Marxem de nou, marxem a Mèxic!

3 anys eren ja masses sense sobrevolar l’Atlàntic, així que de nou ens hem posat la motxilla a l’esquena per fer un nou tomb, aquest any per Mèxic. La tria ha estat una barreja de motius, en part perquè teníem moltes ganes de tornar a alguns llocs uns anys després com per exemple a San Cristóbal de las Casas i per altra banda, perquè el tastet que vam fer fa 7 anys, deixava entreveure que aquest era un país per passejar-se amb calma i per tornar unes quantes vegades a veure el que no has vist, sabent segur que sempre et quedaran llocs pendents. Amb aquesta intenció, marxem un mes cap a Mèxic!

El lloc d’aterratge per motius pràctics, econòmics i (perquè no dir-ho) per ganes de platja, va ser Cancún. Un dels llocs que volíem repetir era Tulum i visitar els seus voltants per poder conèixer una de les meravelles que amaga el Yucatán, els cenotes!

A Cancún, poc a dir. De l’aeroport directe a la terminal de busos de la ADO (empresa de bus que monopolitza la part sud i oriental del país) i d’allà al pis que hem reservat a través d’Airbnbn a trobar-nos amb el Rafael que ens acull a casa seva. Sobre la utilització d’aquesta plataforma, aprofitem per dir que estem totalment en contra de l’especulació derivada en alguns casos i la gentrificació que provoca a ciutats com Barcelona però ens mostrem totalment a favor de l’aprofitament de plataformes que recolzin l’economia col·laborativa i que promoguin l’intercanvi de cultures i l’ajuda mútua entre persones.

Intentem acostumar-nos a la calor infernal que fa. Molts graus de temperatura i una humitat exagerada ens donen la benvinguda. Passem la nit com podem i ens endinsem en la gastronomia mexicana amb un esmorzar llatinoamericà d’aquells que ja havíem oblidat a “Los Bisquets de Obregón”: ous, frijol, formatge, suc i cafè. Al migdia, autobús cap a Tulum on si que ens fa molta il·lusió arribar de nou.