Oaxaca i Mazunte

Amb una visita una mica accidentada donem la benvinguda a la ciutat de Oaxaca, en la que passegem pel casc antic on les construccions colonials s’han convertit en locals de moda, galeries d’art i restaurants rehabilitats amb molta cura. La ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat i es respira un ambient artístic molt interessant. Per un altre viatge ens queda pendent visitar la zona natural de “Hierve el Agua” i l’arbre de “Tule” el més gran del món, amb 2000 anys d’antiguitat. De Oaxaca marxem amb la sensació de deixar-nos moltes coses per conèixer però el cos necessitava descansar i els dies corren, així que marxem cap a la platja amb ganes d’aires nous.

Arribem a l’aeroport de Huatulco, un aeroport nou construït seguint l’estil de la zona, parets blanques i sostres ben alts amb entramat de fusta i coberta de fulla de palmera. Al sortir d’allí comença l’aventura de transports fins arribar a Mazunte. Primer agafem una “combi” que ens porta fins al creuament de carreteres a Potchula, d’allí agafem un taxi col·lectiu, compartit amb sis persones més, si, si...sis persones en un cotxe, tres darrera i tres davant, una assentada en cada seient i la tercera sobre del canvi de marxes...tota una experiència que li toca a l’Eric! Després de mitja hora així, canviem a una pick up amb un remolc cobert amb una lona, on s’han habilitat uns bancs de fusta per traslladar passatgers, i per fi: Mazunte!

Mazunte es d’aquells llocs que a mida que passa el temps, més encant guanyen. A primera vista ens sembla desendreçat i un pel salvatge, els carrers són de terra i les cabanes

allotgen bars i altres locals que a mitja tarda ens reben tancats. Ens arribem fins a la “Posada del Arquitecto” i aconseguim la darrera cabana, estem de sort, altres viatgers arriben darrera nostre i no n’aconsegueixen, i és que la posada està a peu de platja i ofereixen petites cabanes amb bany enfilades a la roca. El complex, tot i que ja té els seus anys i li calen reformes constants per les pluges i els materials locals amb els que construeixen, té molt encant. Els llits penjats fan riure a tots els viatgers i dormir en mig de la natura sentint el mar, té molt encant.

Banyar-se a l’oceà Pacífic és una aventura de risc, les onades són fortes i la bandera oneja vermella sempre. Pels locals no es pas un problema, s’endinsen a nedar sortejant les onades i passen la tarda a la platja amb un clima de relax total. Poc a poc les llumetes dels locals s’encenen i apareixen restaurants que ens deixen entreveure que hi ha molt estranger que s’ha quedat atrapat per la màgia i els ritmes d’aquest enclau.

Després de dues nits màgiques sortim cap a Puerto Escondido, aquest cop només seran dos transports, estem de sort! La pick up i un bus on sembla que anem surfejant.

Llocs recomanats a Oaxaca:

Restaurant “Los cuiles”: menjar local, fan unes “tlayudas” espectaculars

Forn de pa i restaurant “Boulenc”: pa i pastes fetes artesanalment, els menjars estan elaborats amb productes orgànics i cuiden tots els detalls. Imprescincible!

Llocs recomanats a Mazunte:

“Posada del Arquitecto”: cabanes senzilles amb bany i llit penjat arran de platja.

Comedor “Los Traviesos”: menjar local, molt bones “tlayudas”

Restaurant “Alessandro”: amb cheff italià afincat a Mazunte ofereix uns plats de pasta boníssims i altres plats molt ben cuinats

Restaurant “La empanada”: local a la carretera principal, agradable amb bones pizzes i menjar local