dilluns, 18 d’agost de 2014

Sucre

Les ciutats colonials sempre tenen el seu encant, tot i que de vegades, aquest encant hagi minvat com en el cas de Santa Cruz, però quan parlem de Sucre amb alguns viatgers o bé llegim al respecte, sembla que no ens decebrà. A més a més, hem contactat amb un projecte interessant amb el que hem de parlar per veure si podem fer alguna cosa que sigui útil pel projecte.

Arribem doncs a Sucre, després d’estalviar-nos moltes hores de bus, gràcies a una ganga de la companyia aèria boliviana que ofereix vols molt econòmics entre les ciutats del país. Arribem a Sucre també coincidint amb la celebració de la festa nacional a la capital del país; ja se sap, desfilades pomposes, places engalanades i visita del president inclosa al qual vam tenir la possibilitat de poder veure molt a prop.
Sucre et fa sentir bé de seguida. Una gran plaça de la qual surten els carrers principals i més transitats. En aquests carrers, cafès agradables, hotels en cases colonials restaurades, menjadors locals i negocis antics que es conserven com un gran lloc per provar el pollastre de diferents maneres, el Doña Lía. 

Uns carrers més enllà trobem el mercat, lloc sempre de referència per menjar barato i aquí no és menys, posant un èmfasi especial als quioscos del pis inferior on serveixen uns sandvitxos de “chorizo” molt bons i econòmics, un cop fas la cua de gent que sempre hi ha. Com bona ciutat boliviana, sembla que si no hi ha una mica de desnivell, no és boliviana del tot. Sucre compleix amb aquesta regla i gràcies a això, podem gaudir d’unes molt bones vistes des del mirador de Recoleta, on es preparen per la festa de la nit omplint la plaça d’atraccions i d’una multitud de futbolins petits posats en filera.

Sucre és una d’aquestes ciutats on molts estrangers van a aprendre espanyol, i això és senyal de ciutat on els estrangers passen molt de temps perquè se senten còmodes i perquè la ciutat acull una sèrie de projectes interessants atractius per passar-hi dies. Un d’ells per exemple és el restaurant El Cóndor, que a part de restaurant és una agència de turisme i on uns quants amics van engegar un projecte social on únicament treballen bolivians per tal de potenciar l’economia local, amb productes locals, vegetarians i amb respecte pel medi ambient. El restaurant ofereix un menjar boníssim i bé de preu. Des de bon matí i fins la nit, el local sempre està ple.

Un altre d’aquest projectes, que és amb el que vam contactar és The BeeHive project. El Beehive és un projecte que busca la promoció de la dona boliviana dins el món laboral, social i cultural. Amb aquest objectiu, el projecte compta amb un hostel que és el motor econòmic del projecte i al voltant del qual s’articulen diferents activitats: pilates, classes d’espanyol, sopars benèfics, gestió de voluntariat a la ciutat i la venda de pastissos fets per dones locals. El projecte el porten 5 dones que en l’any i mig de vida que té el projecte, han aconseguit grans avenços. Tot i això, com tots els projectes, tenen dificultats que s’han de superar per seguir endavant. En aquest sentit, quan vam contactar amb ells i quan ens vam trobar cara a cara, ens van proposar fer una mena de taller per tal de fomentar la creativitat de l’equip i també per fomentar la iniciativa, la presa de decisions i el sentiment de pertinença amb el projecte.

Durant els dies previs al taller, vam gaudir del molt bon ambient que havia al hostel. Érem un grup de gent que vam connectar i vam passar estones xerrant de viatges i jugant a algun joc de taula. Després d’una setmana al hostel, vam dur a terme el taller amb les noies del projecte i també amb els dos voluntaris que estaven aquelles setmanes allà. El taller va ser una estona de compartir entre el grup i, tot i la sensació de poca productivitat que ens va quedar, va semblar que els vam poder oferir un espai de comunicació entre elles on van sortir coses interessants per tal de seguir tirant endavant el projecte. La primera de les accions que els hi venia al damunt, era el canvi d’ubicació del hostel, a una casa més petita però més pràctica pel projecte. Esperem que el futur sigui bo i els anirem seguint en la distància.

Abans de marxar, fem una visita obligada a Tarabuco. Els diumenges s’organitza un mercat gegant visitat
també per molts turistes. A Tarabuco s’ajunten tota mena de mercaders: els del tèxtil, els del menjar, les bruixes que venen les ofrenes per la Pachamama... Tota una barreja de venedors i compradors que dota al mercat dominical de Tarabuco de curioses confluències. En una part del mercat, podem veure com els petits camperols venen les seves produccions, minses de vegades, i com gent autòctona, troba el que busca en aquests petits llocs. Ens agrada seure una estona i simplement observar, intentant passar desapercebuts, els ritmes del mercat i de les persones, en especial les persones ancianes vestides amb les robes pròpies de la seva comunitat, que van al mercat a fer el que han fet tota la vida i pels qui sembla que el temps s’ha aturat, aliens a ritmes i dinàmiques temporals que sovint ens deboren.
Passa sense adonar-nos una setmana de la nostra arribada a Sucre i ens preparem per marxar. Anem camí de Potosí, espantats per l’alçada i pels efectes que tothom ens adverteix, però ens posem en camí cap a l’antiga ciutat més rica i més gran del món al temps de les colònies.
Dades d'interès:
Allotjament: The Beehive hostel, 64 bolivians per persona en dormitori. Hostel genial i molt tranquil.
Menjar: El cóndor café, Doña Lía, mercat central.
Transport: En avió des de Santa Cruz amb BOA, uns 25 euros per persona, 45 minuts. En bus, des de Santa Cruz, 16 hores.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada