dilluns, 1 de setembre de 2014

Potosí i el salar d'Uyuni

Marxem de Sucre contents i descansats, hem estat una setmana a la capital colonial i les forces estan recuperades per tornar a l'alçada. Ara toca, Potosí amb una alçada mitjana de 3900m està emplaçat sota l'atenta mirada del Cerro Rico, la muntanya del major expoli de plata de Sud Amèrica.

A Potosí arribem en "trufi", els taxis compartits, un viatge per un paisatge espectacular però a una velocitat de por, els bolivians no són reconeguts per la seva bona i acurada conducció, i avui ens toca patir de nou els seus atreviments a la carretera. Afortunadament l'alçada no ens afecta i arribem ràpid però bé, a la ciutat més alta de Bolivia, després de El Alto.

Ens situem al hostel, i descansem, l'altitud requereix que ens aclimatem amb calma per seguir trobant-nos bé i sortim a passejar cap al tard. Una ciutat colonial plena d'esglésies ens espera, són les 18h, l'hora de sortir de l'escola i el centre està ben animat gràcies als joves estudiants.

A l'endemà visitem la Casa de la Moneda, ara un museu molt interessant on entre les seves parets s'amaga el patiment que els esclaus sota condicions extremes treballaven la plata al forn per donar forma  les monedes que viatjarien cap a Espanya i a la resta de colònies, per servir a la reialesa i tota la seva noblesa.

El Sumaj Orcko, en quechua Cerro Rico, va donar moltes alegries als colonitzadors que gaudien de privilegis i va suposar el maltractament de molts indígenes que van haver de participar en l'extracció i manipulació de la plata. Aquest material tan preuat primerament viatjava a Lima i cap a altres cases de la moneda en vaixell, però el cerro era tan ric que calia treure el màxim rendiment i no perdre material en els transports. Al 1572 es va instaurar a Potosí la seva pròpia Casa de la Moneda i va estar funcionant fins al 1773 quan es van innaugurar les seves noves instal·lacions, molt més grans i amb tecnologia puntera per l'època. Es deixaven així, enrere les "macuquines" les primeres monedes poc regulars i amb un desgast elevat, la producció es va elevar  i les ordres arribaven de molts països, fins al 1953 quan es va tancar la Casa, i el gran país proveïdor de monedes, va passar a encarregar la seva moneda actual (els Bolivians) a Europa.


De Potosí marxem satisfets d'haver conegut la ciutat més rica del món, en un temps passat, un temps de colònies que descriu molt bé Eduardo Galeano al seu llibre "La venas abiertas de América Latina". El nostre següent destí és l'esperat salar d'Uyuni.

Només tres hores de viatge separen Potosí d'Uyuni, la població a les portes del salar, tres hores que passen molt ràpid gracies a la meravella de paisatge que s'estén entre aquests dos punts, muntanyes, vegetació, sorra de desert, roques enormes erosionades pel vent, "llamas", camps de patata, vicunyes i cases de tova perdudes en la immensitat del paratge.

Visitar Bolivia i marxar sense conèixer el salar, és perdre's un dels lloc més espectaculars del món, res a una banda, res a l'altra, només quilòmetres i quilòmetres quadrats de sal amb els seus hexàgons particulars. Del salar no ens quedem només amb la sal i els seus mil colors que pren al llarg del dia. sinó amb la calma que aquí es respira, la immensitat del lloc t'absorbeix i passes a ser un esser ben petit i insignificant, en mig del desert més gran de sal.

Arribar aquí no és fàcil sense transport o sense una excursió organitzada, centenars de tours surten cada dia d'Uyuni, per visitar el salar i els seus voltants. De tours n'hi ha de molts preus, tot depèn de si un vol voltar un dia o tres; tot depèn de si un vol dormir en un allotjament bàsic, sense calefacció ni aigua calenta o en un hotel de sal amb comoditats; tot depèn... però nosaltres per un cop que venim, ho tenim clar.  Tot i que l'hivern dur ja ha passat, ara a la nit no superen la desena de graus negatius, preferim no patir i ens permetem l'únic luxe de tot el viatge, dormir a l'hotel Palacio de Sal. Dormir en aquest hotel té un inconvenient, només un, el preu; però decidim guiar-nos per Hidalgo tours i dormir en un dels hotels més peculiars del món.

