dimecres, 9 d’agost de 2017

Valladolid, la tierra dels cenotes

Arribats a Valladolid, la calor i la humitat ens persegueixen, amenitzada amb pluja tropical típica de les tardes. A més, ens trobem amb una d’aquelles sorpreses que et poden donar els allotjaments, una mica de caos al hostel “El Pulpo”. No està el jefe, no hi ha clau, es preveu un ambient fiestero important, etc.... Fem un tomb per la ciutat i investiguem com anar al dia següent als cenotes i quins són millors i més fàcils d’arribar. Abans d’anar a dormir, una cita gastronòmica imprescindible a Valladolid, provar el lomito, un plat de carn desfilada cuinada amb salsa i ou que ens deixa el cos com a nou. Descansem com podem mentre la música es torna a encendre a les 3:00 am... 


L’endemà anem al parc X’kekén on es poden trobar el cenote X’Kekén i el cenote Samula. Els dos cenotes estan dins unes coves als quals s’accedeix per una estreta obertura. La baixada al cenote torna a ser una experiència màgica. Un cop dins, un petit forat a la roca, deixa entrar literalment un raig de llum dins el cenote, cosa que fa uns jocs de llum i ombra espectaculars. Passem el matí allà i de tornada a la ciutat visitem a la tarda un cenote que està al centre de la ciutat, el cenote Zací, aquest més obert i amb més llum. La seva situació al centre, fa que sigui molt visitat. 

Més tard, traient el cap per l’oficina de turisme, veiem que hi ha un free walking tour i que al vespre hi ha un vídeo mapping a la façana d’un monestir. No dubtem en anar-hi, tant al tour que sempre va bé que t’expliquin coses, com al vídeo mapping de la nit. Aquesta ciutat respira certa modernitat i el fet que siguin vacances a Mèxic durant un mes, fa que ens trobem les ciutats amb molta activitat i moviment.


L’endemà ens anem a la finca San Lorenzo on està el cenote Oxmán, un cenote especial pel seu accés ja que està molt profund respecte al nivell del terra i perquè el cenote té una profunditat de 44 metres. Nedar allà dins és molt espectacular tenint al teu cap el cel blau i als teus peus una foscor certament inquietant. La finca disposa de piscina i bar així que és fa fàcil passar el matí fent pànxing del bo. 

Després del banyet, només ens queda tornar a Valladolid per fer un bon sopar de comiat al “Conato”, un dels locals amb més solera de la ciutat  i on ens trobem un grup de música en directe i uns dels millors nachos que hem menjat mai! Cal agafar forces per fer el següent llarg viatge, d’aquells que només fas quan estàs per aquí i mai faries per Espanya o Europa. Ens enfrontem a casi 20 hores de bus però ho fem amb un somriure als llavis. Sabeu aquell refrany espanyol que diu “Sarna con gusto, no pica”? Doncs això mateix ens passa. El motiu? Anem a San Cristóbal de las Casas, a Chiapas!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada