taxi surten quan estan plens i costen 30Bo/persona fins Santa Cruz. Per visitar el Fuerte cal anar amb taxi, costa 100Bo anar i tornar i allí t'esperen 2h fins que acabes de fer la visita completa. Si es vol anar a les cascades és el mateix procediment que per al Fuerte, no cal pagar un tour per fer les visites.