A les 10h del matí ens esperaven amb el jeep per començar la ruta, o això ens pensàvem nosaltres. Els horaris i els bolivians són una combinació kafkiana, un mai sap que pot passar, poden ser hiperpuntuals o arribar una hora tard i ni disculpar-se perquè entra dins la seva normalitat. Per sort l'empresa respon i ens compensen amb un dinar! Les negociacions estan a favor nostre i preveiem una ruta fantàstica que acabarem amb un dinar cortesia de l'empresa!

La nostra ruta començava pel cementiri de trens d'Uyuni, un racó on les maquinàries antigues s'acumulen i formen un paisatge digne d'una bona sessió de fotos, si no fos perquè tots els tours comencen per allí. Uyuni i el seu salar són els punts més visitats de tot Bolivia, al nivell del Machu Pichu a Perú, centenars de turistes cada dia passen per aquí. Ens sorprèn tanta gent, i el guia ens comenta que encara són pocs avui, no hi ha descans pel salar, dia rera dia obre les seves portes a viatgers atrets per la seva màgia.


Seguim cap a Conqueza, l'única comunitat que té permís per extreure sal i processar-la, afegint-li iode per vendre-la arreu. D'aquí directes a recollir el dinar a l'hotel, que ens queda de camí, i prenem direcció al volcà Tunupa. Quilòmetres i quilòmetres ens separen d'ell, el salar atrapa les nostres mirades, no podem parar de mirar per la finestra, res a una banda, res a l'altra, només sal i el volcà al fons que guia el camí a seguir.

Diu la llegenda que el desert de sal és el resultat de les llàgrimes de Tunupa, una dona indígena molt guapa, a la que li van prendre la seva filla per enveja. Els plors i la llet materna de Tunupa van cobrir els terrenys i els Déus com a càstig als raptors, van convertir els plors i la llet en sal, cobrint així les terres fèrtils i convertint a la bonica indígena en un preciós volcà, el volcà Tunupa, que presideix el salar i s'imposa amb els seus més de 5000m d'alçada.

Abans d'arribar al volcà, plantem taula en mig de la sal i el conductor i el guia ens munten un dinar buffet amb plats tradicionals, al·lucinem! No ens podíem imaginar dinar entaulats en mig d'aquell espectacular paisatge, sense cap mena de dubte, el millor emplaçament per dinar.

Després de pujar al mirador del volcà, tornem en direcció Conqueza per conèixer la illa Incahuasi, un dels pocs reductes de vegetació que hi ha dins del salar. La supervivència en aquest indret és difícil i només els "cardones" són capaços de cobrir la petita illa. Una visita al salar sense veure la sortida o la posta de sol, no és una visita completa, el joc de colors ens deleita amb un espectacle que la càmera intenta captar, però la vivència supera qualsevol imatge, el nostre consell, perdeu-vos pel salar! És de les meravelles naturals que cal visitar.


Dades d'interès:
Transport: en bus des de Potosí 25Bo, 3h, surten tot sovint de la "ex terminal"
Allotjament: dormir a Uyuni és car i el poble és molt lleig, només és el punt de sortida dels tours. Els hotels bons són cars, més de 50dolars/habitació.
Tours: Hi ha moltes empreses i un pot negociar a Uyuni mateix el tour, no cal reservar-lo amb gaire antel·lació si és vol fer un tour convencional. Si és vol dormir a l'hotel Palacio de Sal es pot contractar el tour a Uyuni i avisar que quan s'acabi el tour us han de deixar a l'hotel (ve de camí en la ruta) El taxi de tornada pel matí següent del Palacio de Sal a Uyuni costa uns 210Bo. Si es vol reservar amb temps i fer un tour amb totes les comoditats possibles una bona opció és Hidalgo Tours.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada