Arribar a San Cristóbal és quelcom molt desitjat en la nostra ruta per Mèxic però el viatge se’ns fa molt molt pesat. Sortim en bus des de Valladolid, canviem a Tulum i no arribem a Sant Cristóbal fins 22h més tard..., només esperem que la visita pagui la pena com set anys enrere.
Redescobrir un lloc en el que ens vam perdre casi quinze dies, set anys més tard, ens encurioseix. Passejar per “l’andador”, tornar al mercat, comprar formatge a les “seños” i deixar-nos endur per la màgia del lloc, és el que venim a buscar.
Més enllà de perdre’ns pel mercat i tornar a tastar el formatge, els pans i una visita obligada al Paliacate, que segueix com a centre neuràlgic de transformació social, ens acostem a la plaça de Santo Domingo per unir-nos a un “free tour” que ens han recomanat. Quatre hores de recorregut per Sant Cristóbal ens endinsen al barrio del “Cerrito” on joves artistes han començat a instal·lar-se i hi ha moltes intervencions de “street art” reivindicant nous models socials. Ens porten a la galeria “Arteria” on més de quaranta artistes exposen el seu art i agafem forces al restaurant “Kokono”, on la cheff trasllada les tradicions més arrelades de la gastronomia de les comunitats als seus plats. Per finalitzar brindem amb Pox, licor de panís, que estan revaloritzant des de la destil·leria “La espirituosa” per complir uns estàndards de qualitat i fer xarxa entre els productors locals.
San Cristóbal mai deixa de sorprendre’ns i ens falta temps per seguir voltant i convivint amb el Mati i els nous viatgers que ens anem trobant però hem de seguir la ruta, no fos cas que ens quedéssim atrapats aquí com set anys enrere ja ens va passar!
Redescobrir un lloc en el que ens vam perdre casi quinze dies, set anys més tard, ens encurioseix. Passejar per “l’andador”, tornar al mercat, comprar formatge a les “seños” i deixar-nos endur per la màgia del lloc, és el que venim a buscar.
En arribar anem directament a “Casa Carrussel” un pis fantàstic al centre del nucli històric on coneixem a Matías que comparteix vivenda amb viatgers via Airbnb. El Mati és un músic argentí que porta més de tres anys viatjant i ha aterrat fa poc a San Cristóbal cercant una mica de calma. Compartir amb ell casa i experiències és un regal. A les converses s’uneixen l’Ale i la Camila, dos argentins més que fa dos anys que viatgen i fa poc han restaurat una furgoneta Wolsgawen T2 per baixar des de Mèxic fins a Argentina, les seves aventures es poden seguir a les xarxes sota el nom de “Rancho viajero”.
San Cristóbal ens ajuda a descansar i tornar a l’equilibri després dels quilòmetres que ja portem fets. Trobem la ciutat plena de turistes nacionals i molts viatgers atrapats en la seva màgia. Els locals al “andador”, el carrer peatonal, s’han multiplicat. Ens expliquen que el govern ha fomentat els locals comercials però comença a ser insostenible per mantenir la gràcia del lloc.
San Cristóbal ens ajuda a descansar i tornar a l’equilibri després dels quilòmetres que ja portem fets. Trobem la ciutat plena de turistes nacionals i molts viatgers atrapats en la seva màgia. Els locals al “andador”, el carrer peatonal, s’han multiplicat. Ens expliquen que el govern ha fomentat els locals comercials però comença a ser insostenible per mantenir la gràcia del lloc.
Més enllà de perdre’ns pel mercat i tornar a tastar el formatge, els pans i una visita obligada al Paliacate, que segueix com a centre neuràlgic de transformació social, ens acostem a la plaça de Santo Domingo per unir-nos a un “free tour” que ens han recomanat. Quatre hores de recorregut per Sant Cristóbal ens endinsen al barrio del “Cerrito” on joves artistes han començat a instal·lar-se i hi ha moltes intervencions de “street art” reivindicant nous models socials. Ens porten a la galeria “Arteria” on més de quaranta artistes exposen el seu art i agafem forces al restaurant “Kokono”, on la cheff trasllada les tradicions més arrelades de la gastronomia de les comunitats als seus plats. Per finalitzar brindem amb Pox, licor de panís, que estan revaloritzant des de la destil·leria “La espirituosa” per complir uns estàndards de qualitat i fer xarxa entre els productors locals.
San Cristóbal mai deixa de sorprendre’ns i ens falta temps per seguir voltant i convivint amb el Mati i els nous viatgers que ens anem trobant però hem de seguir la ruta, no fos cas que ens quedéssim atrapats aquí com set anys enrere ja ens va passar!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada